L’Ajuntament de Barcelona, governat pel PSC, ha cedit gratuïtament sòl municipal a CCOO i UGT per a la «promoció residencial». El pacte, anunciat aquest setembre, suposa la construcció de 1.500 pisos en els pròxims deu anys.
Les organitzacions sindicals, directament o mitjançant cooperatives i altres promotors, impulsaran aquestes construccions. Segons s’ha anunciat, seran habitatges amb dret a superfície, és a dir, els beneficiaris els podran gaudir durant setanta-cinc anys a canvi d’una mena d’hipoteca a preu social.
La primera fase apunta que es posaran a disposició tres solars situats al Bon Pastor, la Clota i Trinitat Nova. Concretament aquests s’ubicaran al Passeig de l’Havana, 10 (47 habitatges), Passatge del Marquès de Castellbell, 1-5 (97 habitatges) i carrer de Palamós, 62 (35 habitatges).
Amb aquest pacte, Jaume Collboni ha tret pit de «sumar nous actors» al «dret a l’habitatge». Segons ha resumit l’alcalde, aquest fet suposa «la consolidació d’aliances amb el sector no lucratiu». Sindicats d’habitatge i altres organitzacions crítiques han assenyalat aquesta una jugada per guanyar aliats polítics. Segons apunten, el PSC no suposa d’una majoria estable al consistori. Alhora, l’aliança entre l’administració pública i els sindicats grocs legitima la construcció de nous pisos en una ciutat on hi ha milers de pisos buits i altres milers en mans de fons voltor i amb llicència turística.
Escàndol de pisos acaparats per alts càrrecs
Els pisos s’adjudicaran, segons la teoria, a través de la llista de persones inscrites al registre de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial de Barcelona. Alhora, els beneficiaris hauran de poder assumir una hipoteca social que no superi el 35% dels ingressos de la unitat familiar.
Aquest procés d’adjudicació, però, és nou. Anteriorment, UGT ja disposava de cessions de sòl, a través de la seva cooperativa d’habitatge Llar Unió Catalònia SCCL. Aquesta va promocionar i construir pisos, com a la Vila Olímpica.
Segons es va denunciar fa uns anys, dirigents de la UGT o persones vinculades al sindicat acaparen aquests pisos, ja que «en els criteris d’adjudicació es valorava els anys d’antiguitat al sindicat i els anys inscrit a la llista d’espera». Entre les persones denunciades hi constava l’aleshores secretari d’Organització de la UGT de Catalunya, el secretari general de la federació de Serveis Públics o la germana de l’aleshores secretari general de la UGT.
