Dijous 8 van tenir lloc les eleccions municipals angleses, així com les autonòmiques a Escòcia i Gales. Dissabte, en saber-se’n els resultats, es va confirmar la predicció de les últimes setmanes: un enfonsament dràstic del Laborisme i un augment sense precedents de l’ultradretà Reform UK.
En els comicis dels darrers dies, Reform UK, dirigit per Nigel Farage, antic inversor i actiu en política durant els anys del Brexit, va aconseguir 1.453 escons, amb el 27% dels vots, en les diferents administracions locals angleses, 1.451 escons més que en les eleccions passades.
Al seu torn, el Partit Laborista del primer ministre Keir Starmer va patir una profunda derrota: va perdre 1.496 regidors a les diferents municipalitats, amb la qual cosa va esdevenir el tercer partit en l’àmbit de la política local anglesa amb el 15% dels vots.
A Gales i Escòcia, els partits nacionalistes i independentistes, Plaid Cymru i Scotland Nationalist Party, van guanyar les eleccions autonòmiques. Els escocesos van renovar així el seu lideratge, mentre que, en el cas dels galesos, es van quedar a uns escons de la majoria absoluta.
A més, en l’àmbit autonòmic, el Reform UK també va obtenir rèdit polític. Tant en el cas de Gales com d’Escòcia va aconseguir desplaçar els Laboristes com a primera força d’oposició. Així, el partit d’Starmer ocupa el tercer lloc als òrgans de govern galesos i escocesos.
Crisi del laborisme i auge de l’extrema dreta
Els resultats obtinguts la setmana passada confirma la crisi que el Partit Laborista travessa en aquests moments. La derrota enfront de l’extrema dreta posa en qüestió el lideratge d’Starmer, qui ha reiterat que no dimitirà.
L’allunyament ideòlogic del seu electorat, polèmiques vinculades amb l’escàndol Epstein la seva posició sobre la guerra contra l’Iran l’han perjudicat políticament. Dins del seu partit, hi ha veus que el recolzen, mentre que hi ha d’altres que n’exigeixen la dimissió.
El principal beneficiat, malgrat continuar sent una força marginal al parlament britànic, ha estat el Reform UK. Aquest partit d’extrema dreta ha estat capaç de canalitzar els fracassos de la socialdemocràcia britànica en rèdit polític amb un discurs similar al de Trump, amb el qual el seu líder té bones relacions, i oposant-se a la immigració, la inversió en sectors públics o la baixada d’impostos a les rendes més altes.
