El reial decret llei de mesures urgents per a la «protecció de la funció social de l’habitatge», aprovat pel Consell de Ministres espanyol el 29 de setembre i pendent de convalidació parlamentària avui divendres, inclou un bloc de mesures fiscals amb un impacte net en rebaixes d’impostos que puja a uns 1.850 milions d’euros, segons la memòria econòmica que acompanya el text.
Així, les mesures s’apliquen principalment a persones físiques no grans tenidors, és a dir, amb menys de 10 habitatges o 1.500 m² residencials, llindar que les comunitats autònomes poden baixar a 5 en zones tensionades. També exclouen persones jurídiques i grans tenidors de les grans bonificacions a l’IRPF per lloguer.
Rebaixes fiscals milionàries per rendistes
La principal mesura és la desgravació a rendistes. Aquesta pot arribar al 100% de reducció sobre el rendiment net del lloguer a l’IRPF si baixa la renda més d’un 5% respecte al contracte anterior i es manté el mateix inquilí o bé si la nova renda queda per sota de l’índex de preus de referència del Ministeri.
Per a una rebaixa del 5% amb el mateix llogater, la reducció és del 50%. A la resta de casos, l’escala baixa al 95% en zona tensionada amb inquilí de 18 a 35 anys, al 90% a zona tensionada, al 85% si l’inquilí és jove i al 70% a la resta. Si s’apuja la renda, la reducció cau al 15%.
La memòria estima un estalvi net de 347 milions d’euros a l’any per als rendistes, amb una minva de 370 milions d’euros compensada parcialment per 37 milions de més recaptació per la penalització a les pujades. El Sindicat de Llogateres critica que «una rebaixa mínima del 5% sobre preus ja inflats per anys de pujades especulatives permet arribar al 100% d’exempció». I afegeix que «no s’exigeix baixada real significativa ni control de resultats verificables a mitjà termini».
La deducció per a llogaters, en canvi, és molt més modesta. Es tracta d’una nova deducció estatal a l’IRPF per lloguer d’habitatge habitual del 10% de les quantitats satisfetes, amb base imposable inferior a 33.007,20 € anuals, un topall màxim deduïble d’11.630€ de lloguer anual. És a dir, una deducció màxima de 1.163 €. I un factor de correcció que redueix progressivament l’import per a bases entre 23.007,20 € i 33.007,20 €.
S’exigeix que ni el contribuent ni els membres de la seva unitat familiar siguin titulars d’un altre habitatge a menys de 50 km, tret d’«excepcions». Els beneficiaris estimats són 945.000 llogaters, o fins a 1,6 milions de llars segons altres xifres oficials, amb un estalvi de 835 milions d’euros que es percebrà a la declaració de la renda del 2027.
Sindicat de Llogateres: “Paradís fiscal per a rendistes”
El Sindicat de Llogateres denuncia l’«asimetria flagrant». «Els propietaris poden arribar al 100% d’exempció. Els llogaters, només al 10% i amb llindars molt restrictius. Mentre ens deixem el 70% del sou en una casa, ells reben bonificacions del 100%».
L’organització qualifica les bonificacions de «paradís fiscal per a rendistes» i «regal als propietaris», i sosté que «no s’ataca l’arrel del problema» perquè «es premia mantenir rendes altes o baixar-les mínimament, sense exigir resultats verificables ni estabilitat contractual».
FACUA: «Cortina de fum»
Per la seva banda, FACUA exigeix l’anomenat «Decret Maricarmen» íntegre. És a dir, contractes indefinits o renovació automàtica, congelació o baixada real de rendes —proposen fins al 50% i ajust a ingressos familiars—, mesures estructurals antidesnonaments, regulació estricta de temporada i habitacions, i expropiació d’habitatges buits i de fons voltor.
Les mesures fiscals són vistes com a «distracció o cessió a Junts i als interessos de propietaris». UGT, CCOO i FACUA han coincidit que els incentius només es justifiquen si van lligats a resultats verificables i no han d’assolir tenidors de tres o més habitatges. FACUA denuncia que renunciar a recaptar és una «cortina de fum» per no emprendre mesures de pes. Sumar i Podemos també han expressat el seu rebuig als incentius als propietaris durant la negociació.
Altres punts de política fiscal
El bloc fiscal inclou altres mesures. L’IVA als pisos turístics i al lloguer d’habitatges moblats amb serveis hotelers passa al 10%, cosa que s’estima en 170 milions d’euros anuals de més recaptació. El Govern espanyol aplica l’IVA superreduït del 4% a la construcció d’habitatge de promoció pública i habitatge protegit de qualificació permanent. Al mateix temps, redueix al 10% l’IVA en obres de reparació i rehabilitació d’habitatges destinats a lloguer habitual.
