Divendres passat, el president dels EUA anunciava la constitució del polèmic «Consell de la Pau» a través de la seva xarxa social Truth. En paral·lel, l’endemà dissabte 17 de gener de 2026, es va celebrar la primera reunió del «Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza».
El pas a la segona fase de l’Acord de Xarm el-Xeikh sobre la Franja de Gaza és un fet consumat malgrat el reiterat incompliment de la primera fase de l’«acord d’alto el foc» per part de l’estat sionista d’Israel.
La Resistència palestina manté la crítica a les atribucions del Consell de la Pau de Trump, però confia en el Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza. Per la seva banda, Netanyahu i els seus ministres feixistes han anunciat el rebuig a qualsevol avenç.
El Consell de la Pau, l’artefacte colonial de Donald Trump
El Consell de la Pau va rebre l’aval del Consell de Seguretat de l’ONU el passat novembre de 2025. La resolució emesa el descrivia aleshores com a una «administració de transició amb personalitat jurídica internacional» que s’encarregaria de supervisar un govern tecnòcrata i de coordinar «el finançament per a la reconstrucció de Gaza» amb un termini clar: «fins que l’Autoritat Palestina hagi completat satisfactòriament la seva reforma».
A la vegada, l’ONU avalava la presidència de Donald Trump i la participació del criminal de guerra Tony Blair. De la mateixa manera, la resolució donava llum verda als plans d’Israel i els seus aliats per «desarmar Hamàs».
La resolució de l’ONU va ser durament criticada per la totalitat de les forces i faccions palestines reunides a Egipte. Si bé hi ha un ampli consens palestí en la constitució d’un govern de transició tecnòcrata, aquest hauria d’estar lliure de qualsevol ingerència internacional, i la Resistència palestina no lliuraria les armes fins a la desaparició de l’amenaça sionista.
El moviment palestí Masar Badil publicava aquest cap de setmana un contundent comunicat crític amb el Consell de la Pau. Masar Badil el descriu com «un entramat de responsables de crims de guerra i operadors del colonialisme, mancat de tota legitimitat política i moral». I afirmen que el futur de Gaza i de Palestina «el determina el mateix poble palestí a través de la seva resistència, la seva lluita i les seves organitzacions populars i forces socials».
Els membres inicials del Consell de la Pau de Trump
La Casa Blanca ha declarat que el Consell de la Pau estarà compost per set homes, sense definir quines atribucions tindrà cadascun.
- Marco Rubio: Mà dreta de Donald Trump. Actual secretari d’Estat i cap de la diplomàcia imperialista dels EUA. Responsable del segrest del president de Veneçuela, Nicolás Maduro.
- Tony Blair: Exprimer ministre del Regne Unit. Membre del Trio de les Açores, juntament amb Bush i Aznar, responsables de la invasió i guerra de l’Iraq del 2003.
- Steve Witkoff: Empresari immobiliari amic de Trump que està fent d’enviat especial dels EUA a l’Orient Mitjà i a Ucraïna en els últims mesos.
- Jared Kushner: Empresari i gendre de Trump. Manté forts vincles amb el sionisme i ha participat directament en projectes d’assentaments israelians a la Palestina ocupada.
- Ajay Banga: Empresari i president del Banc Mundial.
- Marc Rowan: Empresari.
- Robert Gabriel Jr: Assessor de Donald Trump.
La figura clau que exercirà d’«alt representant» i d’enllaç amb el nou Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza serà Nickolay Mladenov. Mladenov és exdiplomàtic i exministre de defensa i afers estrangers conservador de Bulgària, i en l’actualitat era empresari als Emirats Àrabs.
Aquest alt representant comptarà amb l’anomenat «Consell Executiu de Gaza», un òrgan per tractar els afers de Gaza compost per bona part dels membres inicials del Consell de Pau, però amb més presència internacional, amb representants de Turquia, Qatar i els Emirats Àrabs. També comptarà, però, amb més empresaris, com és el cas de Marc Rowan, director del fons d’inversió Apollo.
El Consell de la Pau, possible eina per esquivar l’ONU
Líders de més de 60 països haurien rebut invitacions per formar part del Consell de la Pau de Trump. Un dels primers a confirmar-ho ha estat el president neofeixista de l’Argentina, Javier Milei. També els primers ministres del Canadà i Turquia haurien estat entre els primers a acceptar la invitació.
No obstant això, segons ha tingut coneixement The New York Times, les invitacions serien per un mandat de tres anys i a condició que els respectius països abonin el primer any 1.000 milions de dòlars en efectiu.
En declaracions a The Jerusalem Post, diplomàtics de l’ONU descriuen aquestes maniobres com un intent de Trump de crear «una organització que no només s’ocupi de Gaza, sinó més aviat una “miniONU”». El fet que els esborranys dels documents fundacionals del Consell de la Pau no facin cap esment a Gaza, podrien confirmar aquestes sospites.
Comença la segona fase d’un «alto el foc» que Israel no compleix
Tres mesos després de l’inici del vigent alto el foc, les forces d’ocupació israelianes han continuat bombardejant sistemàticament la Franja de Gaza cada dia, assassinant centenars de palestins.
