Els col·lectius Revoltes de la Terra i Boicot ICL, amb el suport de moviments socials del Bages i organitzacions de solidaritat amb Palestina, han convocat una jornada de protesta del 17 al 19 d’abril. Amb el lema «Ni sang a Palestina, ni sal al Llobregat», es pretén denunciar l’impacte ambiental de l’activitat minera i els vincles de l’empresa amb l’estat sionista i genocida d’Israel.
La convocatòria començarà divendres a les 5 de la tarda amb cercaviles reivindicatives a Santpedor i Sallent. Els tres dies d’activitat intensa, amb activitats diverses i descentralitzades, es coordinaran amb l’acampada central –ubicació que es publicarà divendres a les 7 del vespre. L’organització calcula que la trobada podria superar els 4.000 participants.
La salinització dels aqüífers i el Llobregat
La crítica ambiental se centra en l’activitat minera que la companyia duu a terme a les localitats de Súria i Sallent. Segons les organitzacions convocants, el procés d’extracció de la potassa genera grans quantitats de sal comuna residual que es descarta. Aquestes formen les «muntanyes de sal i de runam», les quals no han deixat de créixer. La humitat i la pluja provoquen que aquestes muntanyes desprenguin aigua salinitzada que es filtra i afecta els aqüífers i rius de la zona.
Tot i les inversions en infraestructures —com el col·lector de salmorres construït el 1988 i les plantes dessalinitzadores—, les fuites, les avaries i l’increment de la producció han agreujat la contaminació i la hipersalinització del riu Llobregat al llarg dels anys. Aquest impacte ha estat àmpliament recollit al documental «Sal a la ferida», impulsat per El Salto.
A més, actualment l’empresa té concedit per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) un volum anual de 12,8 milions de metres cúbics d’aigua provinents dels rius Cardener i Llobregat.
Complicitat amb el genocidi
D’altra banda, la protesta assenyala ICL com una peça estratègica de l’Estat d’Israel. L’empresa explota mines de potassa i fosfats en àrees del Mar Mort i del Nègueb, territori ocupat al sud de la Franja de Gaza.
Els moviments denuncien que la multinacional es beneficia de l’espoli de recursos palestins i manté vincles directes amb l’exèrcit israelià. Per aquest motiu, la jornada de lluita exigeix la fi de la complicitat d’empreses i institucions catalanes amb el genocidi del poble palestí.
Explotació des de 1998
ICL té múltiples empreses filials a l’Estat espanyol i una especial implantació al territori català. Actualment és la sisena empresa de potassa més gran del món. L’empresa opera al Bages des de 1998, quan es va privatitzar l’explotació i la va adquirir a través de la seva filial Dead Sea Works. En aquell context va crear Iberpotash S.A., dins de la branca de negoci de ICL Fertilizers. El seu entramat inclou les zones d’extracció subterrània a diferents municipis com Súria, Sallent o Balsareny, les instal·lacions de tractament i els abocadors de sal.
Malgrat això, des d’inicis 2010, ICL impulsa el projecte «Pla Phoenix». Un pla «de mineria sostenible», que li permet tenir noves plantes a Súria i gaudir d’autoritzacions ambientals.
El 2020 va inaugurar ICL Iberia Barcelona Port (Tramer), una terminal portuària de set hectàrees situada al port de Barcelona. Aquesta infraestructura li ha permès passar d’una capacitat d’exportació de 800.000 tones a quatre milions anuals. A més, l’empresa manté un contracte amb l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) pel transport de la potassa des de la mina de Súria fins al port de Barcelona i compta amb una línia pròpia des de la mina fins a Manresa.
Entre la influència i el rebuig
L’empresa ha consolidat una gran influència pel seu suport a una part del teixit social, esportiu i educatiu català, especialment de la comarca del Bages. No obstant això, ICL ha topat amb l’oposició de diferents organitzacions ecologistes, del sector agrari i veïnat organitzat del Bages. A més, durant anys ha acumulat denúncies, polèmiques i sancions.
L’any 2015, la denúncia i pressió de grups ecologistes van impulsar la sentència d’un jutjat de Manresa que condemnava directius i l’empresa per la mala gestió de les mines. Segons la sentència, l’activitat a Sallent havia provocat la salinització de rius, pous, fonts, torrents i aqüífers de tot el Bages. El mateix any el Tribunal Suprem va declarar nul·la l’autorització ambiental atorgada pel Govern de la Generalitat a ICL per la seva activitat minera a Sallent. Les dues sentències van suposar el tancament de la mineria al municipi i ICL va iniciar el procés de trasllat cap a les instal·lacions de Súria.
L’ICL com a cas paradigmàtic
El maig de 2025, Revoltes de la Terra va protagonitzar una acció contra els plans de construcció d’una fàbrica de bateries elèctriques, arribant a mobilitzar 3.000 persones a Mont-roig del Camp. En aquesta ocasió, l’objectiu és la multinacional ICL, contra la qual plantegen una «acció massiva» per forçar el cessament de la seva activitat extractiva al Bages. La protesta no només apunta a l’empresa, sinó que assenyala directament institucions, com la Generalitat de Catalunya, qui és còmplice de la degradació ambiental com de la vinculació de l’empresa amb el genocidi a Palestina.
L’explotació minera d’ICL es pot analitzar com un cas paradigmàtic de la lògica del sistema capitalista, on l’acumulació de beneficis preval sobre de la comunitat i el territori. En aquest sentit, la dinàmica evidencia l’aliança entre empreses i institucions públiques que prioritzen la defensa del capital per sobre de qualsevol altra consideració.
Alhora, mostra com els conflictes d’arreu del món o el genocidi del poble palestí és gràcies a la complicitat institucional i empresarial que opera a escala mundial i que s’aterra en contextos locals com al Bages. Mentrestant, a Catalunya, l’empresa ICL utilitza el seu poder econòmic i polític per blindar el seu control de les mines i infraestructures i garantir la continuïtat dels beneficis multimilionaris.
