El 8 de març de 2023, amb motiu de la jornada internacional de la dona treballadora, la Coordinadora Feminista de Lleida va organitzar piquets informatius en el marc de la vaga general. Aquell mateix dia, Vox va instal·lar una parada informativa al barri de la Mariola, fet que va provocar la resposta de diverses activistes feministes, que rebutjaven els discursos que consideraven discriminatoris i estigmatitzadors.
Mesos després, els Mossos d’Esquadra van elaborar un atestat policial que assenyalava cinc membres de la Coordinadora Feminista de Lleida. Arran d’aquest informe, es va reobrir una causa judicial que havia estat arxivada el 2023 després d’una denúncia presentada per Vox. Durant el 2024, les cinc encausades van declarar als jutjats.
A mitjans del 2025 es va presentar l’escrit d’acusació. Vox les acusa de delictes d’odi, lesions i coaccions amb agreujant d’ideologia, i sol·licita tres anys i mig de presó per a cadascuna. La Fiscalia també demana una pena multa de 55.000 euros, així com una ordre d’allunyament i incomunicació respecte de cinc militants de Vox.
Actualment, les encausades de Feministes sense treva, estan a l’espera de judici. En aquesta entrevista parlem amb la Julia, encausada pel cas.
La vaga del 8 de març de fa ara 3 anys, durant uns piquets informatius, us vau enfrontar a una paradeta de Vox al barri de la Mariola, a Lleida. Ara, Vox i la Fiscalia us demanen 17 anys de presó i 55.000 euros de multa a quatre militants de la Coordinadora Feminista de Lleida i una veïna del barri de la Mariola.
Com va ser aquesta jornada de vaga?
Cal posar-nos en el context del moment. Al 2023, veníem d’uns anys on el moviment feminista havia aconseguit que pels 8 de març, milers de persones sortissin al carrer, aturessin la normalitat i es mobilitzessin sota la bandera de l’alliberament de gènere. La vaga del 2023 va seguir la línia. A Lleida, la Coordinadora Feminista de Lleida va dur a terme varis piquets informatius de la vaga, va paralitzar el trànsit al centre de la ciutat durant hores i milers de persones van manifestar-se sota el lema «Un dia no podrem més i juntes ho podrem tot» de la Xarxa de Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans.
Com tota jornada combativa, hi va haver tensions amb els Mossos i amb persones disgustades per la mobilització social que porta a la conquesta de drets. Però també hi va haver moltes mostres de suport i molta adhesió a la crida.
Què hi feia una paradeta de Vox justament el 8 de març al barri de la Mariola?
Primer de tot clarificar que en cap cas va ser casualitat que estiguessin allà. Vox té un clar discurs antifeminista, misogin i lgtbifòbic. Obertament diuen que les dones s’han de relegar a l’esfera privada, mantenint la tradició de ser les perfectes esclaves del treball reproductiu dins la família nuclear, banalitzen la violència masclista, invisibilitzen i criminalitzen les persones del col·lectiu LGTBIQ+, i un llarg etcètera.
D’altra banda, el seu objectiu aquell dia era assenyalar i estigmatitzar a les més damnificades pel sistema. Difondre la por, amb el fals discurs de la seguretat, i l’odi cap a les més precaritzades, ja que estaven realitzant una campanya contra l’okupació a la Mariola. Estem parlant del barri amb la renda més baixa de la ciutat -1.657€/mes de mitjana-, la qual és quatre vegades inferior que la del barri de Ciutat Jardí -7.100€/mes de mitjana-, a escassos metres. Amb aquestes dades, ja ens podem imaginar on està més castigat el dret a l’habitatge, i on es concentra el major percentatge d’infrahabitatges i okupacions sense alternativa habitacional.
«L’extrema dreta ha estat l’encarregada clau d’atiar el foc. Vox, però també Aliança Catalana, ha picat pedra, i segueixen fent-ho, per capgirar les preocupacions de la societat i que girin al voltant de la seguretat i la identitat nacional».
En aquest sentit, quin paper ha jugat Vox (o l’extrema dreta en general) aquests darrers anys en relació l’auge del feixisme?
L’extrema dreta ha estat l’encarregada clau d’atiar el foc. Vox, però també Aliança Catalana, ha picat pedra, i segueixen fent-ho, per capgirar les preocupacions de la societat i que girin al voltant de la seguretat i la identitat nacional. En aquest sentit, presenten -el fals- enemic d’aquesta seguretat: les persones migrades i les racialitzades. És a dir, han creat un fals relat sobre elles i les han sentenciat a ser les culpables de tots els nostres mals. Clarament, això està pensat per desviar l’atenció del que realment preocupa a la societat: no poder accedir a l’habitatge, tenir dificultats per viure de qualitat, veure com avança el desastre ecològic… I d’aquesta manera, confrontar la classe treballadora entre ella perquè no s’aliï i s’alci contra la classe capitalista.
A més, també dinamita les bases comunitàries i fa una defensa fèrria de la família nuclear, per tal de mantenir aquest aïllament i desconnexió de la vida de les altres. La individualització i, per tant, el trencament de la comunitat, ens fa ser una societat més dèbil, més manipulable, més fràgil davant qui ens vol dominades i oprimides per seguir augmentant el seu poder i el seu capital.
Finalment, observem com es presenten amb la suposada solució als problemes de la classe treballadora, però la seva política és totalment contradictòria, ja que es basa en mantenir l’status quo de la classe capitalista. Ho veiem aquests dies al Congrés, on Vox, juntament amb PP i Junts, han tombat la pròrroga dels lloguers.
Fa uns mesos, vau presentar la Campanya antirepressiva del cas: Feministes sense treva, què preteneu posar sobre la taula amb aquesta campanya?
Com a campanya tenim varis objectius. D’una banda, volem fer front a la repressió juntes, sense deixar que ningú es mengi l’angoixa d’afrontar un procés judicial i les posteriors conseqüències tota sola. També visibilitzar la repressió com a mecanisme de disciplinament cap a aquelles que no volem quedar-se de braços plegats davant la barbàrie. Per tant, com a part indestriable de la lluita dins el sistema de dominació.
D’altra banda, volem que sigui un cop sobre la taula per avivar el moviment feminista de la ciutat, ja que darrerament hem vist que ha perdut la força d’anys enrere. Per últim, però potser el més important, conscienciar de l’auge del feixisme i confrontar-ho des del moviment feminista, ja que pensem que realment el feminisme és l’antídot contra aquest. Volem que la campanya ens serveixi per analitzar i pensar què podem fer des de tots els racons del país per barrar-li el pas a l’extrema dreta i evitar que aquests discursos d’odi, i tot el que ve després -agressions, privació de drets, repressió…-, segueixin escampant-se arreu. I volem també que ens serveixi per pensar col·lectivament com volem viure, què és el que hem de canviar i trobem la solució en l’autoorganització popular.
