Divendres 9 de gener el president dels EUA, Donald Trump, va reunir-se amb els representants de diferents empreses petrolieres, entre elles l’espanyola Repsol. La reunió tenia com a objectiu debatre el paper del sector a Veneçuela, després de l’agressió imperialista dels EUA.
Josu Jon Imaz: «Repsol està disposat a invertir amb força a Veneçuela»
El representant de Repsol i expresident del PNB, Josu Jon Imaz, va declarar al president estatunidenc que l’empresa està preparada per «invertir amb força a Veneçuela».
D’aquesta manera, Repsol, que opera a Veneçuela des de 1993, va comprometre’s a triplicar la producció de cru en el país. Així, l’objectiu de la petroliera seria produir-ne uns 135.000 barrils diaris en el futur.
El representant tampoc va estar-se de recordar el fet que la companyia genera el 33% de la producció de gas del país i que posseeix mines i recursos encara no explotats. Tot per convèncer Trump que obrís la porta a les inversions espanyoles en una «Veneçuela millor», segons el mateix Imaz.
Imaz també va remarcar el fet que Repsol ha invertit 21.000 milions de dòlars en sol estatunidenc en els últims anys.
Repsol ha destinat les operacions gasístiques i petrolieres al «Golf d’Amèrica», nom amb el qual Trump es refereix al Golf de Mèxic. Imaz va triar fer servir aquest terme per fer la gara-gara al president nord-americà.
José Manuel Albares va defensar «l’autonomia empresarial»
Per la seva banda el govern espanyol no ha volgut pressionar l’empresa perquè canviï la seva estratègia de cara a la nació caribenya. El mateix ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va defensar «l’autonomia empresarial» de Repsol.
L’actitud del conseller representant, el suport a l’agressió imperialista dels EUA i el vistiplau indirecte del govern espanyol només fa que mostrar el caràcter autèntic de la intervenció a Veneçuela: la cerca del benefici a través de l’explotació de recursos i augmentar l’àmbit d’influència política.
