Dijous 29 d’octubre, tot el personal de conducció del grup Renfe està cridat a una vaga de 24 hores. L’ha convocada el Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris (SEMAF). Aquest denuncia un «bloqueig administratiu» dels acords que ja estaven signats sobre protocols davant d’emergències meteorològiques, contractació de nous maquinistes, atenció en atropellaments i fiabilitat del material rodant. Reclama que els protocols climàtics siguin «reals i vinculants», que «coordini les comunicacions en situacions de risc». Alhora, que mai no es posi la urgència per circular per davant de la seguretat.
El sindicat havia demanat el 5 d’octubre la Comissió de Conflictes del grup Renfe, el pas previ a la vaga, i va donar la via per fracassada després d’una reunió el 16 d’octubre amb Transports, Adif, l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària i Renfe.
El govern ha decretat serveis mínims del 75% en hora punta i del 50% la resta de dia a Rodalies i Regionals. Els trens d’alta velocitat i llarga distància circularan amb uns serveis mínims del 73%.
El context de la vaga
La vaga arriba vuit mesos després dels accidents d’Adamuz (Còrdova), que va deixar 46 morts, entre ells el maquinista d’un dels trens, i de Gelida (Barcelona). Després d’aquells fets, el 9 de febrer el ministre de Transports, Óscar Puente, va signar amb SEMAF, CCOO i UGT un acord. Teòricament, aquest reforçava la seguretat, garantia la inversió en manteniment i ampliava plantilles. Aquell pacte va comportar que desconvoquessin les vagues previstes el 10 i 11 de febrer.
El grup Renfe, per la seva banda, assegura que ha complit «tots els seus compromisos». Diu que de les 24 mesures addicionals que depenen d’altres organismes, «17 ja s’han executat i 7 avancen pels tràmits administratius i tècnics». També assenyalen que el pacte no fixava cap termini.
Alhora, aquesta convocatòria s’emmarca en un escenari sindical complex. El Comitè General d’Empresa de Renfe té 13 membres. SEMAF és la primera força, amb un 38,4% de la representació, seguida de CCOO i UGT, amb un 23% cadascuna, i de CGT i SF (Sindicat Ferroviari-Intersindical), que sumen un 15,4%. Tradicionalment, SEMAF, CCOO i UGT són els que negocien i signen els acords amb el ministeri i l’empresa, mentre que CGT i SF queden fora d’aquestes taules. En aquesta ocasió, la vaga l’ha convocat només SEMAF, i no consta públicament que cap dels altres quatre sindicats s’hi hagi adherit o s’hi hagi pronunciat.
