Un home mata a punyalades la seva dona a Sant Martí
L’assassinat va tenir lloc aquest dimarts, 28 de juliol, al voltant de les 19.30 hores al pis de la parella, ubicat al carrer Andrade del barri de Sant Martí, a Barcelona. Allà, l’home va assassinar a punyalades la seva dona. En el moment de l’atac, els seus fills, menors d’edat, eren a l’habitatge.
A l’habitatge, els Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM) van trobar-se a la dona a punt de morir per les ferides sofertes per arma blanca. Els sanitaris van intentar reanimar-la, però no van poder fer res per salvar-la. La dona tenia trenta-quatre anys.
Després del crim, l’assassí va fugir del domicili en un turisme de color blanc que va ser trobat hores després cremat al barri de Navàs. A la matinada, l’home s’ha lliurat ensangonat a la comissaria de l’Eixample.
La violència de gènere com a fenomen estructural
Aquest és el quart crim masclista que ha transcendit el 2026; el 163 des de 2012, quan es va començar a Catalunya a recollir dades oficials. A l’abril, una veïna de Barcelona va ser assassinada pel seu fill. Al març va morir una dona a l’Hospital Verge de Cinta de Tortosa després d’estar diverses setmanes ingressada després de rebre una pallissa de la parella. Al maig, un home va assassinar la seva exparella de trenta-dos a ple carrer de Figueres.
Durant el 2025 s’han registrat 8 feminicidis a Catalunya: 5 en l’àmbit de la parella o exparella i 3 en l’àmbit familiar. Fa només tres setmanes, una altra dona de quaranta-un anys va ser apunyalada mortalment a ple carrer, al barri de Finestrelles a Esplugues de Llobregat, Barcelona. Tot i això, aquestes xifres només reflecteixen una part del problema. El concepte de feminicidi està limitat a definicions legals que exclouen altres formes de violència.
La freqüència dels assassinats evidencia que la violència de gènere no respon a fets excepcionals: forma part d’una realitat estructural que es repeteix sistemàticament. Alhora, posa de manifest la incapacitat de les institucions per erradicar-la. En un context d’auge reaccionari, en què la burgesia promou una agenda política que reforça valors autoritaris, masclistes, racistes i LGTBIQ-fòbics per a garantir els seus interessos de classe, la violència contra les dones es veu normalitzada i reforçada.