El mes de febrer està sent advers per a la llengua catalana. D’una banda, el proper dilluns s’obre la consulta per triar la llengua vehicular a les escoles valencianes a partir del curs vinent, la qual persegueix agreujar la minorització del valencià. De l’altra, dimecres es va publicar la nova Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) de la Generalitat de Catalunya, que presenta uns resultats preocupants.
La consulta per la llengua base de l’educació a València
El passat dia 10 es va publicar l’ordre de convocatòria de la consulta per triar la llengua base als centres educatius valencians. La Conselleria d’Educació, dirigida per José Antonio Rovira, del PP, ha programat la votació, telemàtica, entre el proper dilluns 25 de febrer i el 4 de març. Així, unes 570.000 famílies d’alumnes d’entre el segon cicle d’Infantil fins a tercer d’ESO estan cridades a participar a l’enquesta, en la qual només es podrà triar una opció: català o castellà.
La consulta s’emmarca en l’anomenada llei de “llibertat educativa” promulgada el juny de 2024 en substitució de la llei de plurilingüisme, la qual dictaminava que s’havien de cursar un 25% d’assignatures en català, un 25% en castellà i un 15% en anglès. La resta quedava en mans de cada centre, sempre que no se superés un 60% de l’ensenyament en la mateixa llengua. Això ja suposava un menyspreu al català que afectava sobretot les comarques catalanoparlants –com la Marina Alta, la Marina Baixa, el Comtat, l’Alcoià i la Ribera–, ja que en centres on era la llengua de pràcticament la totalitat de les hores lectives, ara quedava significativament reduïda pel topall. Però la nova llei va més enllà en l’arraconament del català: si la majoria de famílies escull el castellà, passarà a ser la llengua predominant a l’aula. En conseqüència, es vulneren els drets lingüístics de l’alumnat.
Reforç de la diglòssia, desatenció de la comunitat educativa i irregularitats procedimentals
La mesura ha estat àmpliament criticada per la majoria de la comunitat educativa, AFAs, sindicats, entitats de defensa de la llengua i bona part de la població civil, ja que pressuposa que el català i el castellà són llengües amb un estatus sociolingüístic equivalent, malgrat que el català es troba en una situació de minorització. La tria del castellà com a llengua vehicular suposarà l’exclusió del valencià dels centres educatius, que són vitals per a l’adquisició de la llengua d’alumnes castellanoparlants que no el parlarien si no fos per l’escola: és necessària una exposició elevada a la llengua –d’un 50% o més– per garantir la competència lingüística. Per tant, és un factor de reforç de la diglòssia al País Valencià. S’hi ha presentat diversos recursos, però tots han estat desestimats.
En un comunicat conjunt entre Plataforma per la Llengua i l’Assemblea de Docents pel Valencià, a partir de la campanya “La llengua no es toca” assenyalen que la tria del valencià –la immersió lingüística, de fet– és l’única opció que “permet la plena integració en la societat valenciana” i “garanteix la plena competència en les dues llengües oficials”. També s’ha denunciat que l’elecció unilateral de les famílies de la llengua vehicular a l’escola és tramposa, ja que, com no té en compte la comunitat educativa, suposa una complicació tècnica a la planificació lingüística dels centres. El programa també implicarà irregularitats: en el cas que sobri alumnat d’una llengua base i hi hagi places per a l’altra, els estudiants seran automàticament assignats al grup de llengua que no han sol·licitat, per tant, no hi haurà la tan aclamada per la Generalitat Valenciana llibertat d’elecció, denuncia el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV).
Persecució de la defensa del valencià
La plataforma Escola Valenciana ha manifestat que “l’administració pública fa una contraprogramació per acabar substituint la nostra llengua”. A principis de febrer, l’associació Famílies pel Valencià va denunciar que la Conselleria d’Educació va obligar a retirar les pancartes en favor del valencià a la consulta dels centres educatius d’Oliva (la Safor) arran de la denúncia de l’entitat catalanòfoba “Escuela de todos”. En una entrevista a VilaWeb, la presidenta d’Escola Valenciana ha lamentat que la Generalitat valenciana prioritzi el conflicte lingüístic sobre altres aspectes més urgents que afecten l’alumnat.
“Ja fa anys que les comunitats educatives no vivim el tema lingüístic com un problema. Ara en tenim uns altres. Qüestions de salut mental, les xarxes, el bullying, actituds feixistes d’adolescents, hi ha molts temes que hem de tractar, i això no era un problema. Però ara, es tornaran a alimentar eixos prejudicis lingüístics”
A la vegada que exigeix neutralitat ideològica i lingüística als centres educatius públics, el secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, va participar en un acte de la plataforma Hablamos Español, la qual condemna “l’adoctrinament lingüístic” de les llengües regionals de l’Estat i critica que la “llibertat” i els “drets” de les persones estiguin “al servei de la conservació de les llengües”, a mentre que cerca l’expansió i la consolidació del castellà.
A més de la consulta, la llei Rovira ha implicat la supressió del Consell Social de les Llengües i de l’Oficina de Drets Lingüístics, un espai de participació ciutadana i d’assessorament en política lingüística. També s’han retirat articles del Decret 61/2017, que fomentaven l’ús del valencià a l’administració pública, entre d’altres mesures que suposen un escac a l’ús social del valencià.
Resposta a les xarxes socials i mobilitzacions
La reacció de la comunitat educativa i de la societat civil ha estat ressenyable. La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ha convocat concentracions demà a Castelló de la Plana (11:30 hores), València (18 hores) i Alacant (19:30 hores). A banda d’animar a la participació a la manifestació, l’entitat exigeix la dimissió de Carlos Mazón i José Antonio Rovira, de qui no s’obliden, tampoc, les respectives gestions negligents de la Dana.
