En les mobilitzacions dels darrers dies des de l’OJS hem situat una consigna clara: l’única solució al genocidi i l’ocupació de Palestina és acabar amb l’estat sionista. Aquesta ha generat adhesió, estupefacció i crits al cel a parts igual. Ja hi hem respost, però val la pena desenvolupar-ho més detingudament.
Primer de tot, perquè cal dir de forma clara que no existirà llibertat i pau a Palestina sense acabar amb el projecte sionista convertit en una mega-estructura econòmica i militar al servei dels interessos imperialistes dels EUA. L’estat d’Israel clava les seves arrels en el colonialisme europeu i té en el seu ADN l’ocupació i l’aniquilament de la població palestina. Només cal recordar les paraules de Theodor Herzl, ideòleg del sionisme, quan afirmava que l’Estat jueu seria «l’avantguarda de la civilització contra la barbàrie».
En segon lloc, perquè aquesta posició barra el pas a què s’escolin entre les consignes mitges tintes, equidistància o renúncies en nom de la neutralitat que acaben per portar-nos a falses solucions, és a dir, a escenaris on es manté l’opressió sobre els palestins. Aquesta consigna fa de mirall davant de les contradiccions i hipocresia dels governs i forces progressistes de torn, buscant impedir que l’esquerra institucional encapçalada per Pedro Sánchez s’apropiï de les protestes. Donat que per molt que surtin a condemnar el genocidi, la seva proposta acaba necessàriament en la solució dels dos Estats i recolzant el vergonyós «pla de pau» de Trump.
La naturalesa etnocida i imperialista de l’estat d’Israel converteix la mal anomenada «solució» dels dos Estats en una quimera que només serveix com a rentada de cara dels governs occidentals, els quals legitimant el sionisme estan a la vegada legitimant l’extermini dels palestins. Siguem clars: només de la desaparició del projecte sionista es pot albirar la possibilitat de construir una convivència fraterna i pacífica a Palestina i a tot Orient Mitjà entre treballadors de diverses nacionalitats, ètnies o religions.
Així doncs, la força de la consigna de «destruir l’estat sionista d’Israel» resideix en com assenyala i revela la línia vermella traçada a l’hora de tractar el conflicte, que comparteixen tant les forces de dretes com d’esquerres: no posar en qüestió l’existència de l’estat d’Israel com a estructura política colonial i genocida. D’aquesta manera, esdevenen responsables i artífexs de les polítiques de l’imperialisme genocida malgrat que gesticulin amb crítiques, facin reconeixements formals o enviïn vaixells a navegar.
Alguns sionistes i justificadors del genocidi han volgut derivar d’aquesta consigna un contingut antisemita. Simple mentida i falsedat. Ja estem acostumats al joc de certs aparells mediàtics i polítics que de forma intencionada en la majoria de casos i en d’altres per simple estupidesa, equiparen el projecte sionista, nascut de la burgesies jueves nacionalistes en aliança amb les potències imperialistes vencedores de la IIa guerra mundial, amb el semitisme o el poble jueu. Una falsedat tant política com històrica que pretén amagar, per exemple, com els treballadors jueus i comunistes del Bund es van oposar a l’expropiació de terres als palestins i ja avisaven que aquests «no deixaran que això passi amb els braços plegats» [1]. El sionisme no representa ni ha representat mai de forma completa les ànsies de llibertat i pau del poble jueu perseguit al llarg de segles.
Nosaltres fem nostra la posició contra el sionisme que els comunistes i proletaris jueus van sostenir amb fermesa abans, durant i després del genocidi nazi. Així com també fem nostre el jurament que els supervivents del camp d’extermini de Mauthausen van llançar al món el 16 de maig de 1945, només onze dies després d’haver estat alliberats:
«[…] Ja reconquerida la nostra llibertat i la dels nostres països, volem guardar en la nostra memòria la de la solidaritat internacional del camp.
Recollida tan sàvia ensenyança, volem avançar per un camí comú, el camí de la llibertat indivisible de tots els pobles, el camí de la mútua comprensió, el camí de la col·laboració en la gran obra de construcció d’un nou món, just i lliure.
No oblidarem mai els sagnants sacrificis que els pobles han hagut de fer per reconquerir la felicitat de tots.
Recordarem la sang vessada per tots els pobles i els milions d’éssers humans sacrificats, assassinats i immolats pel feixisme-nazi. Jurem no abandonar mai el camí que ens hem traçat.
Sobre la base d’una comunitat internacional volem erigir als soldats de la llibertat caiguts en aquesta lluita sense treva, el més bell dels monuments: EL MÓN DE L’HOME LLIURE.
Ens dirigim al món sencer per dir-li: ajuda’ns en aquesta tasca. Visca la solidaritat internacional! Visca la llibertat!»
Avui, aquesta lluita sense treva a la qual ens convoca la consciència i el record de la barbàrie nazi ens convoca a la lluita sense treva contra l’entramat econòmic-militar sionista que està aniquilant de forma sistemàtica al poble palestí a les ordres i al servei de la maquinària de guerra d’un capitalisme en crisi i de la fugida endavant de les potències imperialistes. Plegades als interessos nord-americans dins de la OTAN que malden per mantenir el seu domini internacional. Per això diem que cal destruir l’estat sionista i genocida d’Israel. I ho seguirem dient fins que caigui.
Perquè com concloïa la lectura política que vam fer pública com a OJS de Catalunya el passat dia 3, hem de «tornar a situar el socialisme com l’únic projecte polític que ens permetrà viure en pau i llibertat».
1. Daher, J., La cuestión palestina y el marxismo, Sylone, p. 19.
