La consellera d’Interior, Núria Parlon, va afirmar ahir que el pla pilot dels Mossos d’Esquadra a les escoles s’havia paralitzat i que no era clar si es podria reprendre en el futur. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la consellera va argumentar que la paràlisi venia pel context de mobilitzacions i vagues del sector educatiu. Alhora, va apuntar que la proposta havia nascut en un moment «inoportú». «Hem de veure si realment el reprendrem quan ja s’hagi resolt el conflicte i veure si té sentit fer-ho», va afegir.
Moments després, en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Consell Executiu, Sílvia Paneque va assegurar que «el programa continua com estava previst» i que «no hi ha novetats en aquest sentit». «No s’afegiran nous centres a aquest pilot fins que no es tingui una avaluació clara de com ha culminat. Les conclusions es tindran durant el primer trimestre del 2027, serà llavors quan es decidirà el futur de la prova de concepte», ha matisat. Malgrat això, la portaveu no ha volgut concretar si, una volta s’acabi la prova pilot, el govern promourà activament que hi hagi més centres que s’hi afegeixin.
Fonts del Departament d’Educació també van rectificar a la consellera Parlon.
Rebuig de tota la comunitat educativa a la proposta
Associacions de famílies d’alumnes (AFA), sindicats i entitats educatives van expressar el seu rebuig a aquest projecte des del començament. La deriva securitària, assenyalen, no aborda les causes reals dels possibles conflictes als centres. Alhora, alguns van apuntar: «El pla suposa una lògica punitivista en mans de la mateixa policia que executa desnonaments a famílies del mateix alumnat».
El pla es preveia desplegar-se a l’Hospitalet de Llobregat, Vic, Alta Ribagorça-Vall d’Aran i Tàrrega, i en dos centres del Prat de Llobregat i Sabadell. En total havien de ser 13 escoles i instituts. Actualment, tan sols set centres de Catalunya participaran en el pla pilot, menys de la meitat del plantejat inicialment.
Blanquejament del paper de la policia
El Departament pretén que la prova pilot serveixi per avaluar l’impacte d’aquesta figura amb vistes a estendre-la a la resta de Catalunya. Mentre que es redueix el nombre d’educadors i integradors socials als centres educatius públics sota l’argument de limitacions pressupostàries, actualment financen l’entrada de policia.
L’augment de la plantilla, el finançament dels Mossos o la seva presència a les escoles es justifica sota el relat oficial de la seguretat pública. No obstant això, aquest relat –que criminalitza les classes més vulnerables amb un marcat biaix racista– trontolla davant l’acumulació de casos de mala praxi policial. Acusació de violació a l’excap de la Policia Nacional, morts violentes en detencions o sota custòdia dels Mossos, pallisses o agressions de policies. Aquests fets no només qüestionen el model de control social imperant i la impunitat amb què exerceixen els cossos policials. Aquests també posen en dubte la proposta de normalització de la policia a les aules.
