Un nou estudi publicat a The Lancet Regional Health Europe, coliderat pel Centre de Recerca de l’Hospital del Mar, denuncia el que molts professionals ja fa temps que assenyalen: la salut mental continua sent la gran oblidada de la recerca i de les polítiques públiques europees.
Els resultats són clars: només un terç de les persones que necessiten atenció psicològica o psiquiàtrica reben un tractament mínimament adequat. I les desigualtats s’accentuen: els països que menys inverteixen en salut són també els que menys cuiden la ment de la seva població.
A l’Estat espanyol, la fotografia és preocupant. Només una de cada tres persones amb un trastorn mental rep algun tipus de tractament. En casos de depressió major, el percentatge cau fins al 28%, i només un 18% rep l’abordatge necessari. L’atenció per ansietat és fins i tot més baixa, i els trastorns per consum de drogues o alcohol pràcticament no es tracten: només un 5% reben atenció adequada.
A Catalunya, tot i del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, els professionals denuncien que les llistes d’espera són inassumibles i que falten psicòlegs, treballadors socials i infermeres especialitzades. La major part de l’atenció continua privatitzada, amb preus fora de l’abast de bona part de la classe treballadora.
En un model econòmic i social que genera precarietat, aïllament i inseguretat vital, les xifres no són una anomalia: són el reflex d’un sistema que genera malestar i que és incapaç d’oferir respostes. Mentre les institucions tracten el problema com si fos individual i les llistes d’espera no paren d’augmentar, la població recorre a alternatives immediates i gratuïtes, com ChatGPT, tot i les implicacions i riscos que això comporta.
