Dimecres 29 d’abril el canceller alemany Friedrich Merz va anunciar noves retallades en sanitat i serveis socials. Alhora, va anunciar un nou augment de la despesa militar. La mesura ha estat aprovada pels partits de coalició del govern, el CSU, el Partit Democratacristià, i l’SPD, el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya.
La retallada en sanitat seria d’uns 38.000 milions d’euros fins a 2030, una xifra històrica. Aquesta comportarà tancaments d’hospitals, fusió de diversos centres de salut, així com la reducció del nombre de llits disponibles. Les retallades també afectaran el nombre de tractaments que se subministraran a la població. Així, en limitarà l’accés a pacients en risc greu.
Pel que fa a serveis socials, les mesures enduriran les condicions per accedir a ajudes i augmentaran les sancions i la pressió en el cas d’atur de llarga durada per tal d’incentivar la reincorporació al mercat laboral com més aviat millor. Entre aquestes mesures hi ha la retallada de la renda bàsica, l’exigència de contribucions al membre d’una parella civil que no treballi, la reducció d’ajudes a famílies monoparentals o una retallada en el fons de pensions, que quedaria establert en un 48% del sou rebut durant la vida laboral.
Nou rècord en inversions militars
L’altra cara de les retallades és l’augment de les inversions militars. Després que a principis d’any Alemanya aprovés excloure de la despesa pública la despesa militar, les inversions en aquest àmbit han crescut sense parar. Amb els pressupostos anunciats recentment, el Bundestag destinarà altres 27.500 milions d’euros a les forces armades.
Amb aquesta bonificació, la inversió alemanya per al rearmament assolirà els 130.300 milions d’euros per al 2027, una xifra insòlita en els últims anys. Segons el ministre de Finances i vicecanceller, Lars Klingbeil, el total invertit en defensa per al 2030 ascendirà fins als 543.300 milions d’euros, un 3,6% més de despesa que en l’actualitat.
L’Executiu alemany ha tractat de justificar aquest nou rumb sobre dues qüestions. D’una banda, una futura «prosperitat econòmica» mitjançant l’estalvi; i, d’altra banda, la «necessitat de defensar-se» de possibles agressions, tot assenyalant Rússia com la principal amenaça. Per aquest motiu també ha fet una crida al jovent per allistar-se a l’exèrcit, alhora que cerca implantar de nou el servei militar obligatori.
Així, queda palès el vincle entre la crisi econòmica que travessa el centre imperialista occidental, concretada en retallades i atacs a les condicions de vida de la classe treballadora, i l’escalada bèl·lica, una indústria a través de la qual les oligarquies cerquen sortir de l’impasse econòmic en què es troben.
