Aquest cap de setmana se celebrava la Trobada de Joves Socialistes a Sant Celoni, un espai que ha reunit més de vuit cents joves al llarg dels tres dies. Les jornades no només han estat una demostració de l’avenç de l’organització socialista gràcies a les capacitats adquirides, al treball militant i a la generositat del teixit organitzatiu de Sant Celoni, sinó també un espai que ens orgulleix i emociona. A més, avui fa tot just nou mesos que presentàvem l’Organització Juvenil de Catalunya, cosa que encara permet mirar amb més perspectiva l’èxit que ha suposat aquesta trobada.
Per descomptat, som conscients que no hem inventat la roda organitzant un espai d’aquestes característiques. De fet, moltes organitzacions de joves ho han fet abans que nosaltres, amb més recursos, amb reclams culturals majors i amb major pressupost. Caldria insistir, però, que no només ens hem de fixar en allò quantitatiu, sinó que cal posar en valor el fet diferencial que hem posat sobre la taula: quin altre espai actualment pot reunir a tants joves amb un plantejament nítidament comunista? La TJS no vol ser un macrofestival lúdic ni vol ser un espai supeditat al partit polític professional de torn que hi posa diners.
La Trobada ha permès posar a la balança el primer curs polític de l’Organització Juvenil Socialista de Catalunya. Un primer any en què, amb encerts i errors i encara de manera incipient, hem intentat desenvolupar una pràctica política basada en una premissa principal: ser l’alternativa política al panorama actual de misèria, crisi i reacció. Aquest objectiu, evidentment, no s’assoleix simplement amb grans proclames, sinó que és a través d’una tàctica ben dirigida i encaminada sempre cap a les perspectives a llarg termini, és a dir, emmarcada en un pla estratègic més general. Per nosaltres, aquesta tàctica pren forma de lluita cultural per trencar amb el sentit comú que aboca a la nostra generació al nihilisme, al rebuig o al realisme polític; una lluita cultural, però, que no pot ser efectiva sense generar formes organitzatives que aportin una perspectiva comuna ni sense vincular-la a processos de lluita per les nostres condicions de vida i pels nostres drets polítics. En la incidència creixent que tinguem ens hi jugarem el nostre futur, ens hi jugarem esdevenir una tendència política i cultural cada vegada major entre el jovent proletari.
És amb aquesta intenció que al llarg del curs hem assenyalat els atacs de polítics i empresaris com a part d’una mateixa forma de fer política: la burgesa. I és per això que posem en pràctica el seu anatagonista: la política proletària, que només respon als interessos presents i futurs la nostra classe. El pla de la burgesia, ho hem dit ja en moltes ocasions, és clar: guerra i austeritat, ofensiva generalitzada contra les condicions de vida i d’organització del proletariat. Davant d’això, el nostre pla, el nostre programa, ha de ser cada vegada també més clar i més tangible per cada vegada més capes del jovent treballador: una generació que no renuncia al programa comunista, una generació que vol ser una base per recompondre un poder propi, una generació que vol obrir un nou cicle revolucionari. Sovint, durant aquest curs, se’ns ha volgut ridiculitzar, reduir i desacreditar políticament pel simple fet de ser joves, però aquest cap de setmana s’escenificava que existeix un teixit militant sòlid, convençut i disposat a treballar en les condicions més dures i que ha trobat en l’Organització Juvenil Socialista una escola de militància de primer nivell.
Aquests dies hem sigut centenars de joves els que hem posat sobre la taula la necessitat i la urgència de la revolució, però per a ser una força capaç de realitzar els nostres propòsits cal ser milers, cal ser centenars de milers. Per tots aquells joves que us heu acostat aquests dies a la Trobada i que encara teniu dubtes, que sou reticents amb l’organització política, que no ho acabeu de veure clar, que no sabeu què podríeu aportar, un missatge: cridem a tota la joventut treballadora a sumar-se a les files del projecte comunista, tothom hi té un lloc, tothom hi té un paper i sobretot, tothom hi té la possibilitat desenvolupar-se i adquirir una força cada vegada major. Nosaltres no venim a prometre l’impossible. Som aquí per intentar el que és difícil, som aquí per lluitar pel socialisme en un context que ens va a la contra. Els polítics i empresaris —la burgesia— ens condueixen actualment a la barbàrie i és urgent que aixequem una alternativa.
Per un jove treballador, militar a l’Organització Juvenil Socialista és començar a esdevenir propietari de la seva vida, és un acte d’alliberament d’un mateix. Cal que transformem la ruptura generacional, o sigui, el trencament de les condicions objectives i subjectives del jovent respecte generacions anteriors, en ruptura política, en una aposta decidida pel programa comunista. Cal que estenguem la lluita pel socialisme a cada cop més joves, cal que allò que diem de “tornar a creue que la revolució és possible” sigui el far del present. És aquesta la principal tasca que assumeix com a pròpia l’OJS: organitzar el jovent proletari sota la bandera roja.
