Un home, de 27 anys, va patir ferides molt greus ahir dilluns, 19 de maig, mentre treballava. El jove és un dels paletes que operen en la construcció d’un immoble d’habitatges a l’avinguda Puig i Cadafalch, al barri de Cerdanyola, a Mataró.
Els fets van tenir lloc cap a les 16.30h, quan la víctima va patir una caiguda i es va precipitar al buit. Segons ha informat el Servei d’Emergències Mèdiques, es van enviar tres ambulàncies al lloc dels fets. Després d’atendre in situ a la víctima, va ser traslladada d’urgència a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, on roman ingressat a la Unitat de Cures Intensives.
Els fets van generar una forta commoció al barri, amb desenes de persones reunides a l’entorn de l’obra on es va produir l’accident i un gran desplegament d’equips d’emergència.
La sinistralitat laboral no millora el 2026
Segons les dades de l’Observatori del Treball, l’any 2025 s’ha tancat com el període més crític de l’última dècada i mitja. L’any passat, 109 treballadors van perdre la vida a la feina o en desplaçaments, un increment del 23,8% respecte a l’any anterior.
Aquesta realitat no està canviant al 2026, sinó que continuen a l’alça. Només entre gener i febrer, 19 persones han mort en jornada laboral: gairebé un 20% més que en el mateix període de l’any passat. Tot i que la xifra total de sinistres lleus ha experimentat una lleugera davallada, els accidents greus s’han disparat un 28,7%.
La demarcació de Barcelona acumula pràcticament el 65% dels sinistres mortals en termes absoluts (55 decessos), a molta distància de Lleida (11), Girona (10) i Tarragona (9). No obstant això, Lleida presenta l’índex d’incidència de sinistralitat més elevat de Catalunya.
El sector de la construcció es manté el més sinistre. Segons els sindicats, aquesta tendència s’explica directament per a les subcontractacions en cadena i a la pressió per complir terminis de lliurament ajustats. Tot i això, en valors absoluts, el sector serveis continua sent el més mortal –concentra el gruix de la població activa. A la cua d’aquestes xifres, el sector primari amaga explotació laboral, on la mà d’obra, sovint migrant, pateix greus vulneracions de drets. Molts dels accidents en aquest sector no es registren, malgrat la recurrència per cops de calor o condicions insalubres.
Pel que fa a les causes, l’any 2025 va registrar un fort repunt dels accidents traumàtics fruit de les mancances en prevenció. Paral·lelament, els sinistres no traumàtics no deixen de créixer: 35 persones van morir l’any passat a la feina per infarts o ictus. Aquest fet és atribuit pels sindicats als riscos psicosocials derivats de l’estrès sostingut, l’ansietat i unes jornades laborals insostenibles.
El pedaç de les institucions
El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat va impulsar l’any passat un «pla de xoc» contra la sinistralitat laboral davant les dades del 2025. Aquesta mesura d’emergència pretén intervenir de manera «directa i ràpida» en el teixit empresarial. Entre les mesures destaca la creació d’un cos de delegats format per tècnics en Prevenció de Riscos Laborals, escollits per la patronal i els sindicats.
Teòricament, aquests han de fer visites d’inspecció a les empreses –més de mil a l’any–, tenint en compte les dades del mateix Observatori. La seva funció és, teòricament, fiscalitzar i assegurar-se que es compleix la prevenció de riscos de les empreses, normalment quelcom també subcontractat.
Diferents sindicats ja ha fet una crítica perquè delegats del pla de xoc poden revisar, avisar i proposar millores, però no tenen capacitat sancionadora i l’equip és molt reduït. Segons els sindicats, aquesta mesura contra una realitat estructural és una mesura de neteja d’imatge polític o de pedaç, que no pas de canvi efectiu.
