Cada 15 de maig el poble palestí commemora la «Nakba», és a dir, la «catàstrofe» que va assolar Palestina aquell dia del 1948. Milícies sionistes, amb el suport i la col·laboració de les potències colonials, sobretot el Regne Unit i l’estat francès, van iniciar una campanya de terror i massacres contra els habitants nadius. Van obligar a més de dos terços del poble palestí a abandonar les seves llars i els van condemnar a viure en campaments de refugiats i de persones desplaçades als països àrabs veïns, així com a la Franja de Gaza i Cisjordània.
Així, la Nakba va ser la cruenta materialització de la barbàrie del projecte sionista. Es va establir una entitat sobre les runes de ciutats i pobles palestins arrasats amb l’empara de les potències colonials europees. Va suposar l’inici d’una ofensiva a gran escala contra el poble palestí i els pobles àrabs veïns, culminada amb la guerra expansiva del 1967 en la qual l’estat sionista d’Israel va ocupar els territoris palestins restants i més enllà.
Palestina 78 anys després de la Nakba
D’ençà del 1948, l’ocupació sionista mai no ha reconegut el seu crim històric i ha negat sistemàticament els drets dels palestins a la seva terra i al retorn. Han estat prop de vuit dècades de discriminació racial, neteja ètnica i apartheid, juntament amb una expansió progressiva sobre els minsos territoris reconeguts als palestins a Gaza, Cisjordània i Jerusalem.
Aquest 15 de maig arriba en un moment de dificultat per la causa palestina. L‘entitat sionista ha sotmès la Franja de Gaza a una guerra d’extermini durant dos anys i mig, amb uns nivells de destrucció inhumans. Tot plegat amb la col·laboració material dels EUA i suport actiu o tàcit de les potències capitalistes. I amb un poble palestí que fa anys que qüestiona el lideratge de l’històric moviment Fatah, el qual controla l’esquifida Autoritat Nacional Palestina (ANP).
La Resistència palestina, present de lluita i horitzó d’alliberament
«78 anys des de la Nakba han estat suficients per construir una generació revolucionària, resistent i decidida, que creu en la llibertat i aspira a l’alliberament de la injustícia de l’enemic sionista i al retorn de tots els palestins desplaçats a la seva pàtria». Això asseguren les faccions de la Resistència palestina en una declaració política conjunta publicada ahir.
Més enllà de la caricatura que fa la propaganda sionista, el poble palestí diposita la seva confiança i esperances en la lluita de la seva Resistència. El Moviment de Resistència Islàmica Hamàs, juntament amb la Jihad Islàmica Palestina i el Front Popular per a l’Alliberament de Palestina són les principals forces polítiques que la componen. El també marxista Front Democràtic per a l’Alliberament de Palestina, els Comitès de Resistència Popular, i els braços armats de totes aquestes organitzacions també s’hi apleguen.
«El retorn és el nostre dret inalienable, i no renunciarem a la nostra terra, als nostres llocs sagrats ni als nostres drets legítims, independentment dels sacrificis», continua la declaració política. «El nostre poble i els nostres combatents de la Resistència s’aixecaran de les runes per reconstruir la seva pàtria i el seu futur». Amb aquestes paraules, les faccions de la Resistència expressen la seva determinació per no claudicar davant dels intents de l’entitat sionista i el règim de Trump per al seu desarmament a canvi de res.
La Resistència advoca pel rellançament de l’OAP
D’altra banda, el missatge polític amb més pes del comunicat de la Resistència ha estat la seva aposta pel rellançament de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP). «La veritable resposta a la Nakba i les seves repercussions és construir un front de Resistència unificat i formular una estratègia nacional integral que abraci la Resistència en totes les seves formes, especialment la lluita armada», asseguren. «Això requereix restaurar l’Organització per a l’Alliberament de Palestina com a marc nacional unificador i inclusiu, basat en la col·laboració i d’acord amb decisions de consens nacional».
D’aquesta manera, després d’anys de ruptura d’aquest espai històricament en mans de Fatah, la resta d’organitzacions polítiques de la Resistència expressa el seu desig d’unitat, conscients del canvi en la correlació de forces internes.
Deixar enrere definitivament els Acords d’Oslo
En aquesta línia, les faccions de la Resistència reiteren la necessitat de deixar enrere definitivament els Acords d’Oslo així com «les obligacions de l’ANP que se’n deriven». També advoquen per posar fi a la coordinació en matèria «seguretat» entre l’ANP i l’estat sionista d’Israel, així com «a totes les formes de persecució de la Resistència».
Tanmateix, la Resistència palestina fa una crida a «la ruptura completa de totes les formes de submissió als projectes estatunidenc-sionistes». A la vegada, expressa la necessitat de la construcció d’«un moviment cap a la construcció d’una lluita unificada i basada en la Resistència que expressi la lliure voluntat del poble palestí».
En últim lloc, la Resistència palestina fa també una crida als pobles de la nació àrab «perquè s’alcin i enfrontin la guerra d’extermini contra el nostre poble i la nostra nació, rebutgin totes les formes de normalització amb l’enemic sionista i enfrontin el projecte d’hegemonia neocolonial i els plans per fragmentar la regió».