Les xarxes socials s’han omplert de campanyes en diversos col·lectius i formats que remarquen la necessitat de marcar “sí” al valencià.
Catalunya: caiguda significativa de l’ús del català
Aquesta setmana també s’ha publicat l’Enquesta dels Usos Lingüístics de la Població (EULP) de 2023, que mostra que, per primer cop, només un terç de la població catalana té el català com a llengua habitual. Segons l’estudi quinquennal de l’ús del català elaborat pel l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Departament de Política Lingüística, només un 32,6% de catalans fan servir habitualment el català, una reducció significativa respecte al 36,1% de l’any 2018 i que contrasta amb el 46% de la població que l’utilitzava de manera habitual fa 20 anys. L’estudi revela que en cinc anys el català ha perdut prop de 100.000 parlants habituals i, en dues dècades, 370.000.
El castellà també experimenta una lleu disminució al 46,5%, però el bilingüisme augmenta del 7,4% al 9,4%. Malgrat aquesta tendència, la disminució del castellà no reflecteix un retrocés en el seu poder, ja que la seva posició continua sent forta: el 99,6% de la població de 15 anys o més entén el castellà, en comparació amb el 93,4% que entén el català. A més, el 99,2% sap parlar castellà, mentre que el 80,4% sap parlar català; el 97,5% pot llegir en castellà, mentre que el 84,1% pot llegir en català, i el 94,5% sap escriure en castellà, mentre que el 65,6% sap escriure en català.
Un altre aspecte preocupant és que ha disminuït el nombre d’enquestats que parlen exclusivament català o que el prioritzen davant del castellà. En els últims vint anys, l’ús ha caigut en diversos àmbits: a casa, entre amics, veïns, companys d’estudi i feina, amb professionals sanitaris i en comerços. En particular, només el 24,4% dels enquestats afirmen que escriuen més en català que en castellà al mòbil.
El component demogràfic
La baixa natalitat i l’augment substancial de la població nascuda a l’estranger –que gairebé s’ha triplicat– ha configurat contextos multilingües. El percentatge de persones amb el català com a llengua materna se situa en un 29%, de manera que ha caigut 7 punts en 20 anys. El castellà ha baixat del 52% al 49%. S’ha incrementat el nombre de persones bilingües a casa (5,6%) i els que tenen altres llengües maternes (11,7%). El que sí que és manté, i és vital per a la continuïtat lingüística, és la transmissió de pares a fills, que creix en 7 punts.
Racisme, classisme i islamofòbia
La constatació del retrocés del català ha despertat una onejada de comentaris racistes que culpen el proletariat migrant de ser el causant de la pèrdua de la llengua. L’argument és tan vell com equívoc: les dades mostren que hi ha 2,3 milions de persones amb interès a aprendre o millorar el seu coneixement de català. La criminalització de la població migrant s’emmarca en una tendència generalitzada d’auge dels discursos reaccionaris que travessa les democràcies occidentals.
Des del sindicat manter de Barcelona han engegat la campanya “Català per a tothom”, a partir de la qual han denunciat, de nou, la manca de recursos de la Generalitat per atendre la demanda creixent d’aprenentatge del català: les places són escasses, el procés és burocràtic i complex i els horaris són incompatibles amb la conciliació laboral i familiar. Davant l’abandonament institucional, han sorgit diverses iniciatives independents de les administracions que ofereixen classes de català gratuïtes per als nouvinguts. “Ens hi va el futur i la cohesió”, sentencien, tot lamentant ser el boc expiatori d’una política lingüística oficial insuficient:
“L’administració exigeix un curs de 45 hores de català per obtenir l’informe d’arrelament, imprescindible per regularitzar la nostra situació i per aconseguir un permís de treball i residència. No obstant això, com que és tan difícil accedir als cursos, aquest requisit es converteix en una barrera afegida per a la regularització, generant angoixa i cronificant la nostra situació administrativa irregular”
La importància de l’educació en català
Un dels mecanismes essencials de preservació i reproducció d’una llengua és el seu ús vehicular a l’ensenyament. La immersió lingüística és un element clau per a què els infants i joves que no tenen el català com a llengua materna l’aprenguin, s’hi acostumin i el parlin. Tanmateix, la comunitat educativa catalana alerta des de fa temps de la tendència creixent dels seus alumnes a parlar en castellà a l’escola a excepció de les classes de català: al pati, amb els amics, fins i tot amb els professors. L’enquesta, però, mostra que, si el català cau en les franges d’adults de 30 a 44 anys i majors de 65 anys, repunta entre els més joves (de 15 a 29 anys), la població més beneficiada de l’accés al català a l’escola. En aquest sentit, el nou model de llengua vehicular a l’educació valenciana suposarà el retrocés d’anys de normalització lingüística.
Tot i que la situació és encara reversible, caldran molts esforços per evitar una regressió major. Les institucions s’han mostrat incapaces de donar una resposta que satisfaci la demanda de recusos per aprendre català i que n’ampliï l’ús social. Les iniciatives audiovisuals de 3Cat dirigides a la joventut compten amb un públic de base catalanòfon, per tant, no estenen el coneixement de la llengua –i, d’altra banda, sovint porten convidats castellanoparlants davant dels quals cedeixen lingüísticament. Davant d’un sistema capitalista on la diversitat cultural i lingüística queda subordinada forçosament a la lògica del benefici, només l’organització independent de la classe treballadora podrà dotar-se de les eines per socialitzar i normalitzar la llengua catalana en el gruix d’un teixit social a qui els administradors del capital donen l’espatlla.