La primera fase de l’acord instava a la Resistència palestina a lliurar tots els presos israelians, vius i morts. Per la seva banda, Israel es comprometia a obrir passos fronterers i garantir l’entrada d’ajuda humanitària. A la vegada, les tropes sionistes retrocedirien fins a una «línia groga» que encongiria els límits temporals de la Franja de Gaza.
La Resistència palestina va cessar totes les seves operacions militars el mateix dia, però l’exèrcit israelià ha continuat els atacs de forma sistemàtica, tant dins com fora de la «línia groga», causant massacres de civils palestins.
La Resistència palestina va alliberar tots els presoners israelians vius i lliurar tots els cossos, llevat d’un, que es trobaria dins de la «línia groga». No obstant això, Israel no ha obert cap pas fronterer i ha bloquejat la major part de l’ajuda humanitària que havia d’entrar a Gaza. L’entitat sionista, va lliurar desenes de cadàvers de palestins sense identificar i amb visibles mostres de tortura i evidències d’haver estat executats.
Éncara més, en aquests tres mesos, s’han documentat 1.193 violacions de l’alto el foc per part d’Israel, davant la inacció de la comunitat internacional.
El Front Democràtic per a l’Alliberament de Palestina (DFLP) denunciava a principis de mes que el poble palestí «encara viu sota el pes de la mort dels assassinats a mans de les forces d’ocupació o a causa de les inclemències meteorològiques», en una crisi humanitària provocada pel bloqueig de materials i recursos d’emergències que Israel imposa a les fronteres. En aquest sentit, el DFLP instava a «pressionar per posar fi a la tràgica vida que les forces feixistes israelianes imposen» al poble palestí.
Neix el Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza
Descrit com a «govern tecnòcrata» i invisibilitzat pel relat sionista i dels seus aliats, el Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza (CNAG) és un punt d’inflexió en la qüestió política a la Franja de Gaza. Fa dues dècades de la victòria de Hamàs a les urnes, la qual va rebre una resposta criminal per part d’Israel, culminada amb la guerra d’extermini dels últims dos anys.
Ara bé, els plans sionistes d’envair Gaza, expulsar-ne els palestins i acabar amb Hamàs han fracassat, i la resolució per la via política i amb la lluita de la Resistència armada continuen malgrat el genocidi.
Aquest comitè administrarà la Franja de Gaza en una fase de transició crítica i extremadament complexa orientada a la reconstrucció i l’estabilitat després del suposat final de les operacions militars decretat per l’alto el foc. Malgrat això, l’ombra del Consell de la Pau i les ingerències dels aliats sionistes hi és present.
Un grup d’experts palestins va ser seleccionat per formar part del CNAG:
- Dr. Ali Shaath: President del comitè. Responsable d’Energia i Transport.
- Abdel Karim Ashour: Responsable d’Agricultura (exdirector de PARC, els Comitès d’Auxili Agrícola Palestins a Gaza).
- Hanaa Terzi: Responsable de Drets Socials i de les Dones (advocada, activista, vicedirectora del Centre al-Mezan pels Drets Humans).
- Dr. Aed Yaghi: Responsable de Sanitat (metge i exdirector de PMRS, la Societat Palestina d’Auxili Mèdic).
- Dr. Jaber al-Daour: Responsable d’Educació (expresident de la Universitat de Palestina).
- Ayed Abu Ramadan: Responsable de Comerç i Economia (Director de la Cambra de Comerç de Gaza).
- Bashir Al-Reis: Responsable de Finances (consultor financer i d’enginyeria).
- Omar Shamali: Responsable de Telecomunicacions (exdirector de la Companyia de Telecomunicacions).
- Ali Barhoum: Responsable d’Aigua i Municipis (exassessor del municipi de Rafah).
- Osama Al-Saadawi: Responsable de Territori i Habitatge.
- Adnan Abu Warda: Responsable de Justícia.
- Sami Nasman: Responsable d’Interior
- Hosni Al-Mughni: Responsable d’Afers Tribals.
Primers plans per la nova governança de Gaza
En un històric comunicat, les faccions de la Resistència palestina reunides al Caire anunciaven la setmana passada el seu suport al CNAG i demanaven «la creació d’un entorn adequat perquè el comitè assumeixi plenament tots els seus deures i responsabilitats».
Les faccions palestines també emfatitzaven el seu compromís per «avançar cap a la unitat del sistema polític palestí i una presa de decisions nacional independent». També recalcaven «la necessitat d’establir un estat palestí independent».
En aquest sentit, Hamàs, que en tot moment ha defensat aquesta via política i continua sent l’organització política amb més suport a la Franja de Gaza, ha confirmat que el traspàs de poders es farà efectiu aquest dimecres, i s’ha compromès a garantir l’èxit d’aquest comitè independent. El portaveu del Moviment Hamàs, Hazem Qassem, advertia també que l’escalada bèl·lica sionista dels últims dies és una mostra de la «política contínua del govern israelià de sabotejar l’acord d’alto el foc i obstruir els esforços per establir la pau a Gaza».
Per la seva banda, el nou president del CNAG, Ali Shaath, ha confirmat que tot seguit s’activarà una fase d’emergència centrada en la reconstrucció dels habitatges destruïts pels bombardejos sionistes. En aquest sentit, ha posat èmfasi en la necessitat que Israel obri els passos fronterers, com el de Rafah, d’una vegada i posi fi al bloqueig al qual sotmet la Franja de Gaza des del maig de 2024.
