El president electe dels Estats Units (EUA), Donald Trump, ha intensificat recentment les amenaces d’esclatar una guerra comercial amb Europa. Divendres passat, va prometre imposar aranzels als estats europeus si aquests no augmenten significativament la compra de petroli i gas estatunidencs. Aquestes provocacions de Trump estan agitant les relacions comercials dins del bloc polític occidental.
El missatge que va fer saltar l’alarma va ser publicat per Trump el divendres 20 de desembre a la xarxa social que posseeix, Truth Social. Allà, el magnat i polític va declarar: “La Unió Europea ha de compensar el seu grandíssim dèficit amb els EUA mitjançant la compra a gran escala del nostre petroli i gas. Del contrari, ARANZELS fins al final!”.
Amenaces davant un context polític europeu convuls
Aquestes declaracions arriben en un context d’alta inestabilitat política entre algunes de les grans potències europees. Els estats francès i alemany pateixen una crisi institucional intensa després que els seus respectius governs caiguessin durant l’últim mes. Mentrestant, els governs d’Àustria i Bèlgica es troben immersos en una pugna per aconseguir coalicions que assegurin l’estabilitat del país. Dins d’aquest clima agitat, no hi ha consens entorn de com respondre a les amenaces del líder republicà: si amb una resposta bel·ligerant o negociadora.
Antecedents i dimensió del conflicte
L’actitud agressiva de Trump en el pla econòmic no és res de nou. Durant el seu primer mandat, ja va imposar aranzels a l’acer i l’alumini europeus. No obstant això, aquesta mesura no va assolir la reducció del dèficit amb els EUA. Cal destacar que els EUA són el principal proveïdor de gas natural liquat a tot el món, i Europa n’és un dels seus principals compradors.
A més, la bel·ligerància de Trump no té la Unió Europea com a únic objectiu. El president electe també ha agitat la possibilitat d’una guerra comercial amb Mèxic (temptejant uns aranzels del 100 o 200% als cotxes fabricats al país veí), el Canadà i la Xina. La disputa amb el gegant asiàtic és una de les prioritats geopolítiques del republicà. Durant la campanya va prometre la imposició d’aranzels de més del 60% als productes d’importació xinesa. A més, en termes generals planteja un impost del 10-20% a totes les importacions del país (en comparació a la mitjana actual que oscil·la el 2%).
Conseqüències en el treball i el consum
Diverses empreses europees ja estan avaluant la possibilitat de reubicar les seves plantes productives o ajustar les seves cadenes de subministrament per mitigar els efectes adversos dels futuribles costos aranzelaris. A més, gegants com Airbus es plantegen augmentar els preus i traspassar els costos addicionals provocats pels aranzels als clients.
