El dimarts 14 de maig, a la Universitat de Lleida (UdL), s’iniciava una acampada en suport al poble palestí. Aquest esdeveniment s’emmarcava en les acampades que ja es duien a terme en ciutats com València o Barcelona des de feia uns dies i que prèviament havien tingut els seus inicis en universitats dels Estats Units. A Lleida, diferència del cas de la Universitat de Barcelona el Consell de Govern va votar amb una ampla majoria, per continuar mantenint les relacions amb l’Estat d’Israel.
L’Hajar, una de les portaveus de l’acampada, afirma que “la universitat no havia tingut cap posicionament respecte al conflicte fins que no va arribar l’acampada.” En aquest sentit, afegeix que quan a la universitat li ha tocat prendre partit, sempre han mantingut un paper ambigu que ha suposat un suport implícit a l’Estat d’Israel. En aquesta línia, l’Hajar comenta que “tant el Claustre com el Consell de Govern van ser convocats de males maneres. El Claustre no va arribar als mínims d’assistents per poder celebrar-se i el Consell de Govern va decidir fer-lo en línia per evitar la pressió de l’acampada.”
En aquest mateix sentit, l’Anna, també portaveu de l’acampada, afirma que aquesta actitud ha estat present durant tota l’acampada, on la universitat ha generat processos de negociació que “no han portat enlloc.” A més, afegeix que “això està molt lligat a la idea que en tot moment ells pensen que tenen el control de la situació i que estem subordinats a la seva voluntat.” En aquest sentit, afirma que “això només ha canviat quan hem augmentat la tensió, ja que d’alguna manera, si no alterem el dia a dia de la universitat, aquesta fins i tot li va bé tenir una acampada que pot donar la sensació d’una universitat progressista.” Aquest fet, però, segons l’Hajar, s’ha vist alterat quan el tema ha sigut parlar sobre el trencament de relacions “quan es tracta de mullar-se i fer alguna cosa que pugui tenir implicacions reals en el conflicte, les coses canvien i es tiren enrere” remarcava.
En aquest sentit, l’Anna afegeix que “aquest fet és una pràctica constant en les institucions burgeses, on hi ha una gran diferència entre el discurs que diuen i el que acaben fent.” Això es va fer del tot evident en el posicionament que va prendre la Universitat de Lleida després de decidir, a través del Consell de Govern, no trencar relacions amb Israel, on van justificar aquesta decisió en el marc de “treballar per la pau a la zona.”
En aquest Consell de Govern, els resultats van ser 26 vots en contra, 13 a favor i 3 abstencions. Segons les portaveus, aquest resultat es deu a dos factors: en primer lloc, l’existència d’un Consell de Govern reaccionari que no es pot obviar, i, en segon lloc, a què “segurament no hem estat capaços de generar una força social capaç d’aconseguir aquest trencament.” L’Anna afirma que “partíem d’uns anys de desert polític estudiantil a Lleida, i això, tot i que ha tingut conseqüències en la capacitat de generar aquesta força social, també ho analitzem com un pas important que ha tornat a mobilitzar els estudiants i ha generat una experiència política que caldrà no deixar de banda.”
Aquest dimecres, per aprofundir en les potencialitats i els límits que han posat sobre la taula les acampades per Palestina, des de l’OJS s’ha organitzat al rectorat de la UdL una taula rodona on intervindran militants socialistes que han participat en les acampades de la UAB, UB i UdL.
