Dimecres el president dels EUA, Donald Trump, va arribar a Beijing per reunir-se amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping. La visita, la primera en nou anys d’un líder nord-americà a la Xina, té lloc enmig d’un escenari internacional marcat per la guerra contra l’Iran.
Les converses, que han tingut lloc des de dimecres fins divendres, han estat marcades per dos temes: d’una banda, la guerra comercial; d’altra, el conflicte a l’Iran.
Quant al primer, Xi i Trump han assolit un nou marc de relacions per a ambdós països aixoplugats per una treva que caduca a finals d’aquest any. Han anomenat aquest nou marc «estabilitat estratègica constructiva», alhora que han anunciat nous acords comercials per als pròxims tres anys.
Nous acords comercials
D’aquesta manera, la Xina comprarà 200 avions a la companyia Boeing, així com augmentarà les importacions de productes agrícoles estatunidencs. A més, Trump ha obert la porta a la venda de xips de la nord-americana Nvidia a empreses xineses desenvolupadores d’intel·ligència artificial. Aquesta mena d’exportacions havia estat vetades per acusacions furt de tècniques i coneixements.
A més, a Trump el va acompanyar una delegació de capitalistes estatunidencs del sector tecnològic i financer. Així, amb el president dels EUA van arribar a Beijing Elon Musk de Tesla, Tim Cook d’Apple, Jensen Huang de Nvidia i Larry Fink de BlackRock. Aquesta delegació, compostes per disset membres, es va reunir de forma separada amb Xi dijous.
L’altre segon tema de l’agenda va ser la guerra contra l’Iran i el conflicte a l’Orient Mitjà. La Xina fins ara havia estat funcionant com una mena d’intermediari no oficial, al costat del Pakistan, entre el règim Trump i la República Islàmica. No obstant això, tant Xi com Trump van reafirmar la negativa que l’Iran pugui tenir armes nuclears.
Xi també es va comprometre a no donar-los suport militar i va coincidir amb Trump en la importància de la reobertura de l’estret d’Ormuz i el restabliment del trànsit comercial i energètic global. Així i tot, mentre ambdós líders es reunien, vaixells xinesos amb el vistiplau de l’Iran travessaven l’estret.
Taiwan, la sobirania xinesa i la trampa de Tucídides
El secretari del Partit Comunista de la Xina també va esmentar en les converses el tema «més complicat», segons ell mateix, de les relacions entre ambdues potències: Taiwan. Xi va reafirmar la sobirania nacional xinesa sobre l’arxipèlag i que qualsevol al·lusió a la independència era tan irreconciliable amb aquesta com «l’aigua i el foc».
Xi va reiterar que qualsevol temptativa dels EUA per afavorir la independència de Taiwan «de segur portaria la relació entre els dos països a un lloc molt perillós». Alhora, va denunciar el finançament i l’exportació d’armes nord-americana a l’administració de Taipei. L’any passat Washington va proporcionar al govern de l’illa 10.000 milions de dòlars en armes, i la previsió per a l’any vinent arriba fins als 14.000 milions.
Durant la cimera el to ha estat amistós i cordial. Trump va qualificar Xi com «un gran líder». Al seu torn, Xi va insistir que «tornar a fer Amèrica gran i el gran rejoveniment de la nació xinesa» són dos projectes compatibles.
Seguint aquesta línia, el líder xinès també va fer repetides al·lusions a la «trampa de Tucídides». Aquest concepte fa referència al moment en què una potència disputa l’hegemonia a altra, la qual cosa duu a un conflicte entre ambdues parts.
Malgrat tot, sota aquesta cordialitat la rivalitat entre ambdues potències continua vigent. La pugna entre l’hegemonia mundial de la Xina i els EUA es manté en qüestions com la innovació tecnològica o el control de minerals i les terres rares. La tensió pel rearmament estatunidenc de Taiwan també causa tensions que podrien escalar de diferents maneres en el futur.
