Skip to main content
Un mitjà per la lluita de classes

La mort d’un neonazi desferma la repressió contra l’antifeixisme a l’estat francès

Una campanya de desinformació i criminalització en plena campanya electoral desencadena una onada repressiva contra l’antifeixisme a l’estat francès.


19 de febrer de 2026

El passat 14 de febrer de 2026, un neonazi de 23 anys anomenat Quentin Deranque moria a la ciutat de Lió, a l’estat francès. Dos dies abans, Deranque, juntament amb altres feixistes, havien organitzat un boicot a un acte de solidaritat amb Palestina a la facultat de Ciències Polítiques.

Diversos grups feixistes organitzats van escampar el terror per la rodalia: encaputxats i armats amb barres metàl·liques van llençar diferents atacs durant hores. En un moment donat, els neonazis es van trobar una resposta antifeixista proporcional que els va aturar els peus. Un dels diversos ferits que van atendre els bombers va ser Quentin Deranque.

Desinformació i glorificació d’un màrtir neonazi

Al darrere dels feixistes hi havia Nèmesi, un col·lectiu que fa temps que es dedica a assetjar i atacar actes i grups d’esquerra. Aquell dia, mentre Nèmesi desplegava una pancarta contra l’acte amb el lema «Islamoesquerra» (mot que empren els feixistes en la seva propaganda islamòfoba), el seu servei d’ordre es va dedicar a perpetrar diferents atacs per la zona.

L’hospitalització de Quentin Deranque va suposar el punt de partida d’una campanya de desinformació orquestrada per tot l’espectre polític institucional, l’aparell mediàtic i, sobretot, els grups feixistes. Enmig d’aquest clima, l’aparell repressiu de l’estat francès s’ha desfermat contra grups i militants antifeixistes, encara més a partir de la mort posterior del neonazi Deranque.

Així doncs, Quentin Deranque s’ha presentat davant l’opinió pública com un modèlic jove catòlic que, si bé de tendència conservadora, en cap cas hauria participat en cap acte violent. Després, durant els primers dies, una campanya de desinformació massiva va posar en el punt de mira els grups antifeixistes que van repel·lir l’atac a Lió. Se’ls va acusar de ser ells els instigadors d’un atac, es van difondre vídeos falsos que no tenien res a veure amb el que va passar el 12 de febrer i es van començar a assenyalar públicament militants d’esquerra i antifeixistes.

Terror neonazi a Lió

No obstant això, mitjans independents com Contre Attaque han aportat proves que desmenteixen el relat escampat pels mitjans i assumit per la fiscalia. Una d’elles, per exemple, ha estat un vídeo en el qual es documenta com un grup de feixistes perfectament organitzat, encaputxats i armats amb barres metàl·liques, emboscaven un grup antifeixista. L’argument que els neonazis eren víctimes indefenses de violents antifeixistes cau pel seu propi pes.

També s’han publicat vídeos on s’han identificat militants d’altres grupuscles feixistes, com ara Héritage i l’il·legalitzat Lió Popular. Segons assenyala Contre Attaque, els feixistes van atacar amb la intenció de «matar o mutilar». En concret, assenyalen que l’estratègia de les bandes feixistes «consisteix a cometre la màxima violència i escenificar la seva victimització amb la complicitat dels mitjans de comunicació».

https://twitter.com/enzorabouyy/status/2024236196809888169

Cal assenyalar que Quentin Deranque ha estat identificat dins d’aquest grup atacant de feixistes. A més a més, s’ha sabut amb posterioritat que va refusar rebre atenció mèdica i ser traslladat a l’hospital un cop estava ferit. També s’ha identificat Quentin Deranque participant en l’última manifestació neonazi organitzada pel col·lectiu feixista C9M (Comitè 9 de maig) a París.

Augmenta la repressió contra l’antifeixisme a l’estat francès

Una dotzena de persones han estat detingudes aquests dies, acusades d’haver participat en la resposta antifeixista. L’estat francès fa dies que intenta vincular el que ha passat amb la Guàrdia Jove, un grup antifeixista molt actiu durant els últims anys i que havia confrontat diversos grups neonazis com Némesis en múltiples ocasions. No obstant això, el règim francès va il·legalitzar-los el juny de 2025 sota l’acusació d’incitar a la violència.

Al mateix temps, la mort del neonazi és aprofitada pels partits polítics en l’actual campanya per les eleccions municipals del mes de març a l’estat francès per treure’n rèdit. Així, des dels feixistes de Reagrupament Nacional fins a la socialdemocràcia de la França Insubmisa estan instigant i participant en una vergonyosa campanya de descrèdit contra l’antifeixisme.


Contingut relacionat