D’altra banda, les SOCIMI veuen elevat el gravamen sobre beneficis no distribuïts del 15% al 25%, amb reduccions del 50% al 100% si destinen un volum significatiu a habitatge assequible. A partir del 2027, la imputació de rendes immobiliàries d’habitatges no habituals ni llogats passa d’un tipus fix de l’1,1-2% a una escala progressiva que pot assolir el 3% del valor cadastral.
S’habilita els ajuntaments per aplicar recàrrecs a l’IBI sobre habitatges buits fins al 50-100% segons el temps i el nombre d’immobles. També a habitatges turístics fins al 50-150% segons el nombre. El saldo net de rebaixes fiscals, sumant deduccions a rendistes i llogaters i compensacions per IVA turístic, penalització a pujades de renda i SOCIMI, se situa al voltant de 1.850 milions d’euros, segons El Salto.
Postura dels sindicats socialistes d’habitatge
Les organitzacions del moviment per l’habitatge han rebutjat l’enfocament fiscal i han coincidit que les mesures són insuficients. El Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC) ha qualificat de «circ parlamentari» la presentació de dos decrets per separat i ha denunciat que col·locar la renovació automàtica en un segon text és «un gest purament simbòlic» del Govern espanyol. També assenyala que l’aprova «per treure’s responsabilitats, però amb la tranquil·litat de saber que Junts no ho ratificarà al Congrés».
La portaveu del SHSC, Gisela Bermúdez, ha assenyalat que «és l’enèsima prova que cap partit polític no és capaç de resoldre la crisi de l’habitatge. I no és per incompetència, és perquè en última instància sempre estan del costat del rendisme; no estan disposats a trencar amb la societat capitalista».
El SHSC ha criticat que les bonificacions fiscals al rendisme són «una derrota» perquè un decret impulsat per l’emergència habitacional «està utilitzant-se per blindar i fomentar encara més la rendibilitat del rendisme». Al mateix temps ha advertit que la moratòria de lloguers «s’aprova amb forats importants», com ara deixar fora els contractes de petits.
El SHSC també ha assenyalat que la suspensió d’alguns desnonaments seria positiva, però «l’anterior moratòria no s’aplicava en molts casos, encara que hi hagués vulnerabilitat demostrada». «A l’hora de la veritat», asseguren, «els desnonaments els continuaven aturant a la porta els sindicats d’habitatge». Per al SHSC, l’única sortida és «l’expropiació de tots els pisos de grans tenidors», «la baixada del 50% dels preus del lloguer» i «els contractes indefinits».
El SHSC, juntament amb la resta del sindicalisme d’habitatge de Catalunya, ha convocat una gran manifestació el 3 d’octubre a les 19 h a la plaça Pius XII de l’Hospitalet de Llobregat, amb una columna que sortirà a les 18 h de la plaça Espanya de Barcelona. «Només les mesures que redueixen els beneficis del rendisme són capaces de tenir un impacte positiu i real a les vides de la classe treballadora», ha resumit Bermúdez.
«Prenem els carrers»
El Sindicat Socialista d’Habitatge d’Euskal Herria (Euskal Herriko Etxebizitza Sindikatu Sozialista) ha denunciat que el decret «no aborda la gravetat del problema» i ha cridat a «prendre els carrers». «Estem farts de pegats», denuncia el sindicat: «cal expropiar els habitatges socials, prohibir l’especulació i planificar».
L’organització, juntament amb Euskal Herriko Etxebizitza Sindikatuen Sarea, ha convocat manifestacions unitàries per a avui divendres 2 d’octubre a les 19 a les quatre capitals d’Hego Euskal Herria sota el lema «Contra l’especulació i per un habitatge garantit».
En el comunicat, els sindicats d’habitatge bascos assenyalen que «l’habitatge hauria de ser un dret garantit en la mateixa mesura que la sanitat o l’educació». Posen èmfasi que «el principal obstacle és el negoci de l’habitatge». «Mentre l’habitatge sigui font de negoci d’uns quants, no es podrà convertir en un dret col·lectiu garantit», raonen.
D’altra banda, afegeixen que «els fons voltor són part del problema, important, però no l’únic». A la vegada, assenyalen que «hem de posar al punt de mira l’especulació». Això inclou «el negoci d’empreses constructores, entitats bancàries o propietaris que amb 10 habitatges de lloguer s’enriqueixen a costa dels treballadors».
Davant del decret, exigeixen «suspendre tots els desnonaments i abaixar els preus del lloguer». També adverteixen que «aquestes passes no vindran de la mà dels partits polítics actuals; la majoria dels partits estan sotmesos als interessos dels sectors rendistes i tots prevalen el seu interès electoralista». «Només per mitjà de la lluita i l’organització vindrà la solució al problema de l’habitatge», conclouen.
