Aquest 27 i 28 de març l’OJS de Catalunya organitzem la Trobada de Formació Socialista. Dos dies de ponències i taules rodones amb ponents externs i militants del Moviment Socialista, on s’abordaran els principals problemes de conjuntura que tenim al davant: entendre la crisi d’accés a l’habitatge; l’auge reaccionari i l’opressió de gènere i com desenvolupar una resposta efectiva; com confrontar el racisme creixent i desplegar un moviment on la classe treballadora migrant en sigui un puntal, i com concebre el nou feixisme social i l’auge reaccionari. I relacionant-ho tot amb els plantejaments tàctics i estratègics del Moviment Socialista, entesos com a actualització del projecte històric del comunisme.
Però, quin és el sentit polític d’aquesta aposta? Per què enmig d’una conjuntura desoladora i que ens crida amb urgència a actuar, hem de dedicar dos dies i setmanes prèvies de treball militant a dur a terme una trobada de formació? Per sortir del carreró sense sortida i l’estat de derrota en què les forces revolucionàries fa massa anys que estem instal·lades.
Per a aquesta tasca sabem que no ens podrem servir del coneixement produït per l’acadèmia burgesa. Aquest fragmenta la realitat i aïlla els diferents objectes entre ells, naturalitza la societat de classes i obvia la relació social fonamental que articula la societat capitalista i les seves implicacions. Ens hem de rearmar amb el marxisme com a forma de comprensió de la realitat. Un marxisme enriquit amb les millors aportacions dels diferents moviments revolucionaris que han lluitat contra el capital i els seus estats.
Perquè la teoria o la pràctica si no estan en una relació de simbiosis i contrastació mútua, neixen mortes. No compartim la forma de procedir sectària d’autoinvestides avantguardes que, a l’espera que la història els doni la raó, menystenen les tasques que imposa la realitat ara i aquí. Ni tampoc el procedir, aparentment contrari, d’aquells que en nom de les tasques immediates acaben presos de l’oportunisme, i la revolució s’acaba posposant a un futur incert que mai arriba. És a dir, ni els fins desvinculats dels mitjans, ni els mitjans que no avancen a cap fi. A tots ells, nosaltres hi contraposem una hipòtesi estratègica que clarifica les tasques immediates que hem d’afrontar avui per desplegar un procés revolucionari. Un projecte d’acumulació de forces que té en el seu centre l’expansió sostinguda i creixent de la consciència socialista: que és el camí a construir una força i poder social revolucionari que anomenem Partit Comunista de masses.
Una hipòtesi i la seva corresponent pràctica política que no cau del cel ni es troba en escriptures sagrades, sinó que es construeix a partir de la constatació pràctica dels límits i les forces en pugna i la recepció crítica de les experiències revolucionàries històriques dels que, abans que nosaltres, ho van donar tot per l’objectiu que compartim.
És en aquesta pràctica política que té per objectiu acumular forces conscients i crítiques, entregades i exigents, en un teixit social comunista en expansió que moments com la Trobada de Formació Socialista tenen un sentit. Aquesta expansió s’ha de donar en el camí a resoldre la tasca fonamental dels nostres temps, el restabliment de la independència política de la classe treballadora, que només es pot donar sobre la base de la reconstrucció d’una posició pròpia respecte als problemes que marquen el nostre present. Perquè de res ens serveix la capacitat teòrica desvinculada de les condicions per a la seva constatació en força material, ni tampoc unes capacitats militants passives, pròpies del model activista del cicle polític anterior, que són incapaces de constituir-se com a força independent, quedant subjugades a les batalles de l’esquerra del capital.
La TFS25 arriba per obrir el final del segon curs de l’Organització Juvenil Socialista. Després de mesos de treball polític a pobles, barris, universitats i instituts on hem avançat en desplegar les tesis socialistes entre la joventut proletària i amb quinze actes previs on hem presentat la proposta, situem la Trobada com un moment catalitzador d’aquestes forces. Un moment de formació i orientació col·lectiva, on reconèixer el treball fet i els reptes que enfrontem, on continuar fent més i millor pedagogia de la necessària alternativa política a organitzar alhora que consolidem un cos militant disciplinat, crític, ambiciós i realista.
En el camí a recompondre políticament i organitzativament una força social comunista de masses, les TFS25 i tot el treball previ són un moment important. Són una petita contribució a l’acumulació de forces per avançar en termes quantitatius i qualitatius. Perquè no es tracta de només ser més, sinó també de ser millors. La nostra guia per fer la revolució parteix del present, cal analitzar les condicions concretes per fer de la revolució, una possibilitat actual.
Aquest 27 i 28 de març a Barcelona trobem-nos, formem-nos i lluitem.
