Situació límit dels presos de Palestine Action en vaga de fam
Tres presos de Palestine Action mantenen la vaga de fam després de dos mesos i una d’ells, Heba Muraisi, ja fa més de 70 dies que hi resisteix. Tots tres han vist la seva salut molt degradada davant la inacció més absoluta del govern del laborista Keir Starmer. Cap de les seves cinc demandes ha estat assumida, i fins i tot han rebutjat reunir-se amb el seu equip legal.
Companyes de Heba asseguren que «té el rostre molt demacrat, se li marquen molt els pòmuls» i que «pateix constantment maldecaps i marejos». I adverteixen que «el cos podria fer-li fallida en qualsevol moment.»
Solidaritat internacional amb les preses en vaga de fam
En els últims dies, les mostres de solidaritat amb les preses de Palestine Action en vaga de fam s’han anat repetint: aquest dilluns ha tingut lloc una manifestació a les portes del Ministeri de Justícia a Londres.
També a escala internacional augmenten les convocatòries. Per exemple, dimecres 14 de gener hi ha convocada una manifestació a Roma. D’altra banda, aquest dissabte 17 de gener, s’ha declarat «Dia internacional de solidaritat amb els presos de Palestine Action en vaga de fam» i s’ha fet una crida a mobilitzar-se a les ambaixades i consolats del Regne Unit arreu del món. De moment s’ha confirmat una manifestació a l’ambaixada del Regne Unit als Països Baixos a la ciutat de la Haia.
Crida urgent d’antics presos en vaga de fam d’Irlanda, Palestina i Guantánamo
Ahir 11 de gener es feia pública una carta signada per un grup de presos «supervivents de la violència de l’estat» que han dut a terme vagues de fam a Irlanda, Palestina i Guantánamo, en la que instaven el govern britànic a prendre accions urgents. Us oferim la traducció al català a continuació:
«Al govern del Regne Unit:
Els sotasignats us escrivim avui com a supervivents de la violència de l’estat.
Som un col·lectiu d’antics vaguistes de fam de Palestina, Irlanda i Guantánamo. Les vagues de fam només acaben quan intervé el poder o quan la gent mor. Vam aprendre, a través del dolor, dels danys permanents i veient caure els nostres camarades, com es comporten els estats quan els presos no tenen més remei que rebutjar l’únic dret que se’ls atorga: el menjar.
Per tant, escrivim en solidaritat incondicional amb els presos en vaga de fam a les presons britàniques: Qesser Zuhrah, Amu Gib, Heba Muraisi, Kamran Ahmed, Teuta Hoxha, Jon Cink, Lewie Chiaramello i Muhammad Umer Khalid. Estan captius en presó preventiva, sense judici i sense condemna. Algun d’ells ja fa més d’un any i, la majoria, no seran jutjats fins d’aquí dos.
No hem d’oblidar per què estan en vaga de fam. Defensen Palestina. Defensen el desmantellament de la infraestructura armamentística que mata palestins. Defensen l’alliberament complet de Palestina, des del riu i fins al mar.
El govern britànic ha triat la presó preventiva prolongada, l’aïllament i la censura. Ha optat per restringir-los el contacte amb els seus éssers estimats, permet la negligència mèdica i ha utilitzat el llenguatge del terror en un intent insidiós de despullar deliberadament aquests presos de la simpatia pública i els seus drets bàsics abans que se celebri cap judici.
No hem d’oblidar per què estan en vaga de fam. Defensen Palestina. Defensen el desmantellament de la infraestructura armamentística que mata palestins. Defensen la fi del règim d’apartheid implementat pel govern israelià. Es solidaritzen amb els presos palestins. Defensen l’alliberament complet de Palestina, des del riu i fins al mar.
Durant anys, els presos palestins han estat sotmesos a abusos sistemàtics dins de les presons israelianes, incloent-hi tortures perfectament documentades, violència sexual extrema, negligència mèdica i morts sota custòdia. Tot i això, el govern del britànic, amb el seu suport incondicional a l’estat israelià, continua optant per ser còmplice de les seves accions. Tria continuar armant Israel i evitant que els funcionaris israelians assumeixin els seus actes mentre els cossos palestins –homes, dones i nens– són violats i massacrats als seus carrers, a les seves llars i entre reixes.
L’ús de la denominació “terrorisme” s’ha utilitzat durant molt de temps per generar por, per enverinar l’opinió pública, per justificar la violació repetida dels drets humans més bàsics.
Els presos polítics de Palestine Action van començar la seva vaga de fam quan no tenien cap altra opció. La decisió de l’estat de considerar-los «terroristes» per imposar la repressió sistemàtica d’aquells que es neguen a conformar-se no els ha deixat cap altra alternativa mentre busquen els drets que els corresponen per llei.
