Els Bombers continuen treballant amb tots els efectius disponibles per fer front a diversos incendis que s’han donat simultàniament. Mentre s’estava lluitant per controlar l’incendi de les Gavarres, a primera hora de la tarda d’ahir es van declarar nous focs. Els territoris afectats pertanyen als termes municipals de Setmenat, Artesa de Segre, entre la Pobla de Claramunt i Carme, i Vilademuls.
Ara per ara, el que més preocupa és el de Setmenat, al Vallès Occidental. Aquest ha afectat més de 90 hectàrees, majoritàriament forestals. Estan confinades diverses urbanitzacions i nuclis disseminats de Caldes de Montbui, Sentmenat i Castellar del Vallès. Durant la nit s’ha treballat intensament per consolidar el perímetre i evitar que el foc avancés cap a les urbanitzacions més exposades com el Farell. Actualment, hi ha desplegades una cinquantena de dotacions terrestres, mitjans aeris i l’UME. L’incendi té un potencial de 2.000 hectàrees.
A l’Anoia, es va originar un foc a les cinc de la tarda, al terme municipal de la Pobla de Claramunt-Carme. S’han cremat més de 400 hectàrees, el 70% és terreny forestal, 25% agrícola i 5% urbà. Aquesta matinada s’ha aconseguit estabilitzar-lo i ja s’ha aixecat el confinat 33.000 persones dels nuclis d’Igualada, la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Capellades.
A la Noguera, els Bombers han treballat per extingir l’incendi al port de Comiols, a Artesa de Segre. Aquest ja s’ha aconseguit estabilitzar, cremant-se 28 hectàrees d’una superfície potencial d’unes 500. Tanmateix, l’incendi declarat ahir al voral de l’N-II, al Pla de l’Estany, va estabilitzar-se hores després. Actualment, es treballa en tasques de vigilància i liquidació.
La situació és molt més favorable a Soneja, a Castelló. Els bombers donon l’incendi declarat diumenge al migdia per estabilitzat. Aquest ha cremat més de 180 hectàrees, principalment dins del parc natural de la Serra d’Espadà, i ha obligat a evacuar 500 persones. Actualment es troba en fase de vigilància.
Malgrat tot, segueix la lluita per controlar l’incendi a la regió del Rosselló, a la Catalunya Nord. El foc continua actiu i sense controlar, amb més 5.000 hectàrees cremades i 10.000 persones de 26 municipis evacuades. Amb més de 750 efectius treballant sobre el terreny, un bomber i persona han resultat greument ferits.
Una altra conseqüència del model capitalista
En un context d’accelerament de la crisi ecològica, diversos experts assenyalen que els incendis no es poden entendre únicament com una conseqüència directa de la calor extrema. Aquests són resultat de la gestió territorial del model capitalista. Durant dècades, s’ha prioritzat el benefici econòmic per sobre de la prevenció i la sostenibilitat. Ara, l’augment de les temperatures, els períodes de calor més llargs i intensos i la sequera acumulada incrementen el risc d’incendis, afavorint que episodis extrems coincideixin en el temps.
En paral·lel, el debat sobre els grans focs ha tornat a posar el focus en la gestió forestal. El despoblament rural i l’abandonament progressiu de determinades activitats agrícoles, ramaderes i forestals ha reduït la gestió quotidiana del territori i ha afavorit l’acumulació de vegetació combustible.
Diverses veus crítiques alerten que les polítiques de prevenció desenvolupades per les institucions continuen sent insuficients. Com han alertat els Bombers en diverses ocasions, la prevenció forestal encara es tracta com una despesa i és mínima. Aquest fet obliga a concentrar molts més recursos quan l’incendi ja s’ha declarat i el marge d’actuació és més reduït. En aquest sentit, segons dades de Greenpeace, una inversió estatal d’uns 1.000 milions d’euros anuals en prevenció evitaria costos d’extinció estimats en fins a 99.000 milions d’euros.
A aquesta problemàtica s’hi afegeix la situació laboral dels mateixos equips d’extinció. Els bombers forestals han assenyalat reiteradament la precarització del sector, amb un augment de la temporalitat i l’externalització de serveis. Segons denuncien, aquest fet no garanteix una resposta adequada davant incendis cada vegada més complexos.
