Divendres passat, l’Assemblea Nacional del Poder Popular va aprovar un ampli paquet de reformes estructurals integrades al Programa Econòmic i Social per al 2026. Aquesta iniciativa, plantejada davant dels mitjans estatals de comunicació i recollida per Cubadebate, buscaria donar resposta a la greu crisi de desproveïment i col·lapse energètic que travessa l’illa a causa del criminal bloqueig estatunidenc.
Trencar el bloqueig criminal a la desesperada
Segons les declaracions de Díaz-Canel, entre les principals directrius destaca l’ampliació de les activitats permeses per a les empreses estatals, minipimes i cooperatives. Així, es limitaran al mínim les prohibicions amb l’objectiu d’«impulsar productivament el país, crear riquesa i distribuir aquesta riquesa amb justícia social».
Tanmateix, el pla governamental eliminarà l’obligatorietat de recórrer a intermediaris estatals per a les operacions de comerç exterior. Tot plegat es complementarà amb l’eliminació de traves administratives per incentivar la inversió estrangera directa a l’illa.
Reforma del sector turístic cubà
D’altra banda, el sector turístic també patirà canvis. S’incorporaran nous actors i modalitats operatives. Aquesta estratègia s’ha dissenyat per aprofitar la infraestructura hotelera davant de la retirada d’algunes grans cadenes a causa de les pressions del règim estatunidenc.
De la mateixa manera, s’autoritzaran projectes d’inversió impulsats per cubans residents a l’exterior. També s’atorgarà una «robusta autonomia» als municipis per gestionar els seus ingressos en divises, promoure inversions i executar operacions comercials directes en funció del seu desenvolupament local.
Reforma de l’aparell de l’estat
Per «optimitzar la gestió» del país, s’implementarà una reestructuració a l’aparell de l’estat i del govern. Hi haurà una reducció important de ministeris i càrrecs públics, els estalvis pressupostaris dels quals es destinaran a donar suport a programes socials i a «avançar cap a una reforma salarial al sector pressupostari».
Alhora, la reforma preveu dotar de més autonomia l’Empresa Estatal Socialista. A partir d’ara podrà operar al mercat de divises, teixir aliances amb qualsevol actor econòmic i dissenyar els seus propis sistemes de salari a partir dels seus ingressos. A la vegada, s’avançarà gradualment en l’eliminació de subsidis a productes per substituir-los pel subsidi directe a persones en situació de vulnerabilitat.
«Si no hi ha riquesa, no hi ha res a distribuir»
Aquestes reformes s’emmarquen en un context de forta agressió multidimensional per part de Washington. El règim trumpista ha intensificat el setge energètic fins al punt de permetre l’entrada de només un vaixell de petroli a l’illa en els últims cinc mesos. A la vegada, els EUA han realitzat diverses accions de setge al govern cubà, com ara la imputació formal de Raúl Castro o l’augment de les sancions.
Díaz-Canel va denunciar aquestes accions com una política d’ingerència acompanyada d’una «guerra psicològica per acovardir-nos». També va rebutjar fermament la retòrica de catalogar Cuba com un «estat fallit». Així, va ressaltar que «un país en aquesta condició no s’hauria pogut sostenir ni funcionar davant d’aquestes pressions».
Dos dies abans de l’adopció de les reformes, el president cubà va reafirmar al parlament que «les mesures que plantegem són d’emergència, per poder avançar en la defensa del socialisme». I va reblar: «Si no hi ha riquesa, no hi ha res a redistribuir». «La riquesa l’hem de produir nosaltres, si no, no hi ha justícia social», va afegir.
