Salvador Illa vol convertir la política d’habitatge en el gran emblema del seu mandat, en un context on el dret a l’habitatge continua subordinat al benefici privat, milers de famílies continuen ofegades pels preus del lloguer i els desnonaments segueixen sent una realitat diària. Què hi ha darrere d’aquestes promeses?
Els pisos del “rescat”
La primera mesura és la gestió de 13.000 pisos i 300 solars provinents de la SAREB, el banc creat l’any 2012 per rescatar les entitats financeres amb diners públics i que acumula més de 46.000 habitatges i centenars de milers de solars repartits per tot l’estat espanyol.
Ara, el Govern català ha signat amb el Ministeri d’Habitatge el primer conveni de gestió autonòmica d’aquest patrimoni, que permetrà utilitzar aquests immobles en règim d’usdefruit -4 anys prorrogables-, però sense adquirir-ne la propietat. El conveni fixa la durada de la cessió, la distribució de despeses, la rehabilitació dels pisos i les condicions dels futurs lloguers assequibles.
Amb aquest acord, el Govern pretén ampliar el parc públic d’habitatge tot i que el volum és limitat i bona part dels immobles requeriran inversions per ser habitables. Diverses veus ja han recordat que es tracta d’habitatges ja pagats amb diners públics fa més d’una dècada que ara es “cedeixen” de nou.
EL PLA ILLA: TORNA EL FRENESÍ CONSTRUCTIU
En paral·lel, Illa ha presentat un “acord de país” amb l’objectiu de construir 210.000 nous pisos en cinc anys, entre el 40 % i el 50 % dels quals seran de protecció oficial i destinats a lloguer assequible. Després d’anunciar fa un any el Pla 50.000 per construir habitatge públic, el president ha anunciat que el pla preveu activar 57 àrees urbanes pendents -especialment a les comarques de Ponent i a l’àrea metropolitana de Barcelona-, arribant al 15 % d’habitatge protegit.
Tot i això, la proposta depèn de la nova llei d’urbanisme, que encara està en tràmit, i genera dubtes per la seva viabilitat, la manca de sòl i la dependència del sector privat.
El control del lloguer que no arriba
Mentre el Govern anuncia aquests plans d’habitatge, la consellera de Territori ha admès que encara no s’ha obert cap expedient sancionador contra els propietaris o agències que vulneren els límits legals del preu del lloguer, vigent des de gener de 2025. Paneque ho atribueix a l’endarreriment en l’aprovació del marc legal complementari i la manca dels inspectors promesos.
Aquesta inacció ha estat denunciada per entitats socials, que aquesta setmana han denunciat 35 immobiliàries per anunciar pisos per sobre del preu de referència. Mentrestant, els efectes persisteixen: contractes irregulars, sobrelloguers i famílies que destinen més del 40 % dels ingressos a pagar l’habitatge.
La distància entre els discursos i la realitat torna a evidenciar el que fa anys que la societat denuncia: l’habitatge és un luxe i no un dret, i els governs continuen actuant tard i parcialment, confiant en excés en el mercat com a solució.
