L’assassinat va tenir lloc aquest dimarts, 28 de juliol, al voltant de les 19.30 hores al pis de la parella, ubicat al carrer Andrade del barri de Sant Martí, a Barcelona. Allà, l’home va assassinar a punyalades la seva dona. En el moment de l’atac, els seus fills, menors d’edat, eren a l’habitatge.
A l’habitatge, els Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM) van trobar-se a la dona a punt de morir per les ferides sofertes per arma blanca. Els sanitaris van intentar reanimar-la, però no van poder fer res per salvar-la. La dona tenia trenta-quatre anys.
Després del crim, l’assassí va fugir del domicili en un turisme de color blanc que va ser trobat hores després cremat al barri de Navàs. A la matinada, l’home s’ha lliurat ensangonat a la comissaria de l’Eixample.
La violència de gènere com a fenomen estructural
Aquest és el quart crim masclista que ha transcendit el 2026; el 163 des de 2012, quan es va començar a Catalunya a recollir dades oficials. A l’abril, una veïna de Barcelona va ser assassinada pel seu fill. Al març va morir una dona a l’Hospital Verge de Cinta de Tortosa després d’estar diverses setmanes ingressada després de rebre una pallissa de la parella. Al maig, un home va assassinar la seva exparella de trenta-dos a ple carrer de Figueres.
Durant el 2025 s’han registrat 8 feminicidis a Catalunya: 5 en l’àmbit de la parella o exparella i 3 en l’àmbit familiar. Fa només tres setmanes, una altra dona de quaranta-un anys va ser apunyalada mortalment a ple carrer, al barri de Finestrelles a Esplugues de Llobregat, Barcelona. Tot i això, aquestes xifres només reflecteixen una part del problema. El concepte de feminicidi està limitat a definicions legals que exclouen altres formes de violència.
La freqüència dels assassinats evidencia que la violència de gènere no respon a fets excepcionals: forma part d’una realitat estructural que es repeteix sistemàticament. Alhora, posa de manifest la incapacitat de les institucions per erradicar-la. En un context d’auge reaccionari, en què la burgesia promou una agenda política que reforça valors autoritaris, masclistes, racistes i LGTBIQ-fòbics per a garantir els seus interessos de classe, la violència contra les dones es veu normalitzada i reforçada.
