Dissabte 25 el govern de Síria i les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) van acordar estendre l’alto el foc de dimarts 20. No obstant això, les forces d’Al-Julani han continuat els atacs a les zones kurdes.
La renovació de l’alto el foc
Dissabte a la nit el govern de Síria va anunciar una pròrroga de quinze dies a l’alto el foc acordat la setmana anterior amb l’SDF. L’objectiu seria, segons el mateix govern, garantir que els EUA puguin traslladar els presoners del Daesh en territori kurd a altres zones de detenció.
L’alto el foc va arribar després d’una mobilització de les forces kurdes contra l’ofensiva del govern de transició d’Al-Julani. El nou president, qui té vincles amb Al-Qaeda i el jihadisme, es va mostrar intransigent en les negociacions amb les SDF, cosa que no va permetre que s’assolís un acord entre ambdues parts. Com a resposta, des de Damasc va llençar una ofensiva sobre les zones controlades pels kurds.
Dimarts, el líder de les SDF, Mazmoul Abdi, va anunciar que les negociacions amb Damasc continuaven per tal d’arribar a un acord sobre la integració dels kurds en l’estat sirià. Abdi també va denunciar els atacs constants i l’estat de setge en el qual es troba la ciutat de Kobane en aquests moments.
Continua l’ofensiva contra els kurds
Malgrat la declaració de l’alto el foc, les SDF denuncien que les hostilitats per part del bàndol de les Forces Nacionals Sirianes (SNA) no han cessat en cap moment. Al seu torn, les SNA van acusar les forces kurdes d’uns atacs amb drons kamikaze per tal de justificar l’ofensiva.
Així, dilluns les SNA van atacar algunes localitats al voltant de Kobane, especialment la localitat de Chalabiya, les zones residencials de la qual han sigut objecte d’atacs d’artilleria pesant, segons les fonts de l’SDF.
A més, a banda del setge patit per les forces d’Al-Julani, Turquia, qui veu en els kurds un dels seus principals enemics, ha desplegat l’exèrcit a la frontera amb Síria. El desplegament de tropes turques seria la continuació, d’una banda, del suport al nou govern de sirià i, d’altra, la conseqüència lògica després que el govern turc reprimís les manifestacions i protestes en solidaritat amb Rojava per part de la població kurda del país.
A hores d’ara, el territori sota control kurd pateix una greu crisi de subministrament elèctric, d’aigua, a la qual cosa s’hi afegeix un gran nombre de desplaçats a causa de l’ofensiva del govern, les xifres del qual assolirien les 150.000 persones.
D’Europa al Kurdistan
L’oligarquia occidental també ha estat ràpida a moure fitxa per tal d’assegurar-se el botí un cop acabat el conflicte.
El 9 de gener, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen i el president del Consell Europeu, António Costa, van visitar Damasc. En les converses mantingudes amb Al-Julani el tema central va estar la negociació dels possibles futurs contractes de reconstrucció.
D’altra banda, fa unes setmanes Alemanya va anunciar també la reobertura de l’ambaixada siriana a Berlín, a la inauguració de la qual estava convidat Al-Julani, però que finalment no va poder assistir.
A més, segons El Salto, un xat privat entre Trump i Macron que ha vist la llum recentment revela l’existència «d’un pla per a Síria». Aquesta no és més que altra mostra del vistiplau dels oligarques occidentals als atacs comesos pel nou govern sirià.
No obstant això, a Catalunya i al País Valencià hi ha hagut mostres de solidaritat amb el poble kurd. Dissabte a Barcelona centenars de persones van marxar des de l’ambaixada de Turquia fins a Plaça Sant Jaume al crit d’«Erdogan assassí». Alhora, dijous 22 a València més d’un centenar de persones van aplegar-se davant el consolat turc per denunciar els atacs contra Rojava.
