Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona instal·larà 14 càmeres de vigilància a la Plaça de Catalunya, la primera tanda de les més de 500 que té previst col·locar-hi en els pròxims dos anys. Així, durant el mandat de Collboni, Barcelona passarà de 160 càmeres de vigilància a prop de 700.
Barcelona, capital de la vigilància massiva
Seguint la línia de les grans capitals europees, Barcelona inicia així el desplegament massiu de càmeres de vigilància d’alta resolució, adaptades per al reconeixement facial i processament d’imatges, i sota control de la Guàrdia Urbana.
A aquesta xifra cal sumar les 10.000 càmeres de la xarxa de Metro, entre les quals hi ha 70 equips de videovigilància IP amb sistemes d’IA deep learning amb suposats criteris per “discernir si hi ha activitat sospitosa en el comportament dels transeünts”, segons la contractista ADTEL. Això sense comptar les més de 2.500 càmeres de seguretat amb mecanismes similars als busos ni els drons amb càmeres tèrmiques amb els que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) vigila el perímetre de les seves instal·lacions.
Les ciutats catalanes més vigilades, majoritàriament governades pel PSC
Tal com avançava Horitzó la setmana passada, entre càmeres noves i renovació de ja instal·lades, el Departament d’Interior hauria rebut l’últim any més de 6.400 sol·licituds una xifra rècord fruit de les polítiques securitàries que exemplifiquen el gir autoritari que vivim des de la pandèmia de la COVID el 2020.
Segons les dades del Departament d’Interior, actualment Barcelona lidera el rànquing de ciutats amb més càmeres de vigilància ja autoritzades, amb un total de 1.334, seguida de Cornellà de Llobregat amb 241, Tarragona amb 126, Sant Cugat del Vallès amb 120 i Lleida amb 113. Quatre dels cinc municipis estan governats pel PSC, el qual estadísticament és el principal impulsor d’aquest mecanisme de control social.
Control i criminalització de la protesta en context de crisi
La ubicació de les noves càmeres de vigilància a Barcelona no respondria exclusivament a zones amb una major incidència delictiva, segons la gerent d’Àrea de Seguretat, Prevenció i Convivència de l’ajuntament, Maite Català, sinó també a llocs “més propis de desenvolupar-hi manifestacions i concentracions”.
L’augment incessant de places de Mossos d’Esquadra, sumat al nou ús habitual del gas pebre en manifestacions, així com la normalització de dotacions antiavalots en desnonaments i ara el desplegament massiu de càmeres que vigilarien zones de mobilitzacions, exemplifiquen el model securitari criminalitzador de la protesta.
Reconeixement facial inactiu, per ara, però disponible
Tant els diferents governs municipals, com els cossos policials i els defensors de les polítiques securitàries basades en el control social s’han afanyat a assegurar que la instal·lació massiva de càmeres no aniria acompanyada de dispositius de reconeixement facial ni anàlisi d’imatges amb intel·ligència artificial atès que cap legislació ho permet a hores d’ara.
No obstant això, les noves càmeres instal·lades al carrer sí que ho permeten, encara que suposadament no es faci servir, a diferència de les instal·lades al transport públic. Sense anar més lluny, les 17 càmeres instal·lades a Barcelona l’any 2023 eren “d’alta resolució equipades amb un sistema reconeixement facial”, i permetrien “als cossos policíacs de classificar els vianants segons el gènere, edat, accessoris i peces de roba” així com “registrar les matrícules dels vehicles i diferenciar menes de sorolls”, segons informava Vilaweb. Per tant, la xarxa de càmeres de vigilància de Barcelona estarà equipada i preparada per aplicar tant reconeixement facial com per a processar les imatges amb IA tan bon punt es produeixi qualsevol canvi legislatiu.
