Crisi institucional a Ripoll: electoralisme i apuntalament de l’extrema dreta

Ripoll continua immers en la crisi institucional que arrossega des de les municipals del 2023, quan Aliança Catalana (AC), la formació d’extrema dreta liderada per Sílvia Orriols, va arribar a l’alcaldia gràcies a la incapacitat de l’oposició per teixir una alternativa. Ara, amb la qüestió de confiança rebutjada i un compte enrere de 30 dies per a una moció de censura, es torna a evidenciar allò que es podria haver fet fa temps: l’expulsió d’Orriols no només era possible, sinó que depenia de la voluntat política dels partits que ara semblen voler corregir el seu propi error.
La paràlisi de l’oposició va facilitar el govern d’AC
El 17 de juny de 2023, en un escenari de fragmentació política, Sílvia Orriols va ser investida alcaldessa després que la resta de forces no assolissin un acord. Malgrat que PSC, CUP i ERC havien pactat un govern alternatiu amb Chantal Pérez (ERC) al capdavant, Junts es va negar a donar suport, facilitant així l’arribada d’AC al poder. Aquesta decisió no només va permetre que una força ultradretana governi amb només 6 dels 17 regidors del consistori, sinó que també ha suposat una gestió marcada per polítiques xenòfobes i la persecució ideològica.
ℹ️ Aquest matí, la Policia Local de #Ripoll ha localitzat a una persona dormint a la zona de la Devesa del Pla. L'home, d'origen marroquí, ha manifestat que es troba en situació irregular. Els agents han contactat amb el Cos Nacional de Policia, (…) pic.twitter.com/BDZFNw8yyi
— Ajuntament de Ripoll (@Aj_Ripoll) July 18, 2023
En aquest any i mig de govern, Orriols ha exhibit una política repressiva contra la classe treballadora, dificultant l’empadronament de famílies migrades, censurant actes i multant militants per penjar cartells polítics. Aquestes accions han generat protestes i rebuig social, però, tot i això, la resposta de l’oposició ha estat fins ara inexistent en l’àmbit institucional.
La qüestió de confiança, un moviment calculat
Davant la negativa de l’oposició a aprovar els pressupostos de 2025, Orriols va optar per presentar una qüestió de confiança el 20 de gener, posant sobre la taula la possibilitat d’una moció de censura. Aquesta jugada li ha permès tornar a situar el debat en els seus termes: si l’oposició no aconsegueix pactar una alternativa abans del 23 de febrer, ella continuarà al càrrec i els seus pressupostos quedaran automàticament aprovats.
Tot i que els partits de l’oposició tenen majoria (3 regidors de Junts, 3 d’ERC, 2 del PSC, 2 de la CUP i un independent de Som-hi Ripoll), encara no han concretat cap proposta ni candidat alternatiu. Maria Soldevila (Junts) ha afirmat que la seva formació està oberta a pactar, però rebutja els “cordons sanitaris”, posant en evidència la manca de consens clar contra AC.
Càlculs electorals per sobre del combat a l’extrema dreta
El que està passant a Ripoll és un reflex dels interessos partidistes que han permès governar Orriols durant aquest temps. La moció de censura podria haver estat una realitat des del primer moment, però els equilibris electorals han pesat més que la necessitat de frenar una força d’extrema dreta que vulnera drets bàsics de la classe treballadora de Ripoll. Sigui com sigui, una cosa és clara: si la moció es concreta, arribarà tard i sense garanties que serveixi per frenar la força guanyada per AC a la ciutat durant aquest temps.
Així doncs, la pregunta que queda a l’aire és si, a hores d’ara, una moció de censura evitarà que AC continuï guanyant espai polític a Ripoll i difonent la seva ideologia xenòfoba i antiproletària, o si, per contra, només suposarà una rentada de cara per uns partits que han prioritzat els seus interessos electoralistes a frenar l’extrema dreta al municipi.