La CGT alerta sobre la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora a Catalunya
La CGT va presentar el setembre un informe exhaustiu anomenat “Erosió del poder adquisitiu a Catalunya i necessitat d’acció sindical” que denuncia la pèrdua del poder adquisitiu de la classe treballadora en els darrers anys. Tot i el creixement econòmic, els salaris reals han caigut un 4,1% entre 2021 i 2024, en un context d’encariment general de la vida.
Segons el sindicat, la inflació ha actuat com un “ajust salarial indirecte”, ja que els preus han crescut molt més ràpid que els sous, reduint el cost real del treball i augmentant els marges empresarials. Aquesta dinàmica, afirma la CGT, ja s’havia produït durant altres períodes d’inflació com els de 2010-2013 o 2017.
L’informe mostra que els sectors més afectats són telecomunicacions, transport i administració, amb caigudes de fins al 8 % del salari real, mentre que els sectors feminitzats com sanitat o educació, amb sous més baixos i pitjors condicions laborals, han resistit millor l’impacte.
Paral·lelament, les dades de l’informe mostren que els marges empresarials han crescut un 6,1 % des del 2021 i un 8,8 % respecte al 2019, els nivells més alts des de 2009. En àmbits com transport, hostaleria o activitats administratives, els beneficis s’han disparat fins a un 30 %, “a costa de la congelació o reducció directa dels salaris”.
La CGT vincula aquesta pèrdua de poder aquisitiu amb la crisi de l’habitatge com a factor central de l’empobriment: els lloguers han pujat un 37,4 % i el preu de compra un 10,4 %. El sindicat critica que l’IPC oficial minimitzi aquest cost, atès que moltes famílies destinen prop de la meitat del sou a l’habitatge. Tanmateix, la pèrdua de poder adquisitiu s’entrellaça amb l’augment de la pobresa energètica.
Mentre els sous han quedat estancats, el capital s’apropia d’una part cada cop més gran de la riquesa generada, fet que empitjora la posició de la classe treballadora en el conflicte distributiu amb el capital. Davant d’aquesta situació, el sindicat rebutja l’estratègia de pau social de CCOO i UGT i fa una crida l’organització i lluita en els centres de treball per poder recuperar els salaris i les condicions de vida dignes.