El 2024, més d’una desena de persones internades en presons arreu de Catalunya ha acabat amb la seva vida. Un informe del Departament de Justícia ja indicava un augment de casos entre 2019 i 2022, que, tot i una lleugera baixada l’any passat, ha tornat a créixer de forma significant enguany. Els intents de suïcidi també han anat en augment des de 2019, amb un creixement significatiu a partir de la pandèmia. Més enllà, l’informe SPACE I 2023, publicat pel Consell d’Europa i que recull dades majoritàriament de 2022, exposa que a Catalunya el nombre de suïcidis en centres penitenciaris és superior a la mitjana europea: 16,8 casos per cada 10.000 interns, una xifra que dobla la d’Europa, que és de 7,1, i la de la resta de l’Estat espanyol, de 7,3. L’any 2022 el suïcidi va ser la principal causa de mort a les presons catalanes.
Un informe de Justícia i Pau de 2022 revelava que més del 64% d’interns patia algun tipus de trastorn mental i que, especialment, “més d’un terç de la població penitenciària pateix un trastorn per ansietat o angoixa, multiplicant per dos l’índex de la població general”. L’entitat va denunciar la desatenció i la vulneració de drets humans a què es troben sotmeses les persones preses amb afectacions psicològiques. L’informe també denunciava que els comportaments disruptius conseqüents de sensacions de malestar no atesos de manera adequada es resolen de manera punitiva a través de l’aïllament, així com postula una hipermedicalització que es demostra, any rere any, ineficaç.
En efecte, les dades de la Generalitat mostren que un 63% dels suïcides seguia algun tipus de tractament farmacològic. A banda d’això, la meitat d’ells havia presentat conductes autolesives en el passat, un 30% mig any abans de la mort. Una de les qüestions més preocupants que exposa l’informe és que quasi un 80% dels suïcides havien estat en règim d’aïllament, al Departament Especial de Règim Tancat (DERT). Aquest any tenim constància d’almenys dos casos així. Apart, les dades indiquen que un 25% dels reclusos havia comès el suïcidi durant el primer any d’ingrés i un altre 25% l’any abans d’assolir la llibertat, és a dir, en períodes que es consideren de risc.
La gravetat de les xifres de víctimes mortals en el que duem d’any ha forçat el Departament de Justícia, administrat per Ramon Espadaler, ex-conseller d’Interior, la revisió del protocol de prevenció del suïcidi aprovat el 2019 i la creació d’un pla de xoc en col·laboració amb el Departament de Salut. Familiars de les víctimes i treballadors penitenciaris han criticat en diverses ocasions la ineficàcia i els obstacles burocràtics d’aquest protocol que ara pretén revisar-se a partir d’un decàleg de mesures clau per “pal·liar, corregir i evitar” les conductes autolítiques en els centres penitenciaris. Una de les novetats del plantejament és la inclusió d’un estudi de risc amb perspectiva de gènere, un focus d’anàlisi fins ara desatès tot i que el suïcidi femení a les presons és més elevat que el masculí. En aquest sentit, aquest any s’ha publicat l’estudi “El suïcidi a les presons des d’una perspectiva de gènere” de l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista, on es fa incidència en el doble estigma que pateixen les dones preses i l’impacte major en elles del règim d’aïllament penitenciari que diverses organitzacions socials i polítiques batallen per abolir.
