Dilluns el president dels EUA, Donald Trump, va posar en marxa un bloqueig naval a l’estret d’Ormuz. La decisió va ser presa després que diumenge les negociacions al Pakistan amb l’Iran per al fi de la guerra fracassessin.
El bloqueig estatunidenc respon a la negativa dels EUA de negociar d’acord amb els 10 punts que l’Iran va postular per a l’alto el foc de la setmana passada. Aquest finalitzaria la vinent sense cap garantia de pau de moment. L’Iran tampoc ha volgut rebaixar les seves demandes. Fins i tot ha exigit compensacions econòmiques a alguns dels països del Golf, com ara Qatar, Kuwait o Aràbia Saudita, aliats dels EUA.
Malgrat el cessament de les hostilitats, els EUA han continuat mobilitzant efectius a la zona, entre els quals s’inclouen submarins nuclears. L’objectiu del bloqueig seria forçar una negociació sota les seves condicions amb l’Iran. La República Islàmica, tot i tenir el seu rival en escac, encara és força dependent del trànsit marítim.
Trump ha amenaçat que qualsevol vaixell que tracti de creuar el bloqueig serà atacat per la marina estatunidenca. Alhora, ha assegurat que només vaixells estatunidencs o direcció a aquest país tindran permès el pas.
Un atac cap a la Xina
Tanmateix, aquest anunci ha causat certs dubtes. Els països aliats de l’hegèmon occidental es troben tots al golf, per la qual cosa faltarien ports on poguessin estacionar aquests petroliers. Diversos analistes també han assenyalat que l’escenari en què la marina estatunidenca ataqués vaixells xinesos o hindis és poc probable, atès que causaria una escalada més gran al conflicte.
Així i tot, la maniobra sí que cerca perjudicar la Xina, el principal consumidor energètic del món, el qual ha mantingut bones relacions amb l’Iran des que va començar el conflicte. Fins i tot, alguns vaixells amb direcció al gegant asiàtic han travessat l’estret les últimes setmanes i negociacions sobre com restablir el comerç marítim entre els dos països han tingut lloc.
La reacció d’Europa i Israel
Des d’Europa, Macron i Starmer han fet una crida a la preparació d’una «missió defensiva». Sota aquest nom, Macron tracta de camuflar de nou una operació militar que té com a objectiu assegurar el subministrament energètic europeu per tal de mantenir els seus interessos.
L’únic país que ha donat suport obertament al bloqueig ha estat Israel. Després que violés l’alto el foc durant les primeres hores amb l’atac continuat al Líban, l’entitat sionista ara dona suport a una maniobra incerta del seu aliat estatunidenc. Israel, que ha aconseguit imposar la seva agenda als EUA de Trump, manté la seva pugna amb l’Iran per assegurar-se l’hegemonia a la regió.