Aquest no és un fenomen nou: l’ús de la denominació “terrorisme” s’ha utilitzat durant molt de temps per generar por, per enverinar l’opinió pública, per justificar la violació repetida dels drets humans més bàsics. Un cop s’empra aquesta etiqueta, els drets esdevenen condicionats, la llibertat esdevé transaccional i la presumpció d’innocència s’esvaeix. L’estat de dret al que tant s’apel·la, es profana ràpidament davant d’una paraula singular, desplegada per polítics sense escrúpols amb la intenció de protegir els seus propis interessos: «terrorista».
La il·legalització de Palestine Action no tenia a veure amb la seguretat. Es tractava del control. No tenia per objectiu convèncer el públic que es tractava d’una organització perillosa: l’objectiu era condemnar els presos abans que fossin jutjats. L’objectiu era aïllar-los, criminalitzar la solidaritat i enviar un avís a qualsevol que gosés parlar o organitzar-se contra la maquinària de guerra israeliana.
Cap judici celebrat sota una atmosfera de por fabricada per l’estat pot ser considerat just, i cap jurat exposat a dècades de retòrica terrorista pot operar sense biaix. Aquests presos van ser desprestigiats en el moment en què l’anunci de la seva detenció va esmentar una «connexió amb el terrorisme», tot i que aquests procediments no s’han dut a terme.
Per tant, exigim el següent:
- Una reunió institucional urgent amb les famílies i els representants legals per acordar accions que preservin la vida dels vaguistes de fam. Llibertat sota fiança immediata per als presos de Palestine Action (coneguts com els Filton 24) i tots els vaguistes de fam.
- Retirada dels càrrecs de terrorisme dissenyats per criminalitzar la dissidència.
- Condicions de judici justes i lliures de narratives basades en la por i ingerències polítiques.
- Accés immediat a l’atenció mèdica independent escollida pels presos.
- Fi de la censura i les restriccions a les visites familiars.
La història també reivindicarà els presos de Palestine Action que van intentar aturar la massacre de persones innocents, en contra dels desitjos i interessos del govern britànic.
L’any 1981, el Regne Unit va decidir deixar morir els vaguistes de fam irlandesos a la presó de Long Kesh. A la dècada dels 2000, el Regne Unit va optar pel silenci sobre la difícil situació dels detinguts a la badia de Guantánamo. Durant dècades, el Regne Unit, juntament amb altres governs, va continuar optant per la inacció a Palestina. Cada vegada, els funcionaris britànics van atribuir la responsabilitat a un altre lloc. Cada vegada, la història va registrar la veritat.
Les sufragistes, tot i ser alimentades a la força i etiquetades com a terroristes, avui són celebrades com a heroïnes i combatents per la llibertat. Els presoners de Long Kesh, malgrat les difamacions que van patir, ara són vistos com una part vital de la pau aconseguida en virtut de l’Acord de Divendres Sant. Els presos de Guantánamo, malgrat el seu tracte inhumà i el consentiment tàcit de la seva tortura per part de l’opinió pública, van romandre sense ser jutjats i van ser alliberats en gran part sense condemna.
De la mateixa manera que tots van ser reivindicats, la història també reivindicarà els presos de Palestine Action que van intentar aturar la massacre de persones innocents, en contra dels desitjos i interessos del govern britànic.
No som només observadors, sinó testimonis de la injustícia que actualment és dispensada per les mans de l’estat contra persones que la història, sens dubte, reivindicarà, com ha fet amb els vaguistes de fam que han existit abans».
Signen:
Shadi Zayed Saleh Odeh, Palestina
Mahmoud Radwan, Palestina
Othman Bilal, Palestina
Mahmoud Sidqi Suleiman Radwan, Palestina
Loay Odeh, Palestina
Tommy McKearney, Irlanda
Laurence McKeown, Irlanda
Tom McFeely, Irlanda
John Nixon, Irlanda
Mansoor Adayfi (GTMO441), Guantánamo
Lakhdar Boumediene, Guantánamo
Samir Naji Moqbel, Guantánamo
Moath Al-Alwi, Guantánamo
Khalid Qassim, Guantánamo
Ahmed Rabbani, Guantánamo
Sharqawi Al-Hajj, Guantánamo
Saeed Sarim, Guantánamo
Mahmoud Al Mujahid, Guantánamo
Hussein Al-Marfadi, Guantánamo
Osama Abu Kabir, Guantánamo
Abdul Halim Siddiqui, Guantánamo
Ahmed Adnan Ahjam, Guantánamo
Abdel Malik Al Rahabi, Guantánamo
Ahmed Elrashidi, Guantánamo
