Dimarts a Nova Delhi el primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, es va reunir amb Ursula von Der Leyen i António Costa, tots dos líders de la UE. En aquesta reunió van signar un acord de lliure comerç entre la UE i l’Índia.
Segons la mateixa Von Der Leyen, aquest és «la mare de tots els acords». Així, el 96% dels productes europeus veurien una reducció, quan no una eliminació, dels aranzels per entrar al mercat indi i viceversa.
L’acord suposaria un estalvi de 4.000 milions d’euros annuals en impostos duaners. Alhora, Brussel·les espera que l’acord aconsegueixi mobilitzar fins a 100.000 milions d’euros en els propers 15 anys i triplicar la presencial empresarial europea a l’Índia.
Els punts clau de l’acord
Entre els productes que veuran una reducció o eliminació dels aranzels hi ha els següents:
- L’Índia reduirà progressivament l’impost sobre els cotxes europeus del 110% al 10%.
- Els vins i escumosos passaran de pagar un 150% d’aranzels a només un 20% i 30%.
- S’elimina l’impost sobre les exportacions d’oli d’oliva en el termini de cinc anys.
- S’elimina també en el mateix període l’impost actual sobre maquinària, productes químics i productes farmacèutics.
- Es mantenen les restriccions sobre carn d’au, bovina i altres productes agrícoles com l’arròs, el sucre o els lactis.
- Una reducció dels aranzels sobre els productes tèxtils indis i de matèries primeres com l’acer, peça clau en la fabricació automobilística europea.
Més enllà de l’acord comercial
L’acord entre la UE i l’Índia, la segona i la quarta potència econòmica mundial respectivament, arriba després de dinou anys de negociacions.
Més enllà de l’enfortiment dels lligams econòmics entre ambdós països l’apropament de la UE a l’Índia respon també a necessitats polítiques.
Amb una relació complicada amb Moscou, el xoc constant d’interessos amb els EUA de Trump i l’auge del sector automobilístic a la Xina, Europa cerca nous aliats en el tauler mundial. El recent acord amb Mercosur en seria un exemple.
Tot i l’entusiasme d’ambdues bandes, l’acord haurà de ser debatut i revisat als parlaments respectius. Aquest procés podria allargar-se mesos. La comissió espera, però, que entri en vigor a finals d’any.
