L’acció, que va consistir a llançar pintura vermella sobre Rahola mentre li recriminaven tenir “les mans tacades de sang”, es tractava d’una denúncia pública pel suport de la tertuliana al projecte sionista i a les polítiques de l’Estat d’Israel. Arran dels fets, Rahola, juntament amb l’exconsellera Meritxell Budó i l’Ajuntament de la Garriga, van presentar una denúncia que ha desembocat en la imputació dels dos militants per delictes de danys, amenaces, tracte degradant i amb l’agreujant d’antisemitisme. Se’ls reclama una indemnització superior als 20.000 euros.
Repressió i criminalització de la lluita contra el sionisme
La investigació ha anat a càrrec de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació dels Mossos d’Esquadra. Des de l’OJS denuncien que aquest procés s’inscriu en una tendència més àmplia a escala europea de criminalització dels moviments de solidaritat amb Palestina. Entre els exemples que citen hi ha la il·legalització del grup Palestine Action al Regne Unit, la repressió contra el Collectif Palestine Vaincra a França, la prohibició de la xarxa Samidoun a Alemanya, o la decisió del Consell de la UE de congelar els fons del canal internacional Red Media per donar cobertura a les mobilitzacions propalestines a Berlín. També han denunciat la repressió exercida per l’Ajuntament d’Iruñea contra activistes que van desplegar una pancarta on es podía llegir “Destroy Israel”.
Assenyalament als còmplices del genocidi
Durant la roda de premsa celebrada aquest migdia, l’OJS ha defensat l’acció com un acte legítim d’assenyalament a una figura “reconeguda pel seu suport al règim militar i d’apartheid israelià” i “propagandista de la guerra, vinculada políticament i econòmicament amb el sionisme”.
L’advocat dels acusats ha afirmat que el que s’està jutjant no és només una acció concreta, sinó que es trata d’un conflicte polític de fons: “Ens trobem davant d’un procés polític que enfronta el dret de Pilar Rahola i dels portaveus de la guerra i el genocidi a promoure l’odi i la deshumanització del poble palestí per interessos econòmics, contra el dret dels militants comunistes a assenyalar que els còmplices del projecte sionista tenen les mans tacades de sang”, i ha declarat que el seu objectiu és “convertir aquest judici en una tribuna des de la qual acusar Rahola com a portaveu del genocidi i de la guerra a sou del règim sionista. Perquè un pot de pintura no és res davant dels milers de morts”:
Pilar Rahola és considerada una de les principals veus del sionisme a Catalunya. És membre honorífica de la Universitat de Tel Aviv des del 2006 i va ser homenatjada pel Fons Nacional Jueu el 2013 amb la plantació d’un bosc amb el seu nom al desert del Nèguev, un territori palestí ocupat segons el dret internacional. Diverses de les seves declaracions públiques sobre el conflicte han generat polèmica, incloent-hi acudits sobre les xifres d’infants morts.
El cas continuarà tramitant-se judicialment durant els propers mesos. Mentrestant, l’OJS ja ha anunciat que mantindrà activa la seva campanya de denúncia pública contra el genocidi a Palestina.
