Dilluns 19 de gener les forces kurdes a Síria es van mobilitzar davant l’ofensiva del govern d’Al-Julani. La mobilització va tenir lloc després que el govern reprengués l’ofensiva sobre els territoris controlats pels kurds.
Un acord fracassat
Diumenge 18 de gener, després de setmanes d’enfrontaments, les Forces Democràtiques Sirianes i el govern de Síria assoliren un acord provisional de 14 punts. En aquest es contemplava la reintegració política, administrativa i militar dels kurds en l’estat sirià.
Dilluns 19 el líder de les forces kurdes, Mazloum Abdi, i el cap de l’actual govern sirià, Mohammad al-Julani, pel seu nom de combatent, ara conegut com Ahmed al-Shaara, es reunissin. Malgrat això, l’acord no es va poder dur endavant a causa de la insistència de Damasc en la capitulació total, cosa que Abdi va rebutjar.
Com a conseqüència, les Forces Armades Sirianes (SAF per les sigles en anglès) han avançat vers Hakasa i Kobane, dues zones de majoria kurda. En resposta, les SDF han anunciat que respondrien defensant aquests territoris. A més, han fet una crida a tots els kurds a Síria, l’Iraq, Turquia i l’Iran a mobilitzar-se i unir-se a la resistència.
Després del fracàs en l’acord del dia 19, els combats han continuat fins dimarts 20 en què s’ha signat un nou alto el foc. Les SDF han declarat la disposició al diàleg, a no iniciar cap maniobra militar que no sigui una resposta a un atac i a complir l’acord per desescalar la situació i estabilitzar el país. El govern d’al-Julani ha donat 4 dies de marge per concretar els termes de la integració militar i política de les zones kurdes.
Genialogia del conflicte recent
El dilluns 5 de gener a Síria van esclatar els enfrontaments entre les Forces Democràtiques Sirianes (SDF per les sigles en anglès) i el nou govern del país. Els combats entre ambdues faccions van començar amb l’ofensiva de l’exèrcit nacional sobre els barris kurds d’Alep. Després de setmanes de lluita les forces kurdes van rendir-se.
L’avançada de les Forces Armades Sirianes, però, va continuar cap a altres territoris sota territori kurd com Raqqa i Deir ez-Zor on es troben les principals reserves de gas i petroli del país, així com importants centrals hidroelèctriques de la vall de l’Eufrates. En aquests territoris també s’hi troben els camps de detenció dels membres de l’Estat Islàmic alliberats en les darreres hores.
Finalment, i gràcies a la col·laboració militar de les tribus àrabs de la zona, el govern d’al-Julani ha aconseguit prendre el control efectiu d’aquests territoris. Si bé, aquest avenç per part de l’exèrcit sirià va forçar un acord diumenge, acord dins d’unes negociacions que s’allarguen des de març de l’any passat, dilluns va fracassar atès la insistència de Damasc a imposar les seves condicions.
Malgrat el nou alto el foc, la situació roman incerta. Des de canals oficials de les SDF han denunciat l’alliberament de presoners del Daesh per part de les SAF. A més, la nit de dilluns es van produir execucions de milicianes de les YPG. Les combatents van ser decapitades, tot mentre era enregistrat en video, a l’estil de «l’organització terrorista ISIS», han denunciat les SDF.
Els voltors de l’imperialisme a Síria
La fràgil situació a Síria no només interessa els dos bàndols, el govern i les SDF, sinó que hi ha altres agents a l’aguait per com pugui afectar els seus interessos.
A hores d’ara, Turquia, aliat de Damasc, contemplaria la possibilitat de veure neutralitzats els kurds, una de les seves principals forces d’oposició, a la frontera sud del país. Turquia també ha demanat l’expulsió dels membres del PKK de Síria, malgrat la renúncia a la lluita armada i l’anunci de dissolució del grup guerriller.
D’altra banda, l’enviat especial dels EUA a Síria, Tom Barrack, ha declarat en xarxes la fi de la col·laboració entre el país i les SDF. Aquesta tenia com a objectiu la lluita contra el Daesh. Ara, però, els EUA consideren que el règim d’Al-Julani pot cobrir aquesta funció, tot i el conegut passat jihadista d’aquest, així com satisfer els seus interessos a la regió.
Així, els EUA han defensat el trapàs de control dels camps de detenció a mans de Damasc. La posició dels nord-americans, per tant, ha estat determinant en l’ofensiva del nou govern.
