La repressió de les protestes contra el turisme
En una entrevista al mitjà EL ESPAÑOL, el 6 d’octubre del 2019, Joan Tardà, històric exportaveu d’ERC al Congrés dels Diputats i un dels principals promotors de l’enèsima edició del Front d’esquerres o del Front popular, va declarar sobre les detingudes del 23-S: “Pues si son sospechosos, ¡que los metan en la cárcel y que los juzguen!”1, assumint, acríticament, el relat de la Guàrdia Civil. Gairebé set anys més tard, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha sentenciat que la Llei d’Amnistia és aplicable a les encausades per l’Operació Judes perquè, entre altres motius, no van actuar, ni pretenien actuar, contra el dret a la vida i la integritat de les persones2.
Aquesta anècdota en dos actes és una bona representació del paper que juguen els oportunistes –nacionalistes i socialdemòcrates– davant la repressió política. Mentre amb una mà enarboren la bandera de les llibertats i les reivindicacions, amb l’altra es lliguen als interessos de l’Estat que les nega. Sigui per por a la repressió des de dalt o al desbordament des de baix, sigui a canvi de privilegis, vots, càrrecs o contractes, o simplement per ego… El rol de l’oportunisme davant la repressió sempre acaba sent el mateix: amagar l’essència classista de l’Estat, justificant, en última instància, la dominació violenta de la burgesia sobre la societat.
Aquesta comèdia oportunista és representada amb diferents màscares: sigui la de la criminalització que es va posar Tardà en el seu moment, sigui la de la desresponsabilització i les “exigències d’explicacions” que aquests dies passegen les Joventuts Socialistes de les Illes Balears3i el seu delegat del Gobierno, Alfonso Rodríguez4, sigui la de reduir la denúncia als “excessos” i “desproporcions” a la qual, durant molt temps, hem estat acostumats. Totes aquestes màscares contribueixen, directament o indirecta, a ocultar el rostre burgès de la repressió i a disfressar l’Estat d’agent neutral “garant dels drets i les llibertats”.
Fins i tot quan adopten una retòrica més radical, les seves crítiques acaben limitades a denunciar excessos o a reclamar explicacions.
Amb aquest text em proposo desenvolupar breument el paper dels oportunistes davant la repressió i la seva incapacitat en la defensa dels drets polítics, per acabar justificant la necessitat d’articular un gran front defensiu de classe contra la reforma autoritària de l’estat que sigui independent dels partits parlamentaris. Per fer-ho, prendré com a punt de partida els darrers fets ocorreguts a Mallorca arran de les mobilitzacions contra la massificació turística, ja que hi podem observar tots els papers de l’auca.
Comencem per la sonada detenció de dues activistes investigades per haver pintat les façanes d’oficines immobiliàries a Santa Maria del Camí (Mallorca)5. Aquestes detencions es van practicar en un context de gran tensió social i política pocs dies abans de la manifestació del 26 de juliol a Palma, convocada sota el lema «Mallorca al límit. Menys Turisme, més vida». La detenció i l’escenificació mediàtica de l’operatiu, pròpia de les operacions antiterroristes, pretenien causar un efecte dissuasiu al conjunt de la societat mallorquina: “Los que cometan delitos contra intereses turísticos en Mallorca serán detenidos”, van informar les fonts policials. D’aquesta forma, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil feien evident que actuen al servei de la patronal tant en la seva ofensiva econòmica, defensant a ultrança els interessos del negoci immobiliari i turístic que precaritzen l’illa, com en la seva ofensiva política contra els drets del proletariat, reprimint la protesta i l’organització política contra els interessos de la burgesia.
Abans de les detencions, alguns actors oportunistes ja començaven a col·locar-se la carota de la criminalització. N’és un exemple el tediós “No era això, companys, no era això”6 que una membre de l’executiva de MÉS PER MALLORCA va piular davant del Manual d’acció contra la turistificació amb el qual s’anima a l’acció directa contra els interessos turístics.
