El Congrés espanyol ha aprovat una reforma del Codi Penal que endureix de manera significativa el càstig als furts lleus quan hi ha reiteració delictiva. Segons juristes i organitzacions socials, aquesta comportarà l’augment de l’empresonament de persones en situació de vulnerabilitat sense abordar les causes estructurals del delicte.
Aquesta reforma va ser proposada per Junts l’abril de 2024. Es va prendre en consideració, però la tramitació va quedar paralitzada arran de la ruptura del partit amb l’executiu espanyol, l’octubre del 2025. Dos mesos més tard, un pacte a porta tancada entre el PSOE, el PP i Junts ha desencallat el procés.
La iniciativa ha tirat endavant amb una àmplia majoria que ha unit el PSOE amb el PP, Vox, Junts i el PNB. L’acord transversal consolida, així, el gir punitivista en la política penal. La reforma encara ha de superar el tràmit al Senat, però tot apunta que s’aprovarà definitivament.
Presó per furts de menys de 400 euros
El nucli de la reforma afecta el delicte de furt. A partir d’ara, una persona amb tres condemnes prèvies per delictes de la mateixa naturalesa podrà ser condemnada a penes d’entre sis i divuit mesos de presó per un furt inferior a 400 euros, una conducta que era considerat «delicte lleu» i fins ara se sancionava amb multes. Tanmateix, el canvi implica que els delictes lleus computaran plenament com a antecedents penals, fet que transforma situacions de supervivència econòmica reiterada en itineraris cap a la presó. La reforma amplia també el concepte de reincidència incloent condemnes dictades en altres estats de la Unió Europea.
La reforma penal ignora deliberadament els delictes econòmics complexos —com la corrupció, el blanqueig de capitals o les grans estafes fiscals—, que tenen un impacte molt més profund. Aquest augment de la vigilància i la criminalització contrasta, paradoxalment, amb les dades oficials. Segons l’INE, durant el primer trimestre de 2025, els delictes contra el patrimoni a l’Estat espanyol han baixat un 5,3%, amb una davallada específica dels furts del 3,4% respecte a l’any anterior.
Consens de classe per a disciplinar
Junts i la resta de partits promotors defensen la reforma com una resposta a «demandes d’alcaldes i alcaldesses». Com apunten entitats socials, però, la precarietat, la manca d’habitatge o l’exclusió no se solucionen amb més control i càstig. Més aviat, la reforma actua com un instrument disciplinari dels estrats més vulnerables de la societat.
ERC s’ha abstingut i la resta de formacions auxiliars del PSOE –Podemos, EH Bildu, BNG– hi han votat en contra. Malgrat això, l’esquerra parlamentària ha adoptat el marc discursiu de la dreta. N’és exemple ERC, qui ha pactat amb el govern espanyol un reforç de la plantilla judicial a Catalunya.
Gir punitivista en context de crisi
En un context de crisi econòmica i de pèrdua generalitzada de poder adquisitiu, les polítiques dels partits institucionals es limiten a disciplinar i controlar a la classe treballadora. Tots els polítics professionals, independentment del seu lloc en l’espectre polític, estan blindant els interessos d’empresaris i propietaris.
Les darreres notícies a Catalunya així ho mostren. Des del desallotjament de 200 persones sense llar a la Zona Franca per part del PSC de Collboni, fins a les promeses de rebaixes fiscals d’AC o la derogació del decret que ampliava la moratòria de desnonaments per part de Junts, PP i VOX. També, el desnonament de 400 persones executat per l’Albiol a Badalona o els desallotjaments sense alternativa residencial executats per la CUP a Girona. El resultat és un augment de la criminalització de la pobresa, mentre les elits polítiques i econòmiques continuen esquitxades per casos sistemàtics de corrupció.
