Cada període històric engendra els personatges que millor el representen. Les figures que condensen de forma més nítida allò que succeeix en cada moment s’eleven per damunt d’altres que objectivament pot semblar que siguin més brillants.
No és casualitat que Jordi Rabassa, el regidor de Ciutat Vella en el període post-Procés, fos l’expressió política del sentit general del cicle polític anterior. Una elevada moralitat, un gran sentit de justícia, però una total impotència per a portar a terme qualsevol canvi substancial. Aquesta paràlisi en la seva obra de govern, que funcionava com un pes mort, sense avançar cap a cap lloc, mentre subterràniament el context polític s’anava transformant, ha posat la catifa vermella al nou regidor, el Sheriff Batlle.
Rabassa, un regidor que en cap moment ha tingut la valentia ni la determinació per a enfrontar-se a la deriva securitària que anava prenent cos a Ciutat Vella i que ha estat arrossegat a tots els fangars que li plantejaven els seus adversaris. Acabant el mandat, inaugurant amb cara de circumstàncies, una nova comissaria al Raval, la tercera en aquest barri.
Enfangats en el debat de la inseguretat, si el principal problema que hi ha a Ciutat Vella és aquest, que millor que posar com a nou regidor a un senyor que durant els seus quaranta anys com a polític professional, ha estat director general dels Mossos d’Esquadra, secretari d’Institucions penitenciàries de la Generalitat i responsable de la Guàrdia Urbana.
La nostra tesi davant d’això és clara: el fracàs de les forces socialdemòcrates a l’hora de governar, a l’hora de combatre el procés d’empobriment dels treballadors, obre la porta a un reforçament autoritari de l’Estat i a l’ascens de les forces reaccionàries. Les promeses incomplertes de Barcelona en Comú porten frustració, i quan encara no existeix clarament un projecte amb independència política de la burgesia que pugui plantejar un horitzó de superació, que pugui canalitzar la ràbia contra els responsables de la nostra misèria, aquesta sempre es canalitzarà cap als sectors més proletaritzats de la classe.
El cicle anterior es tanca, les forces de la socialdemocràcia segueixen fortament desorientades, el poder s’imposa als somriures, el domini a les bones intencions. I en aquest clarobscur neixes noves expressions polítiques, on les posicions s’endureixen, on les contradiccions s’expressen de forma més descarnada. Batlle, Desokupa, Frente Obrero, Aliança Catalana, són forces polítiques en ascens que responen al nou sentit comú de l’època, un sentit comú on la classe mitjana es vol defensar amb ungles i dents del seu empobriment, i la seva forma de fer-ho consisteix a aixafar a tots aquells que tenen menys.
Entre aquest panorama desolador, i encara de forma embrionària, una nova força política també està naixent com a filla de la seva època: el Moviment Socialista. Una força política que ha de tenir l’audàcia de fer el procés contrari, revertir el sentit comú de l’època, cavalcar el procés de proletarització de la classe mitjana, invertir la direcció on es busquen els culpables de l’empobriment general. És a dir, assenyalar a la burgesia i als seus gossos de presa que fan de guardians de les seves propietats.
A Barcelona, això es tradueix en una tasca molt clara: aglutinar tot el descontentament contra el binomi Collboni-Batlle. La deserció de la socialdemocràcia ens deixa una autopista prou ampla, i amb això ens referim a la integració i submissió de Barcelona en Comú al govern del PSC, i al KO per incompareixença de la CUP a la ciutat de Barcelona.
El MS ha de saber influir en els debats públics generant una posició pròpia, independent de tot l’existent, i confrontar sense miraments el discurs securitari i l’enduriment de les condicions de vida del proletariat. A Barcelona això consisteix a confrontar al sheriff Batlle, confrontar-lo en el debat públic i en les seves intervencions concretes, ja sigui en el procés engegat de desallotjament de la tancada migrant, així com en els atacs que està començant a rebre l’Antiga Massana.
En un primer moment estarem sols, rebrem crítiques per totes bandes, serem una minoria fora del sentit comú, però si ens mantenim ferms i anem avançant, a poc a poc les peces fragmentades de la dissidència desorganitzada s’aglutinaran al nostre voltant, mentre la socialdemocràcia serà vista com un partit més del sistema i arrasada en un futur per la ràbia proletària. El Moviment Socialista té actualment una tasca a Barcelona: convertir-se en l’ariet del descontentament contra el sheriff Batlle.
