El president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump, va anunciar dissabte passat que imposarà nous aranzels progressius contra vuit països europeus. Els aranzels seran, en concret, contra els països que participen en «maniobres militars» a Groenlàndia. L’objectiu declarat seria forçar la seva «compra completa i total».
Tensions entre els règims dels EUA i Europa per Groenlàndia
El republicà va amenaçar d’aplicar un aranzel del 10% a partir de l’1 de febrer, i del 25% des de l’1 de juny a tots els béns enviats als EUA per Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i Finlàndia. Trump havia justificat l’amenaça directa als seus propis aliats, ja que els EUA haurien «subvencionat» aquests països durant anys i ara Dinamarca ha de «correspondre» perquè «la Xina i Rússia volen Groenlàndia, i Dinamarca no hi pot fer res».
Hores més tard, el «contingent» militar alemany de 15 soldats desplegats en «missió de reconeixement» abandonava ràpidament Groenlàndia, després d’estar menys de 48 hores a l’illa de l’Àrtic, segons informa Europa Press. La retirada alemanya es va produir sense avís previ, d’acord amb fonts del diari Bild. No obstant això, un portaveu de l’exèrcit alemany va afirmar davant l’agència DPA que obeïa a una «dinàmica natural» després de «completar la missió».
La primera reacció política europea va arribar dissabte mateix des del Paraguai, on s’acabava de signar l’acord comercial amb el Mercosur. El president del Consell Europeu, António Costa, ha declarat que estava «coordinant una resposta conjunta dels estats membres de la UE». També ha subratllat que la Unió «serà sempre molt ferma en la defensa del dret internacional, sigui on sigui».
Desplegament militar i ofensiva econòmica
Més tard, en un comunicat conjunt publicat diumenge, els vuit països sancionats per Trump van defensar la seva presència militar a l’illa subratllant que «és per donar suport a Dinamarca» i que «no suposa una amenaça per a ningú». Van expressar la «plena solidaritat» amb Dinamarca i Groenlàndia, i van apel·lar al «diàleg basat en els principis de sobirania i integritat territorial».
En paral·lel, Brussel·les diu que està intensificant els seus esforços per «dissuadir» el president estatunidenc d’imposar els aranzels progressius, alhora que estudia «represàlies concretes». Segons informa Reuters, els ambaixadors de la UE van assolir un ampli acord diumenge per «explorar les opcions» en una cimera d’emergència que se celebrarà dijous a Brussel·les.
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va declarar que «a Europa no li faran xantatge». En aquesta línia, António Costa va reafirmar en xarxes socials «la disposició a defensar-se contra qualsevol forma de coerció».
Contraofensiva dels règims europeus
Les represàlies que s’estudien són de dos tipus. La principal, amb «un suport més ampli» segons una font de la UE esmentada per Reuters, seria reactivar un paquet d’aranzels sobre 93.000 milions d’euros en importacions estatunidenques que podria entrar en vigor automàticament el 6 de febrer, després d’una suspensió de sis mesos.
L’altra opció seria activar per primera vegada l’«Instrument Anticoerció» (ACI), el qual permetria «restringir l’accés a licitacions públiques, inversions, activitat bancària o el comerç de serveis», un sector on els EUA tenen superàvit amb el bloc. El president francès, Emmanuel Macron, està impulsant aquesta darrera mesura, encara que altres líders com l’irlandès Micheal Martin la consideren «prematura».
Senadors estatunidencs com el republicà Thom Tillis i la demòcrata Jeanne Shaheen van criticar la retòrica del president i van recordar que Dinamarca i Groenlàndia «desitgen col·laborar i que no cal una adquisició ni una presa militar hostil».
Els esdeveniments del cap de setmana posen de manifest la pressió, divisió i neguit que l’ofensiva diplomàtica estatunidenca genera entre els aliats europeus. L’aplicació concreta dels aranzels sembla complexa, ja que requeriria una negociació amb la Comissió Europea.
Ara bé, com demostren els fets, l’amenaça ja ha aconseguit un efecte dissuasiu immediat i visible sobre els països de la UE. Aquests països temen les aspiracions expansionistes del seu principal soci en territori sota sobirania d’un país membre del seu propi bloc. Aquest escenari podria generar una crisi transatlàntica inèdita.
