El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), ha dictat avui una sentència de gran transcendència jurídica en l’assumpte C-666/24. Aquest fa referència a la qüestió prejudicial plantejada per l’Audiència Nacional sobre la compatibilitat de la Llei Orgànica 1/2024, d’amnistia, amb el dret de la Unió Europea. En concret, en relació amb el procediment seguit contra Detingudes 23-S, els militants independentistes represaliats per «l’Operació Judes».
La sentència conclou que el dret de la Unió Europea no s’oposa a l’aplicació de la Llei d’Amnistia als procediments relatius a presumptes delictes de terrorisme vinculats al procés independentista català. Això, sempre que els fets no hagin causat de manera intencionada greus vulneracions dels drets humans.
Concretament, el TJUE dona resposta a les qüestions prejudicials formulades per l’Audiència Nacional sobre la interpretació de la Directiva (UE) 2017/541, relativa a la lluita contra el terrorisme. El Tribunal determina que la norma no impedeix que un Estat membre aprovi una llei d’amnistia que extingeixi la responsabilitat penal per determinats delictes de terrorisme. Això, sempre que es respectin les condicions establertes pel dret de la Unió i el dret internacional humanitari.
La sentència considera que la Llei d’Amnistia no buida de contingut la Directiva ni en compromet l’efecte útil, en tractar-se d’una mesura excepcional. La mesura estaria limitada a un context polític i social concret. Així mateix, exclou expressament els actes que hagin causat de manera intencionada greus vulneracions dels drets humans.
El TJUE també rebutja els arguments al·legats per les acusacions. Segons aquests, la Llei vulneraria els principis de seguretat jurídica, primacia del dret de la Unió, cooperació lleial, igualtat o no-discriminació.
La Llei d’Amnistia no vulnera el dret de la UE sempre que no s’hagin produït intencionadament greus vulneracions de drets humans
Al contrari, la sentència del TJUE subratlla que les lleis d’amnistia poden constituir un instrument legítim per afavorir la reconciliació política i institucional. Això, sempre que no impedeixin perseguir els actes que el dret internacional humanitari impedeix amnistiar, com són els delictes que vulneren greument el dret a la vida i a la integritat física.
En aquest sentit, considera rellevant que la Llei d’Amnistia tingui com a finalitat reduir les tensions institucionals i polítiques derivades del procés independentista català. Aquest objectiu que ja havia estat declarat constitucional pel Tribunal Constitucional espanyol.
La decisió obre ara la porta perquè l’Audiència Nacional resolgui les sol·licituds d’aplicació de la Llei d’Amnistia d’acord amb els criteris fixats pel Tribunal de Justícia als militants independentistes Detingudes 23-S.
Des de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, l’advocada Eva Pous i el portaveu Martí Majoral han fet una compareixença d’urgència des del casal La Cruïlla de l’Eixample de Barcelona.
Han mostrat satisfacció per la decisió de l’alt tribunal europeu, que consideren «ha vingut a donar-nos la raó en tot el plantejament jurídic que havíem vingut defensant durant anys». Així mateix, han exigit que l’Audiència Nacional espanyola ordeni «de manera immediata» l’arxiu del cas Operació Judes. També han volgut enviar un missatge de «suport i solidaritat» amb totes les independentistes que durant anys han patit la repressió del poder judicial espanyol.
Per la seva banda, el CDR va convocar una concentració a les 19h a Sabadell. També va emetre un comunicat en el qual manifesta que el conflicte persisteix tot i l’aplicació de la Llei d’Amnistia. Així afirmava que «Ni la repressió ni l’espoli no s’acabaran fins que no ens puguem governar».
