L’emblemàtica Comunitat de Prosfygika, un històric barri autogestionat del centre d’Atenes, es troba immersa fa mesos en una greu crisi humanitària i judicial. Les autoritats gregues van anunciar la seva intenció de desallotjar un barri on viuen 400 persones.
En un intent extrem per frenar l’operació, dos dels seus residents, Aristotelis Chantzis i Suzon Doppagne, estan en vaga de fam estricta des del 5 de febrer i 1 de maig, respectivament. Segons els informes emesos per l’equip mèdic que els assisteix in situ, l’estat de salut dels dos vaguistes és crític. Estan posant en risc les seves vides per visibilitzar allò que la comunitat qualifica d’«una injustícia flagrant comesa per les institucions contra els més de 400 habitants».
Ahir al vespre, una multitudinària manifestació en suport a Prosfygika va recórrer els carrers d’Atenes i fins a la plaça Syntagma. Per avui al migdia hi ha convocada una concentració a l’hospital on està ingressat Chantzis, i una nova mobilització al vespre a Atenes.
Plans urbanístics contra un barri autogestionat
El conflicte es va originar formalment amb el Decret 864/2025, adoptat el 6 de juny de 2025 pel Comitè Regional de la Regió d’Àtica. Aquesta resolució va aprovar un Conveni Programàtic de Desenvolupament Cultural per a la restauració de quatre blocs de Prosfygika amb destinació, suposadament, a habitatge social. El pla comptaria amb el suport inicial del Ministeri de Cultura de Grècia i el Servei Públic d’Ocupació.
Tot i això, els portaveus veïnals i l’equip jurídic del cas denuncien que el document oficial descriu de manera deliberadament falsa el complex com un «espai deshabitat o buit». Les autoritats ometen la presència de les famílies, migrants, ancians, persones amb malalties cròniques i més de cinquanta nens que resideixen legalment i mantenen l’entorn des de fa gairebé 20 anys.
El barri, construït originalment el 1933 per acollir els refugiats de l’Àsia Menor i reconegut formalment com a monument protegit per la seva arquitectura Bauhaus, compta actualment amb 22 estructures socials operatives gestionades de forma assembleària. Entre les estructures col·lectives hi ha menjadors de suport mutu, escoles bressol, una biblioteca i un centre d’atenció mèdica que assisteix a pacients oncològics.
Batalla legal de Prosfygika
Experts legals i tècnics que donen suport als residents han assenyalat severes irregularitats que invalidarien la legalitat del pla de desallotjament. Entre les anomalies detectades destaquen la manca de resolució sobre l’estatus de propietat real dels immobles o modificacions no autoritzades a l’estructura de finançament amb càrrec als fons del Marc de Referència Estratègic Nacional de la Unió Europea.
També existiria una evident incompatibilitat entre el projecte actual i l’estudi de restauració tècnica aprovat oficialment el 2018. Davant aquest escenari, la comunitat ha presentat una queixa formal davant del Relator Especial de l’ONU sobre el dret a un habitatge adequat. Han al·legat la violació sistemàtica del dret a la inviolabilitat de la llar, la dignitat humana i el dret a un judici just.
Suport a la lluita de Prosfygika
L’oposició al desallotjament per la força ha sumat un ampli suport a escala estatal i internacional davant de l’hermetisme de l’administració de la regió d’Àtica. Sindicats, organitzacions acadèmiques, milers de treballadors i entitats com ara Amnistia Internacional Grècia han sol·licitat formalment la congelació dels plans urbanístics fins que s’implementin les salvaguardes de drets humans pertinents.
A més a més, l’Ajuntament d’Atenes va aprovar una resolució institucional exigint la suspensió de les obres, l’obertura d’un procés de consulta pública transparent i la protecció explícita dels habitants actuals. En l’àmbit parlamentari, s’han registrat quatre interpel·lacions adreçades al Parlament hel·lè. L’última va ser el passat 30 d’abril, en la qual es va instar el Govern a exercir controls rigorosos sobre la transparència en l’ús dels fons comunitaris europeus. De la mateixa manera, el Centre de Drets Humans de la Universitat de Pàdua ha obert un cas d’estudi formal per monitorar les possibles vulneracions jurídiques.
Negativa al diàleg
Tot i la creixent pressió social i les sol·licituds formals de compareixença, les autoritats regionals d’Àtica han rebutjat «rotundament» reobrir el debat. Durant la sessió del Consell Regional celebrada el 27 d’abril, la presidència de l’organisme va denegar la inclusió d’aquesta problemàtica a l’ordre del dia. Va manifestar de manera explícita que l’administració considera l’assumpte «completament tancat». Alhora, va desestimar les peticions de diàleg dels observadors internacionals.
Per la seva banda, l’assemblea veïnal, constituïda sota la denominació legal de Veïns i Amics de Prosfygika de l’Avinguda Alexandras, manté l’exigència de revocar immediatament la decisió regional i reclama que qualsevol procés de rehabilitació del patrimoni arquitectònic sigui executat de manera autònoma per la mateixa cooperativa comunitària emprant els seus propis recursos financers, gentrificació o exclusió social dels seus legítims ocupants.
