Ahir va començar una setmana important. En un context en què sembla que cada dia ens ha de portar una mala notícia, gairebé és una novetat començar una setmana pensant que poden passar coses esperançadores i que depèn de nosaltres que passin.
«Una vaga general no es fa, s’organitza», hem repetit últimament. I en aquesta setmana prèvia a l’11 de novembre, ens hi juguem molt: hem d’aconseguir que dia rere dia el xup-xup vagi creixent i que l’entusiasme es contagiï. I, també -i no menys important-, hem de guanyar el relat sobre el sentit de la vaga; combatre tots aquells que intenten que sigui una aportació més a la campanya electoral d’un PSOE i una esquerra que no han resolt cap dels principals problemes de la classe treballadora. Perquè hem d’insistir: la vaga de l’11N ha de ser una vaga contra el rendisme, el capital i els seus governs, siguin del color que siguin. Una vaga que posi al centre els interessos de la classe treballadora, i no els d’uns partits que no tenen res a oferir als treballadors, ni de Catalunya ni d’enlloc.
Durant aquesta setmana prèvia, serà clau el paper que fem la joventut treballadora. Fins ara, tots hem vist amb optimisme la presència de centenars de joves en comitès de barri, d’universitat o, fins i tot, organitzant-se en els seus instituts. Perquè s’ha d’estar molt cec -o fer massa cas als relats interessats que només parlen del jovent per criminalitzar-lo, o per dir que ara és tot d’extrema dreta- per no adonar-se que entre molts sectors juvenils hi ha ganes de lluita. Per això, el context de vaga general és una oportunitat d’or que no podem desaprofitar.
En aquest sentit, des de l’Organització Juvenil Socialista hem convocat una manifestació juvenil el dia 7 de novembre, amb dos objectius. Per una banda, ha de ser una crida a tota la joventut treballadora a sumar-se a la vaga general. Totes les persones que ja participem en els comitès, o que formem part d’espais del teixit juvenil -casals de joves, caus i esplais, organitzacions polítiques-, hem de tenir l’ambició aquests dies previs a l’11N d’interpel·lar i fer sortir als carrers a sectors juvenils als quals encara no hem sabut fer arribar la necessitat d’organitzar-se. Estendre la guspira de la lluita arreu, assenyalant els problemes comuns que tenim com a joves treballadors. En definitiva, aprofitar la vaga general per fer un pas més per convertir una ruptura generacional cada cop més visible -la falta d’expectatives, el malestar creixent, la desafecció política- en lluita de classes.
Per altra banda, la manifestació juvenil del dia 7 ha d’enviar, també, un altre missatge: és el moment de lluitar pel socialisme, de seguir les banderes roges, d’organitzar-se políticament. Perquè la disputa pel sentit de la vaga amaga, en realitat, el sentit de per què estem lluitant, i nosaltres hem de dir sense complexos que ho fem per acabar amb el capitalisme i aixecar un nou model de societat. I ho fem des de la convicció que la millor forma de combatre la problemàtica de l’habitatge i, en general, l’empitjorament de les nostres condicions de vida, és oposant-hi el projecte del socialisme. Un projecte que lluita per les millores presents mentre apunta a un horitzó de superació del capitalisme, donant coherència, força i perspectiva a tot el que fem.
Els últims mesos han portat molts joves a la lluita després d’anys de força desmobilització: des de les lluites contra el genocidi a Palestina fins a les mobilitzacions recents, passant pel combat contra el feixisme o les vagues educatives. Ara hem de fer que aquesta vaga general sigui un moment important per guanyar noves experiències, enfortir el nostre compromís i sumar més joves a la lluita i a la construcció d’una alternativa revolucionària a Catalunya.
Aquesta setmana ens hi juguem molt. Omplim els comitès unitaris, organitzem-nos als nostres centres de treball i prenguem els carrers a la manifestació juvenil de dissabte. Perquè l’11 de novembre ho desbordi tot i deixi ben clar que, governi qui governi, tindrà davant una classe treballadora organitzada i disposada a lluitar.
