La situació del Bloc Papallona continua encallada. L’emblemàtic edifici modernista de l’Eixample continua lluitant per evitar que el fons voltor neerlandès New Amsterdam Developers (NAD) expulsi a les veïnes i hi posi colivings. Avui, després de gairebé dos anys de lluita, avui han anunciat una vaga de lloguers.
«La situació és insostenible. No podem continuar finançant aquells que ens van expulsant de les nostres cases», ha explicat una veïna. Segons ha explicat una portaveu del SHSC, NAD ha travessat totes les línies vermelles. «Han expulsat veïns que fa anys vivien aquí, han intentat instaurar colivings i, a més, és un fons voltor que té un deute amb hisenda de 200.000 euros. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que expropiï el bloc a benefici zero».
La consigna és clara: el SHSC i les veïnes organitzades volen garantir que el bloc sigui per viure-hi, per a la classe treballadora. Aquest fet, assenyalen, només pot passar si s’expropien els fons voltor i es prohibeix l’especulació.
Un conflicte obert des de 2024
Des del Sindicat destaquen que el conflicte del Bloc Papallona contra NAD es va iniciar l’any 2024, poc temps després de la creació del SHSC.
Les veïnes organitzades amb el SHSC han aconseguit una sèrie de victòries que han anat posant NAD contra les cordes. Entre aquestes destaquen l’aturada de les obres de dissecció dels pisos en habitacions; el trencament de NAD amb Enter Coliving, empresa clau per al seu model de negoci; la declaració judicial de NAD com a gran tenidor, amb l’obligació d’oferir mediació o lloguer social; o la paralització dels desnonaments de la Corina i la Marga. Aquestes victòries, assenyalen, són fruit de la de pressió sostinguda per la classe treballadora organitzada.
Polítics i empresaris en el negoci de l’habitatge
El propietari del seu domicili i de tot el bloc és l’entramat empresarial NAD. Aquest fons d’inversió amb capital procedent de Nova York i Països Baixos té desenes d’actius immobiliaris a la ciutat.
La propietat ha protagonitzat la pràctica especulativa, cada cop més extensa, de disseccionar els pisos en habitacions turístiques. En un primer moment, el fons voltor compra d’un bloc sencer i expulsa les veïnes que hi viuen. A continuació, modifiquen el pis per dins, dividint els pisos. Posteriorment, lloguen les habitacions individualment, amb «entrades flexibles» i amb serveis inclosos. Aquesta «forma d’habitatge compartit», gestionat per una empresa que en treu benefici, és el que es coneix com a coliving.
Alhora, aquest tipus de pràctiques i el gran nombre de desnonaments executats es duen a terme amb la complicitat dels partits polítics. En aquest cas, el PSC de Collboni i Illa blinden l’especulació , alhora que envien dispositius policials pagats amb diners públics per desnonar a la classe treballadora. Tot i reivindicar públicament el dret a l’habitatge, continuen impulsant mesures que privatitzen l’espai, afavoreixen la gentrificació dels barris i faciliten el guany empresarial.
