El moment és greu. La conjuntura actual de crisi capitalista, està marcada per una forta ofensiva contra la vida de la classe treballadora i les nostres condicions d'organització:

La classe capitalista i els seus polítics professionals despleguen un ventall de mesures contra nosaltres que ataquen les nostres condicions de vida per mantenir el seu guany. En un moment de crisi se serveixen de tot allò que està a la seva disposició per tal de mantenir els seus beneficis: pujada de preus, baixada de sous i ajudes, augment del lloguer, etc.

Alhora que estrenyen les nostres condicions de vida, asseguren el manteniment del seu domini, reforçant el caràcter autoritari de l'Estat, atacant qualsevol expressió d'organització política entre la classe treballadora: la llei mordassa, la il·legalització d'organitzacions propalestines, la impunitat policial, l'augment de tecnologies de vigilància, infiltracions i repressió.

Aquests atacs es concreten en una ofensiva contra els espais de la classe treballadora, llocs de trobada on se'ns fa possible resistir a alguns dels efectes de la misèria i aïllament capitalistes. Fent-nos fora d'aquests ja siguin el carrer i les places, casals, ateneus, centres socials o espais ocupats, pretenen eliminar aquests petits pols de possibilitat de resistència. Ho veiem en l'enduriment lleis de cessió, l'augment del control institucional, les traves burocràtiques permanents, el desallotjament d'espais, la normalització de les dates obertes com a mecanisme per desactivar la capacitat de defensa, les polítiques com el Pla Endreça i la criminalització de l'activitat a l'espai públic.

Així els espais de la classe treballadora, són una condició de mínims, indispensable, per a l'organització política i per l'exercici dels drets i llibertats polítiques. Davant de l'atac constant que aquests drets i llibertats polítiques estan patint, es fa imperatiu, per tal d'evitar el seu retrocés, que defensem els espais de la classe. Defensem les condicions mínimes de resistència per a no ser aixafats pel sistema capitalista. Per això fem aquesta crida a la defensa dels espais de la classe treballadora.

Compartint aquesta lectura de conjuntura que fem, volem estendre la importància actual de la mobilització per la defensa dels espais que actualment serveixen a la nostra classe en tota la seva heterogeneïtat política per organitzar-se. Ja sigui en lluites per la defensa immediata, com per l'estabilització o per assolir quotes majors de control sobre aquests, cal que la solidaritat de classe demostri tota la seva potència. Situem la urgència de la necessitat de respondre a cada atac que rebem per part de polítics i empresaris, com la tasca que ha de sentir com a pròpia qualsevol persona organitzada, en un context d'atacs als drets i llibertats i especialment en la defensa dels espais com a condició de mínims per aquests.

• La classe treballadora ens hem de constituir com a subjecte polític independent al poder del capital i les seves institucions, és a dir, hem de deixar de dependre de les formes d'organització socials capitalistes i de la política burgesa. Amb aquest objectiu, és necessari organitzar-nos en una organització unitària per a tota la nostra classe,  que s'oposi a la política burgesa.

• Per a superar la dependència i debilitat constituint-nos en subjecte polític independent, és fonamental, dotar-nos d'una teoria i estratègia clares, com a formes pròpies d'entendre i pretendre transformar el món, capaces de trencar amb la subordinació als partits del capital es diguin d'esquerres o dretes i els polítics professionals.

En aquest procés de superar la situació de debilitat actual que ens obliga simplement a resistir i defensar-nos, els espais de la nostra classe hi tenen un paper fonamental. Han de superar la parcialitat amb què enfrontem els conflictes, la dependència amb les institucions on estar pendents de qui governa per si ens treuen l'espai, i el localisme que ens fa més dèbils. Esdevenint com a condició de possibilitat del desenvolupament d'aquestes tasques importants assenyalades, alhora que és gràcies a aquestes, és a dir de dotar-nos d'una organització unitària per a tota la nostra classe amb una teoria i estratègia clares, que podrem superar les limitacions que ens trobem en l'actualitat.

En conjugar allò urgent i allò important és on es fa possible passar de la debilitat a la fortalesa, d'un moment defensiu a un moment en què ens puguem plantejar una fase ofensiva contra el sistema capitalista. Allò important considerem que consisteix en el desplegament de l'estratègia socialista i en l'actualitat immediata el desplegament de l'Organització Juvenil Socialista al conjunt de la joventut de classe treballadora. Allò urgent, que és el contingut més concret d'aquesta crida, passa per dues consignes clares.

Davant l'actual ofensiva contra els espais i els atacs contra els drets polítics i llibertats, la classe treballadora gràcies a la nostra força i potència hem de garantir:

• La suspensió dels desallotjaments dels espais

Portant a terme una defensa efectiva davant cada amenaça de desallotjament confrontant els diferents actors responsables: propietat, institucions i cossos policials. Respondre a cada desallotjament per tal de situar la problemàtica i estendre la necessitat de defensa dels espais.

• El control i l'estabilitat dels espais de i per la nostra classe

Lluites per l'estabilització dels espais a través de la cessió o altre formes que generin les possibilitats per al desenvolupament del projecte. Combatre les ingerències institucionals en la gestió dels projectes, acabar amb la dependència i autoritarisme de les institucions.

Contra els atacs de polítics i empresaris contra els nostres espais, responguem com a classe!