Ahir va ser trobat mort un home sense llar dins d’un vehicle al barri del Puigfred, a Badalona, molt a prop del municipi veí. L’home, de nacionalitat espanyola, era veí de Santa Coloma de Gramenet. La investigació apunta que va morir el 16 de febrer i no hi ha indicis de criminalitat. Els veïns de la zona han explicat que, des de fa gairebé mig any, vivia al carrer i dormia al mateix vehicle on s’ha localitzat el cadàver.
Amb aquesta mort ja són cinc les persones que han mort al carrer a la ciutat de Badalona. La primera va ser el 6 de gener, en plena onada de fred; la segona, el 21 de febrer; la tercera, el 4 de març a la plaça d’Elisa Reverter. Aquell mateix dia també va morir una quarta dona al barri de Bufalà.
Badalona Acull ha manifestat constantment la seva indignació cap al consistori. La plataforma ha retret a l’equip de govern de Badalona la manca d’infraestructures per atendre el col·lectiu i ha exigit novament l’habilitació d’un espai d’acollida. La mateixa entitat va fer un acte d’homenatge i record el passat dilluns, a la plaça de la vila, on van assistir més d’un centenar de persones.
La incapacitat institucional davant una crisi estructural
El govern de Badalona, encapçalat per Xavier García Albiol, va tancar l’antic alberg municipal, la masia Can Bofí Vell, el maig del 2024. El mateix govern va executar el desallotjament de 400 persones que vivien a l’antic institut B9.
Aquesta nova mort evidencia el fracàs de les polítiques d’atenció a aquestes persones. Diferents entitats han assenyalat reiteradament que els recursos actuals són insuficients i incapaços de solucionar la crisi de l’habitatge.
Com va apuntar la directora de la Fundació Arrels, Beatriz Fernández, a El matí de Catalunya Ràdio, la situació de les persones sense llar s’està abordant com una emergència climàtica puntual i no com un problema crònic de la societat. Paral·lelament, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC) ha denunciat l’existència de milers d’habitatges buits. Aquesta contradicció, segons la portaveu Gisela Ruiz, posa en evidència els límits del sistema capitalista per resoldre problemes estructurals.
La crisi de l’habitatge s’agreuja de manera sostinguda. A l’asfíxia dels lloguers s’està sumant l’encariment de la vida i la pèrdua generalitzada de poder adquisitiu de la classe treballadora. La situació es tradueix en un increment sostingut dels desnonaments i les situacions de sense llar. Tot i la manca de dades precises a Catalunya, prop de 40.000 persones es troben en situació de sense sostre a l’estat.
