Demà dimarts, la immobiliària Imelia Trade pretén desnonar una nova família al barri del Raval. La Rajae i els seus dos fills menors d’edat, de 10 i 16 anys, hauran de fer front al primer llançament. Si no s’atura, la família monomarental no sap on anirà a viure, ja que no té alternativa. El fons d’inversió va comprar l’edifici on hi viuen i ara, tot i l’intent de negociació, no els hi volen renovar el contracte. Tampoc els han oferit cap alternativa habitacional.
Tal com han denunciat les entitats i organitzacions en un comunicat, es troba amb una situació de vulnerabilitat extrema. «No només ha hagut de lluitar contra una situació de violència de gènere, sinó que ara s’enfronta de nou a la incapacitat de les institucions i l’especulació immobiliària». De fet, està en llista d’espera per accedir a un habitatge de la Mesa d’Emergència des del 2023 i té una incapacitat reconeguda.
Per parar-ho, la secció local de Ciutat Vella del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC), l’AFA dels centres Pere Vilà i Pau Claris, La Comunitària del Cap Raval Nord i Docents 080 s’han organitzat en contra. Per la seva banda, la plataforma Prou Desnonaments! Docents080 han expressat la seva preocupació pels menors: «Un desnonament provoca inseguretat en tots els casos, però especialment als menors. Dimarts, quan els seus fills tornin de l’escola, potser no tindran una casa on anar».
L’aliança dels polítics i empresaris en el negoci de l’habitatge
La immobiliària Imelia Trade pertany, amb altres empreses que especulen amb l’habitatge, a un conglomerat internacional administrat pel gran tenidor Hussein Haroon Aziz. Imelia Trade té més de 100 propietats a Barcelona, concentrades al districte de Ciutat Vella, especialment al Raval. La seva principal funció és la remodelació dels edificis per a convertir-los en pisos turístics o colvigings, expulsant la classe treballadora que hi viu.
En aquest comunicat també s’ha assenyalat la complicitat del PSC. Segons asseguren, els desnonaments només es poden dur a terme amb la complicitat de les institucions, enviant els dispositius policials pagats amb diners públics. Tot i reivindicar públicament el dret a l’habitatge, continuen impulsant mesures que privatitzen l’espai, afavoreixen la gentrificació dels barris i faciliten l’especulació empresarial. Davant això, el SHSC ha sentenciat: «Aquesta és l’única política d’habitatge que el PSC pot oferir a la classe treballadora: el desnonament».
La crisi de l’habitatge a Barcelona
Aquesta situació no és un cas aïllat a la ciutat. El 7 de juliol hi ha convocat un altre desnonament imposat per la mateixa empresa al c/ Hospital, 92. La crisi de l’habitatge s’agreuja de forma sostinguda i arreu. Barcelona és cas paradigmàtic de l’habitatge com a mercaderia i, per conseqüència, la crisi residencial que viu la classe treballadora. En aquesta ciutat, l’oferta d’habitatge de lloguer és principalment de temporada i de propietat vertical, principalment en mans de fons voltor.
Mentre els empresaris impulsen el negoci de l’habitatge amb la complicitat dels polítics, els lloguers arriben a màxims històrics. Aquesta asfíxia es conjuga amb l’encariment de la vida i la pèrdua generalitzada de poder adquisitiu. El sensellarisme creix en ciutats amb milers de pisos buits i la resposta institucional oscil·la entre la inacció i la repressió.
«L’arrel del problema està en un model econòmic que converteix el més essencial en una mercaderia: el capitalisme. Coliving i pisos turístics són les conseqüències lògiques del negoci de l’habitatge, que tendeix a buscar el màxim benefici», ha denunciat el SHSC. Davant aquesta situació límit, la consigna és clara: «Perquè només pot haver-hi una educació universal, gratuïta i de qualitat amb un habitatge universal, gratuït i de qualitat. A les 9.30 h al c/ del Carme, 95, al Raval».