Els límits d’aquest gir, però, es van fer evidents de seguida. El coordinador general de MÉS, Lluís Apesteguia, després de qualificar les detencions de «desproporcionades», va defensar que el procediment habitual en un cas com aquest hauria d’haver estat citar les activistes perquè declaressin davant del jutjat i, eventualment, imposar-los una multa7. Així, la crítica a la repressió es redueix per reconduir-la als límits institucionals: el problema ja no és la repressió en si mateixa, sinó la seva intensitat o la seva adequació al principi legal de proporcionalitat.
Entre altres reaccions, destaca el comunicat de l’Agrupació Socialista de Santa Maria del Camí —la secció local del PSIB—, que critica l’actuació policial i afirma que «defensam el dret de la ciutadania a organitzar-se, manifestar-se i reclamar canvis polítics»8. Cal reconèixer que el comunicat va més enllà de la clàssica denúncia dels “excessos”. Reivindica explícitament el paper que històricament ha exercit l’acció directa en la defensa del territori, adoptant una crítica més contundent que la d’altres actors que diuen situar-se a la seva esquerra. Recorda, com a exemple, la lluita per preservar sa Dragonera, quan grups llibertaris i ecologistes van ocupar l’illot per impedir un projecte urbanístic que pretenia convertir-lo en una megalòpolis.
Ara bé, a banda de la retòrica, quina és la proposta d’aquesta secció del PSIB per defensar «el dret a organitzar-se, manifestar-se i reclamar canvis polítics»? L’única decisió coherent amb aquesta posició comportaria, com a mínim, una ruptura política amb la direcció del partit que governa l’Estat i que, per tant, en dirigeix l’aparell repressiu.
Les càrregues policials del passat diumenge contra la manifestació multitudinària a Palma reforcen l’exigència de la ruptura com a única opció coherent amb la defensa dels drets polítics. Segons van informar els organitzadors, la manifestació havia estat correctament comunicada a les autoritats pertinents, però això no va impedir a la Policia Nacional barrar l’accés a les Voltes, on s’havia de realitzar el tancament9. El desenllaç és conegut per tothom: càrregues, boles de goma, ferits i un detingut. Es produeix, així, una aparent paradoxa constitucional, o, més aviat, un descobriment de la farsa: una manifestació comunicada prèviament i que no havia alterat l’ordre públic és dissolta violentament per la mateixa administració que s’erigeix com a garant dels drets i les llibertats.
Pels joglars de l’ordre, tot torna a quedar reduït a un excés, a un error, a l’actuació desproporcionada d’alguns agents –en aquest cas, curiosament, del conjunt de les unitats desplegades. Diputats, influencers i càrrecs diversos van entrar, llavors, en l’eterna batalla d’assenyalar responsables. Aquesta vegada, va culminar amb el disbarat de les joventuts del Partit Popular de les Illes Balears recordant a les joventuts del PSIB que les “càrregues policials desproporcionades” depenen del delegat del govern i, per tant, del seu partit10. El patètic sainet que es reprodueix en cada episodi similar desplaça el centre del debat de la crítica a la repressió, cap a la identificació dels seus responsables nominals, amagant que el problema no resideix en les persones que dirigeixen l’aparell, sinó en la funció de classe de la repressió.
Tant aquestes càrregues com les detencions per les pintades a Santa Maria del Camí esquincen el vel de la neutralitat de l’Estat i revelen el paper de la policia com a braç armat de la patronal. Tanmateix, l’oportunisme, expert en el cretinisme parlamentari i en l’art d’escindir la teoria de la pràctica, s’afanya a tornar a tapar la imatge momentàniament revelada. La seva dependència en l’Estat els impedeix plantejar una ruptura política coherent amb les institucions responsables de la repressió. Per això, fins i tot quan adopten una retòrica més radical, les seves crítiques acaben limitades a denunciar excessos o a reclamar explicacions.
