No cal anar-se’n molt lluny ni en l’espai ni en el temps per veure que la reacció creix sense aturador. Només en els últims dies a Catalunya: atac amb amoníac contra dues persones sensesostre al barri de Sant Antoni de Barcelona, llançaments de pedres i líquid inflamable a un centre de menors a Piera, l’extrema dreta guanyant representació local a Osona i el Pallars Sobirà. A les xarxes, discursos racistes i masclistes a dojo. A les institucions, partits d’extrema dreta cada dia es fan més forts i les seves idees més compartides. I als carrers, encara que de manera incipient, grupuscles feixistes comencen a poder caminar cada cop més alegrement. La gran pregunta del moment: com frenem tot això?
A aquesta pregunta, l’esquerra institucional respon el de sempre: voteu-me a mi, que ve el llop. Conscients que no il·lusionen ja a ningú, intenten ara veure si almenys poden continuar a la cadireta mobilitzant la por. Sense fer cap esforç per analitzar per què creix la reacció, no entenen en quin terreny ens movem avui dia: en el d’un capitalisme en crisi. Així, no s’adonen que, amb la seva pràctica, no només no combaten la reacció, sinó que adoben cada dia més el terreny perquè aquesta no pari de créixer: amb les seves promeses incomplertes, posen l’adob; amb la seva incoherència, el sembren; amb la seva superioritat moral, el reguen. A falta d’una proposta política eficaç per combatre la reacció, perquè només pot ser-ho una proposta que combati el capitalisme, gesticulen molt perquè els veiem com els seus principals adversaris, mentre que a la pràctica es van arrossegant cap als seus marcs.
Per sort, som cada cop més els qui hem deixat de confiar en el pla de l’esquerra i busquem construir-ne un de nou. És en aquest sentit que demà l’OJS ha convocat una manifestació a Badalona: per posar sobre la taula la necessitat de posar la lluita de classes al centre. Una anàlisi de classe per entendre el problema i una sortida de classe per deixar fora una esquerra que ja no es creu ningú. Una sortida que assenyali el següent: només una alternativa socialista, oposada a tot el sistema de partits lleials a l’ordre social capitalista, pot ser una eina realment eficaç per acabar amb la reacció i el feixisme.
Demà tenim una cita important tots aquells que ens neguem a quedar-nos de braços plegats mentre les coses van cada dia pitjor. Una manifestació per si sola no acabarà amb la reacció i el feixisme, però ha de ser un pas en el camí de construcció d’una alternativa política. Una jornada per enviar un missatge clar a la societat: no tot és resignació i conformisme entre els joves de classe treballadora, cada cop som més els que hem decidit ser a primera línia de combat.
