En començar la màgnifica pel·lícula francesa La Haine sentim: “Aquesta és la història d’un home que cau des d’un cinquantè pis. L’home, segons va caient es repeteix sense aturar per tranquil·litzar-se: «Fins ara tot va bé, fins ara tot va bé, fins ara tot va bé»”.
Aquest home, que es precipita al buit mentre intenta apaivagar el que sent, exemplifica a la perfecció el que vivim la joventut de classe treballadora en la societat capitalista en crisi en què hem crescut. L’Organització Juvenil Socialista de Catalunya publicàvem ahir un vídeo que parla de nosaltres: de com la nostra generació és arrossegada cap a una caiguda lliure mentre els representants de les institucions de la societat capitalista repeteixen fins a l’esgotament que tot està bé.
Però fa temps que sabem que tot no està bé. Veiem com cada cop les nostres vides estan més marcades per la misèria i el control, com la crisi del capitalisme accentua l’empobriment i la repressió que patim. Amb l’esvaïment progressiu del guany capitalista, veiem com van desapareixent les possibilitats d’assolir certes quotes de benestar relatiu a nivell general i com els mecanismes directes per sostenir el domini capitalista es mostren cada cop d’una manera més nítida. L’ofensiva capitalista és la dinàmica que avui pren cos en els múltiples atacs que patim la classe treballadora; uns atacs que pretenen modificar la relació de classe com a sortida a la crisi; uns atacs que pretenen trencar resistències per mantenir i reforçar el poder dels explotadors i el sotmetiment dels explotats.
Els empresaris i els polítics personifiquen amb gust aquestes necessitats del capital i executen les decisions pertinents per assegurar-se que res canvïi: augment de la taxa d’explotació laboral, pèrdua d’espais, criminalització per part dels mitjans, encariment de la vida, increment del control social, repressió, multes i detencions, autoritarisme creixent a les aules i als carrers, proliferació de discursos reaccionaris i racistes, etc.
Davant d’aquesta situació, fins ara no teníem eines per poder respondre als atacs. Però no es tracta només d’eines per respondre. Necessitem unes eines que facin possible que arribi un dia on no rebem més atacs i que ens permetin construir una resistència que estigui encaminada a guanyar. Aquesta situació d’indefensió és a la qual ens condemnaven sindicats venuts a la patronal i els partits d’esquerres que només venen fum. Promeses, reformes i lemes que, més enllà de jugar amb les nostres emocions, no han suposat res més que còlonia o un llacet perquè les nostres condicions de vida sota el capitalisme en plena caiguda lliure facin més bona olor o semblin més boniques. Llops vestits amb pell d’ovella dels quals, per sort, hem après que no en podem esperar res.
Amb l’Organització Juvenil Socialista, el jovent de classe treballadora tenim l’oportunitat i el deure de superar aquesta situació d’indefensió i resignació responent com a classe contra els atacs d’empresaris i polítics. Mani qui mani, es vesteixin de vermell, groc o blau, mentre siguin executors de forma activa o passiva de l’augment del control i la misèria, ens hi trobaran davant. Mentre criminalitzin les formes en què la nostra classe intenta sobreviure, mentre ataquin els nostres espais, mentre intentin fer passar la gestió de la misèria per transformació, l’OJS els confrontarem responent a cada cop i construint una força independent i oposada al conjunt de la política burgesa.
No estem disposats a deixar que el món capitalista i els seus representants ens arroseguin, no ens resignem a ser-ne l’amortiguador de la caiguda. Amb l’estratègia socialista hem decidit adoptar el camí de la ruptura revolucionària amb el món de la burgesia i els seus gestors. Hem decidit triar el camí del socialisme davant el camí de la barbàrie.
En aquest camí ens trobem, i és tan ample que hi té lloc tot aquell qui vulgui lluitar de forma convençuda i disciplinada contra els nostres enemics. Contra els atacs d’empresaris i polítics, responguem com a classe.