Així, els oportunistes –nacionalistes i socialdemòcrates– són incapaços de defensar conseqüentment els drets polítics davant dels embats de l’Estat. Ho vulguin o no, esdevenen una baula més de la cadena de transmissió de la dominació burgesa. Contribueixen a ofuscar la naturalesa classista de l’estat, presentant-lo com un “garant imperfecte dels drets i les llibertats ciutadanes”, en comptes de posar al descobert que és el principal escull a l’exercici dels drets polítics del proletariat.
No es tracta de retreure als oportunistes la seva incoherència ni de plànyer les seves contradiccions; fer-ho seria com retreure al foc que cremi. Es tracta de comprendre que la seva integració en l’Estat capitalista els inhabilita per a encapçalar i representar una defensa coherent dels drets polítics. La seva crítica de la repressió sempre quedarà circumscrita als límits compatibles amb la preservació del règim institucional del qual formen part.
D’aquí es desprèn que la defensa dels drets polítics davant l’ofensiva política de l’oligarquia no pot quedar subordinada als partits parlamentaris ni a les seves ramificacions. La ruptura amb l’oportunisme no és una qüestió moral. És una necessitat estratègica. Contra les velles propostes de Tardà del Front d’esquerres o del Front popular, hem d’oposar-hi activament la necessitat d’articular un front de classe independent dels partits parlamentaris. Només un gran front defensiu que aglutini les organitzacions independents de la classe treballadora i que adquireixi dimensions de masses podrà oposar-se a la reforma autoritària de l’Estat11.
Notes al peu:
1 EL ESPAÑOL. 06.10.2019. “Tardà: «En Cataluña no hay violencia; pero si hay siete locos, que los metan en la cárcel y los juzguen”. Enllaç: https://www.elespanol.com/opinion/20191006/tarda-cataluna-no-violencia-locos-carcel-juzguen/434456728_0.html.
2 HORITZÓ SOCIALISTA. 17.07.2026. ”El TJUE avala l’aplicació de la Llei d’Amnistia. El Tribunal de Luxemburg considera que l’aplicació de la Llei d’Amnistia en els casos de terrorisme no vulnera el dret de la Unió Europea sempre que no s’hagin produït intencionadament greus vulneracions de drets humans”. Enllaç: https://horitzosocialista.cat/actualitat/el-tjue-avala-laplicacio-de-la-llei-damnistia-detingudes-23-s/.
3 Enllaç a “X”: https://x.com/jsibalears/status/2081491020890477006.
4 Enllaç a “X”: https://x.com/AlfonsoCalvia/status/2081502503435149566.
5 Horitzó Socialista. 17.07.2026. “Dues activistes detingudes i encausades a Mallorca per pintades contra el turisme”. Enllaç: https://horitzosocialista.cat/actualitat/dues-activistes-detingudes-i-encausades-a-mallorca-per-pintades-contra-el-turisme/.
6 Enllaç a “X”: https://x.com/AnabelRiveras/status/2074532026967839098.
7 MÉS PER MALLORCA. 16.07.2026. “MÉS reclama responsabilitats al govern espanyol per la detenció de dues joves activites.” Enllaç: https://mespermallorca.cat/noticies/mes-reclama-responsabilitats-al-govern-espanyol-per-la-detencio-de-dues-joves-activistes/.
8 Enllaç a “X”: https://x.com/PSIBSantaMaria/status/2078828357072908627.
9 Enllaç a “X”: https://x.com/menysturisme/status/2081653920384815465.
10 Enllaç a “X”: https://x.com/NNGGBalears/status/2081492263721480301.
11 Em remeto aquí a la Línia política: Línia comunista i antifeixisme, compartida pels diferents destacaments del Moviment Socialista.
Enllaç: https://horitzosocialista.cat/linia-politica/linia-comunista-i-antifeixisme/.