Aquest dimarts, una dona de 33 anys, ha estat assassinada amb un ganivet a la plaça Josep Tarradellas de Figueres. El presumpte agressor, l’home, exparella de la víctima, de 48 anys, ha estat detingut al lloc dels fets encara ensangonat.
Segons s’ha confirmat, l’home tenia una ordre d’allunyament vigent de 250 metres i la incomunicació total amb la dona. Aquest dilluns, 18 de maig, havia estat detingut per haver vulnerat aquest ordre i havia estat jutjat en un judici ràpid, on se’l va condemnar per «maltractament per conformitat» amb sis mesos de presó. Hores després, el tornaven a detenir per lesions a la mateixa víctima, que va quedar citada per una exploració forense en el dia d’ahir i declarar davant del jutge de guàrdia de la secció d’instrucció de Figueres. La víctima no s’hi va presentar i el detingut va quedar en llibertat. Hores després, l’agressor ha apunyalat la mateixa dona.
Els fets han passat poc abans de les tres de la tarda. Els professionals del SEM han estat aviats sobre tres quarts de quatre de la tarda. Malgrat les maniobres d’assistència, no han pogut fer res per salvar-li la vida.
La violència de gènere com a fenomen estructural
Aquest és el tercer crim masclista que ha transcendit el 2026; el 162 des de 2012, quan es va començar a Catalunya a recollir dades oficials. Durant el 2025 s’han registrat 8 feminicidis a Catalunya: 5 en l’àmbit de la parella o exparella i 3 en l’àmbit familiar. Fa només tres setmanes, una altra dona de 41 anys va ser apunyalada mortalment a ple carrer, al barri de Finestrelles a Esplugues de Llobregat, Barcelona.
Tot i això, aquestes xifres només reflecteixen una part del problema. El concepte de feminicidi està limitat a definicions legals que exclouen altres formes de violència.
La freqüència dels assassinats evidencia que la violència de gènere no respon a fets excepcionals: forma part d’una realitat estructural que es repeteix sistemàticament. Alhora, posa de manifest la incapacitat de les institucions per erradicar-la.
En un context d’auge reaccionari, en què la burgesia promou una agenda política que reforça valors autoritaris, masclistes, racistes i LGTBIQ-fòbics per a garantir els seus interessos de classe, la violència contra les dones es veu normalitzada i reforçada.
