En un context de «temps foscos» marcats per la crisi capitalista perpètua, el ressorgiment del feixisme i la guerra, ha nascut Ariet.
Una eina de reflexió i producció artística
Ariet és una iniciativa que es defineix com a «eina de reflexió i producció artística» que permeti superar els límits que afronta l’art que el condemnen a «reproduir la cosmovisió burgesa».
El manifest, publicat a xarxes, denuncia la cultura actual com a «espectacle i ornament del poder». En la seva anàlisi, l’art entès així reprodueix una visió del món subordinada al capital.
D’aquesta manera, critiquen la «màxima fal·laç d’individualitat i autonomia» de l’artista contemporani, el qual està condemnat a mercantilitzar la seva obra. Alhora, crítiquen també la reducció de la funció social de l’art a «punts de fuga de la barbàrie capitalista».
Conformar un artista col·lectiu; l’art com a arma de la lluita de classes
Ariet parteix, doncs, de la derrota històrica del comunisme i aspira a conformar un «artista col·lectiu» la pràctica del qual se subordini a un projecte emancipador. L’objectiu: rearticular una tàctica política-cultural que disputi l’hegemonia i converteixi l’art en «una arma per a la lluita de classes».
La nova iniciativa proposa la cerca de formes estètiques que serveixen per a l’avenç la revolució i el «desbloqueig històric de la política comunista». Així, Ariet, segons el mateix espai, és alhora un martell i un engranatge en una estratègia cultural per al trencament amb el domini burgès.
En últim lloc, el manifest anuncia que l’art ha de deixar de ser «patrimoni de la burgesia» per a esdevenir «part del moviment que fa avançar la Història».
